Temple de Càstor i Pòl·lux

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Temple de Càstor i Pòl·lux
RomaForoRomanoTempioCastori.jpg
Dades
Tipus temple
Primera menció escrita 495 aC
Ubicació geogràfica
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
PlaçaFòrum Romà
Localització Fòrum Romà
 41° 53′ 31″ N, 12° 29′ 08″ E / 41.891861°N,12.485603°E / 41.891861; 12.485603
Modifica les dades a Wikidata

El temple de Càstor i Pòl·lux (en llatí: Templum Castorum) era un edifici de l'antiga ciutat de Roma situat al Fòrum. Al seu interior hi havia una estàtua dels germans Càstor i Pòl·lux, però, a més de temple, va tenir altres funcions, com ara lloc de reunió i de custòdia.[1]

Localització[modifica]

El temple de Càstor i Pòl·lux estava envoltat pels edificis següents:

Orígens[modifica]

L'origen d'aquest temple coincideix amb el naixement de la República romana. Hi ha diverses versions sobre aquest aspecte:
Titus Livi narra que un antic temple que hi havia en aquest mateix lloc va ser enderrocat per ordre del dictador Aulus Postumius per fer-ne un altre en honor als Dioscurs i en commemoració de la victòria en la Batalla del Llac Regillus contra els llatins l'any 491[2] o 496 aC,[3] el qual va ser consagrat pels idus de juliol del 484 aC.[2] Però, segons Dionís d'Halicarnàs, el dictador va fer construir un temple dedicat conjuntament a Ceres, Líber i Líbera, però no en precisa el lloc exacte.[3] La versió d'Ovidi també varia, ja que segons ell el temple es va consagrar el sisè dia després de les calendes de gener.[4]

Segons la llegenda transmesa per Plutarc, durant la batalla contra el darrer rei de Roma al llac Regillus els romans van veure entre les seves tropes la presència de dos cavallers lluitant a favor seu, als quals van identificar amb els germans Càstor i Pòl·lux. En obtenir la victòria es va decidir construir el temple al costat de la font de Juturna, on alguns els havien vist donant beure als cavalls i així serviria també per a celebrar la fi de la monarquia.[5]

La devoció per Càstor i Pol·lux, fills de Zeus, s'havia introduït a Roma per les seves colònies gregues del sud de la península i per la identificació de Zeus amb Júpiter.

El 1760, les autoritats de la ciutat, veient que les columnes restants s'anaven a ensorrar, van ordenar la construcció d'una estructura de suport que ho evités. L'arquitecte Francesco Piranesi i el britànic George Dance el Jove van fer-ne les reparacions que calien i així s'han mantingut fins als nostres dies.[6]

Construcció[modifica]

El temple de Càstor i Pòl·lux va ser objecte de nombroses restauracions: una en va ser la de Lucius Caecilius Metellus Delmaticus, a finals del segle ii aC, que el va decorar amb estàtues.[7] Una altra se'n va fer en temps d'August l'any 6, una altra la de Tiberi i el seu germà Drus,[8] amb què es va fer el darrer revestiment, del qual queden alguns vestigis.

S'alçava sobre una base de tuf recoberta amb marbre travertí. La planta ocupava un espai de 50 m per 30 m, i estava envoltat per uns esglaons per tots els costats. Tenia vuit columnes corínties a la façana i onze als costats llargs. A l'interior (cel·la), dues fileres de columnes estaven adossades a les parets. Les ruïnes actuals permeten veure'n una part de la base i tres columnes de 12,5 m, que suportaven l'entaulament. Al temple hi havia les estàtues de Càstor i Pòl·lux, considerats els guardians de la llibertat de Roma.

Funcions[modifica]

Situació del temple de Càstor i Pòl·lux en època republicana

Aquest temple va ser el símbol de l'èxit militar del poble romà: Cada 15 de juliol els cavallers romans commemoraven la victòria a Regillus desfilant davant del temple.[9]

L'escala d'accés al temple va ser emprada a vegades com a podi per als oradors, durant la república, que volien fer un discurs adreçat als ciutadans que es trobaven al Fòrum. L'emperador Calígula va fer obrir una porta al temple perquè l'estàtua dels Dioscurs, als quals admirava, pogués ser observada des del palau Imperial,[10] i va declarar que així Càstor i Pòl·lux serien els vigilants de les portes del palau.[11] Però això només va durar fins a l'emperador Claudi. En època imperial, el temple va fer la funció diverses vegades de lloc de reunions.[12]

També va tenir la funció de centre econòmic:
En el pronaos hi havia una taula de mesures, emprada sovint pels comerciants de la Via Sacra.

Alguns particulars van fer servir el temple com a lloc de custòdia dels seus béns.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Temple de Càstor i Pòl·lux
  1. 1,0 1,1 Samuel Ball Platner, Thomas Ahsby, "A Topographical Dictionary of Ancient Rome", Londres, ed:Oxford University Press, 1929, p.103
  2. 2,0 2,1 Titus Livi "Ab Urbe Condita" II,20,42
  3. 3,0 3,1 Dionís d'Halicarnàs "Rhōmaikē archaiologia" VI,17
  4. Ovidi "Fasti" cant I,705
  5. Plutarc "Vides paral·leles: Coriolanus" 3
  6. Frank Salmon, "«Storming the Campo Vaccino»: British Architects and the Antique Buildings of Rome after Waterloo", ed.Architectural History nº38, 1995 p. 149
  7. Plutarc "Vides paral·leles: Pompeus" II
  8. Suetoni, "Vida de Tiberi",20
  9. Pietro Romanelli, "Le forum romain", ed.Istituto Poligrafico dello Stato, Roma, 1967, p.40
  10. Suetoni "Vida de Calígula", p.22
  11. Cassi Dió "Història de Roma" LXIX,28
  12. Història Augusta "Vida dels Maximin" 16; "Vida dels Valeris" 5