Gai Aureli Cotta (cònsol 252 aC)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gai Aureli Cotta I)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Aureli Cotta
Biografia
Naixement segle III aC
Mort Pulla
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

252 aC – 252 aC
Juntament amb: Publi Servili Gemine

  Mestre de cavalleria 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Middle Roman Republic Tradueix
Rang militar almirall
Modifica les dades a Wikidata

Gai Aureli Cotta (llatí: Caius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà.

Era cònsol el 252 aC juntament amb Publi Servili Gemine, amb el que va dirigir la guerra a Sicília contra el cartaginesos, obtenint diverses victòries. Entre altres ciutats, va conquerir Himera, de la que els seus habitants havien estat evacuats pels cartaginesos. Després va obtenir vaixells de Hieró II de Siracusa i amb aquestes naus i les restes de la flota romana, va anar a Lipara (Lipari) que va assetjar, encarregant el manteniment del bloqueig al seu tribú militar Cassi Longí, al que va prohibir iniciar la batalla; el tribú no va complir l'ordre i va lliurar una batalla en la qual molts romans van morir. Cotta va tornar llavors a Lipara, i la va ocupar, matant tots els seus habitants. Per aquest motiu Cassi va ser destituït del seu càrrec de tribú.

Cotta va destacar per la disciplina estricta que va imposar a les seves tropes; durant el setge de Lipara un dels seus propis ajudants i parent seu, Publi Aureli Pecuniola, va ser degradat a soldat ras, ja que per una falta una part del campament romà es va incendiar i per això l'enemic el va poder ocupar. També se sap que va actuar amb rigor contra els equites (cavallers) que es van negar a complir alguna de les seves ordres. Al final del seu consolat, Cotta va triomfar sobre els cartaginesos i sicilians, segons explica Frontí.

El 248 aC va ser cònsol per segona vegada juntament també amb Publi Servili Gemine, i altre cop va fer campanya a Sicília contra els cartaginesos. El general cartaginès Cartaló va iniciar un atac de distracció a les costes d'Itàlia però Cotta no va caure en el parany i va quedar-se a Sicília. Es desconeixen altres dades de la seva vida i mort.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionari of greek and roman biography and mithology. London: Walton and Maberly, 1841, p. 866-867.