Aule Atili Calatí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAule Atili Calatí
Biografia
Naixement segle III aC
Caiazzo (Itàlia)
Mort Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

258 aC – 258 aC
Juntament amb: Gai Sulpici Patercle

  Dictador romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana mitjana
Modifica les dades a Wikidata

Aule Atili Calatí (en llatí: Aulus Atilius Calatinus) va ser un general romà de la Primera Guerra Púnica. Va ser dues vegades cònsol i una dictador. Per les seves gestes va rebre un triomf, però també va participar en un desastre naval.

Primer consolat[modifica]

El primer consolat el va exercir l'any 258 aC i li van encomanar tot seguit la conquesta de Sicília i fer fora els cartaginesos, segons Polibi[1] junt amb el seu col·lega Gai Sulpici Patercle i segons altres autors, en solitari.

Va conquerir Hippana i tot seguit la fortalesa de Myttistratum. Després va atacar Camarina, però durant el setge va caure en una emboscada i només es va salvar mercès al generós esforç del tribú Calpurni Flamma que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Després va conquerir Camarina, Enna, Drepanum i altres ciutats. A final del seu període va fer un atac a Lipara (Lipari) i les operacions en aquesta zona les va continuar el seu successor. Va obtenir els honors del triomf el 257 aC. Durant alguna d'aquestes batalles va fet una prometença (votum) i a la seva tornada a Roma va encomanar la construcció d'un temple dedicat a Spes i Fides.[2]

Segon consolat i dictador de guerra[modifica]

Va tornar a ser cònsol el 254 aC just quan Roma havia perdut poc abans la seva flota durant una tempesta al cap Pachynum, però juntament amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió Asina va construir una nova flota de 220 vaixells en només tres mesos, i amb aquestes naus van sortir cap a Sicília. Allí van ocupar Panormos.

L'any 249 aC va ser nomenat dictador per fer-se'n càrrec de la guerra a Sicília, en lloc de Claudi Glícia. No va fer res destacat però va ser el primer dictador que va dirigir un exèrcit romà fora de la península Itàlica. Una tempesta va destruir la flota. Pels resultats desastrosos de la guerra, va ser multat amb 120.000 asos i el seu col·lega, Pul·le, incapaç de suportar la vergonya, es va suïcidar.[3]

Els darrers anys[modifica]

L'any 241 aC va ser nomenat mediador entre el procònsol Gai Lutaci Catul i el pretor Quint Valeri, per decidir quin dels dos tenia dret al triomf, i va decidir a favor del primer.[4]

A la seva tomba es va escriure:

« unum hune plurimae consentiunt gentes populi primarium fuisse. »

(«Molts estarien d'acord que aquest va ser un membre destacat d'entre totes les tribus romanes»)[5]

Referències[modifica]

  1. Polibi Històries, I. 24
  2. Ciceró, De legibus 2.28
  3. Eutropi Història de Roma II. 15-26
  4. Valeri Màxim Història de Roma II. 8. § 2
  5. Ciceró, Cato maior de senectute, XVII,61