Aule Atili Calatí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aule Atili Calatí (llatí: Aulus Atilius Calatinus) fou un general romà de la Primera Guerra Púnica. Fou dues vegades cònsol i una dictador. Per les seves gestes va rebre un triomf, però també va participar en un desastre naval.

Primer consolat[modifica | modifica el codi]

El primer consolat fou el 258 aC i li van encomanar tot seguit la conquesta de Sicília i fer fora els cartaginesos, segons Polibi[1] junt amb el seu col·lega Gai Sulpici Patercle (segons altres autors en solitari).

Va conquerir Hippana i tot seguit la fortalesa de Myttistratum. Després va atacar Camarina, però durant el setge va caure en una emboscada i només es va salvar mercès al generós esforç del tribú Calpurni Flamma que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Després va conquerir Camarina, Enna, Drepanum i altres ciutats. A final del seu període va fer un atac a Lipara (Lipari) i les operacions en aquesta zona les va continuar el seu successor. Va obtenir els honors del triomf el 257 aC. Durant alguna d'aquestes batalles va fet una prometença (votum) i a la seva tornada a Roma va encomanar la construcció d'un temple dedicat a Spes i Fides.[2]

Segon consolat i dictador de guerra[modifica | modifica el codi]

Va tornar a ser cònsol el 254 aC just quan Roma havia perdut poc abans la seva flota durant una tempesta al cap Pachynum, però juntament amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió Asina va construir una nova flota de 220 vaixells en només tres mesos, i amb aquests vaixells van sortir cap a Sicília. Allí van ocupar Panormos.

El 249 aC fou nomenat dictador per fer-se'n càrrec de la guerra a Sicília, en lloc de Claudi Glícia. No va fer res destacat però fou el primer dictador que va dirigir un exèrcit romà fora de la península Itàlica. Una tempesta va destruir la flota. Pels resultats desastrosos de la guerra, va ser multat amb 120.000 asos i el seu col·lega, Pul·le, incapaç de suportar la vergonya, es va suïcidar.[3]

Els darrers anys[modifica | modifica el codi]

El 241 aC fou nomenat mediador entre el procònsol Gai Lutaci Catul i el pretor Quint Valeri, per decidir quin dels dos tenia dret al triomf, i va decidir a favor del primer.[4]

A la seva tomba es va escriure:

« unum hune plurimae consentiunt gentes populi primarium fuisse. »

(«Molts estarien d'acord que aquest va ser un membre destacat d'entre totes les tribus romanes»)[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Polibi "Històries", I. 24
  2. Ciceró, De legibus 2.28
  3. Eutropi "Història de Roma" II. 15-26
  4. Valeri Màxim "Història de Roma" II. 8. § 2
  5. Ciceró, Cato maior de senectute, XVII,61