Gneu Domici Calví Màxim (cònsol 283 aC)
Nom original | (la) Cn. Domitius Cn.f.Cn.n. Calvinus Maximus |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 331 aC antiga Roma |
Mort | valor desconegut valor desconegut |
Senador romà | |
valor desconegut – valor desconegut | |
Cònsol romà | |
283 aC – 283 aC Juntament amb: Publi Corneli Dolabel·la Màxim | |
Edil | |
Dictador romà | |
Censor romà | |
Activitat | |
Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
Període | República romana primerenca |
Família | |
Família | Domitii Calvini (en) |
Cònjuge | valor desconegut |
Fills | Domici Calví |
Pares | Gneu Domici Calví i valor desconegut |
Gneu Domici Calví Màxim (llatí: Cneus Domitius Cn. F. Calvinus Maximus) va ser un magistrat romà. Formava part de la Gens Domícia, una gens d'origen plebeu.
Candidat a ser edil curul el 304 aC, va ser derrotat per Gneu Flavi. Però va ser elegit cinc anys més tard el 299 aC, i després elegit cònsol l'any 283 aC amb Publi Corneli Dolabel·la i se suposa que va lluitar contra lucans, brucis, tarentins, etruscs, gals, umbres i samnites, però no es detalla la seva actuació per cap historiador.
Els historiadors antics mencionen una batalla en la qual els bois, units als sènons i als etruscs, van atacar Roma, van creuar el Tíber i van lliurar batalla contra els romans, que en van sortir victoriosos, però mentre alguns diuen que l'exèrcit romà era manat per Calvinus, altres diuen que ho era per Dolabel·la, i és probable que els dos cònsols es guanyessin els llorers aquell dia. Va ser, sens dubte, amb aquesta victòria que Domici Calví va guanyar-se el cognom de Maximus. En establir-se aquest càrrec el mateix any, va ser triat censor: la primera instància d'un plebei que es va aixecar a aquesta oficina. El renom Màxim l'hauria agafat després d'aquesta batalla.
L'any 280 aC va ser nomenat dictador, càrrec que va deixar abans d'un any i va ser elegit tot seguit censor, el primer plebeu que va arribar a aquesta dignitat.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 584.