Publi Deci Mus II

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPubli Deci Mus II
Nom original Publius Decius Mus
 cònsol romà
312 aC – 311 aC
Juntament amb Marc Valeri Màxim
 cònsol romà
308 aC – 307 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
 cònsol romà
297 aC – 296 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
 cònsol romà
295 aC – 294 aC
Juntament amb Quint Fabi Màxim Rul·lià
Dades biogràfiques
Naixement ?
Mort 295 aC
batalla de Sentinum
Nacionalitat romà
Es coneix per guerres samnites
Activitat professional
Ocupació militar i polític
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Dècia
Fills
Pare Publi Deci Mus I
Modifica dades a Wikidata

Publi Deci Mus (llatí: Publius Decius Mus) fou un magistrat romà i militar, fill del cònsol del 340 aC Publi Deci Mus. Tot i pertànyer a una família plebea, els Deci, va ser escollit cònsol quatre vegades i va tenir altres càrrecs importants com el de dictador, o el de pontífex. Participant en la tercera guerra samnita va perdre la vida.

Primer i segon consolat[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol el 312 aC junt amb Marc Valeri Màxim i va haver de restar a Roma a causa d'una malaltia, mentre el seu col·lega dirigia la guerra contra els samnites. Fou nomenat un dictador pel temor del senat a una guerra contra els etruscs.[1] Aureli Víctor diu que va guanyar un triomf sobre el samnites i va dedicar el botí a Ceres,[2] però una inscripció que ho confirmaria sembla que podria ser una falsificació.

El 309 aC va servir com a llegat del dictador Luci Papiri Cursor Mugil·là. El 308 aC fou cònsol per segona vegada amb Quint Fabi Màxim Rul·lià, i mentre aquest va fer la guerra als samnites, Mus la va fer als etruscs, amb els quals va pactar finalment una treva d'un any a canvi de pagar els vestits dels soldats romans en aquest any. El 306 aC fou magister equitum del dictador Publi Corneli Escipió Barbat.[3]

El 304 aC fou censor amb Quint Fabi Màxim Rul·lià i es va reformar la llei de manera que els llibertini foren integrats a les tribus.

Pontífex màxim[modifica | modifica el codi]

El 300 aC fou censor per segona vegada i va defensar la llei Ogúlnia que obria el pontificat i el càrrec d'àugur als plebeus, en contra de la posició del patrici Appi Claudi Cec. Quan la llei va entrar finalment en vigor el mateix any, fou un dels primers plebeus elegit pel col·legi de pontífexs.[4]

Tercera guerra samnita[modifica | modifica el codi]

El 297 aC fou cònsol per tercera vegada també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià (per desig d'aquest). Els dos van anar al Samni per camins diferents i van devastar el país.[5] El 296 aC va romandre al Samni com a procònsol i, aprofitant que el gruix de l'exèrcit samnita havia anat a Etrúria per demanar reforços, va conquerir tres ciutats samnites: Murganzia, Romulea i Ferentino[6] [a]

El 295 aC fou cònsol per quarta vegada i també amb Quint Fabi Màxim Rul·lià.[7] La coalició entre etruscs, samnites i gals amenaçava la república. Mus va ser enviat primer al Samni i després a Etrúria per ajudar a Màxim i va dirigir l'ala esquerra de l'exèrcit a la decisiva batalla de Sentinum, on va morir com un heroi.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Alguns relats atribueixen aquestes conquestes a Fabi Màxim o als cònsols de l'any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livi, Ab Urbe condita, IX, 29
  2. Sext Aureli Víctor, De viris illustribus Romae, 27
  3. Titus Livi, Ab Urbe condita, IX, 40-41
  4. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 6-9
  5. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 14-15
  6. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 16-17
  7. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 24
  8. Titus Livi, Ab Urbe condita, X, 25-29