295 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 295 aC (ccxcv aC) |
| Islàmic | 945 aH – 944 aH |
| Xinès | 2402 – 2403 |
| Hebreu | 3466 – 3467 |
| Calendaris hindús | -239 – -238 (Vikram Samvat) 2807 – 2808 (Kali Yuga) |
| Persa | 916 BP – 915 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -44 |
| Ab urbe condita | 459 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC | |
| Dècades | |
| 320 aC 310 aC 300 aC - 290 aC - 280 aC 270 aC 260 aC | |
| Anys | |
| 298 aC 297 aC 296 aC - 295 aC - 294 aC 293 aC 292 aC | |
El 295 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Rul·lià i Mus (o també any 459 ab urbe condita). La denominació «295 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia[modifica]
- Demetri Poliorceta, després de la mort de Cassandre, s'apodera d'Egina, Salamina, Ramnunt i altres llocs propers a Atenes, i finalment de la mateixa ciutat després d'un llarg setge, que la va obligar a rendir-se per la fam.[2]
- Lanassa, filla d'Agàtocles, tirà de Siracusa, es casa amb el rei Pirros de l'Epir, i li aporta com a dot l'illa de Corfú (Corcira).[3]
- Agàtocles, que havia acompanyat a la seva filla Lanassa a l'Epir, aprofita el viatge de tornada per apoderar-se de Crotona, i estableix un pacte amb els iapigis i amb els peucecis.[4][5]
- Fila, filla d'Antípatre, queda assetjada a Salamina, a Xipre, per les forces de Ptolemeu I Sòter i s'ha de rendir, però Ptolemeu la tracta de manera honorable i l'envia, junt amb el seu fill, a Macedònia.[6]
- A Tràcia, els gals, amb un exèrcit reduït, de només 15.000 infants i 3.000 cavallers, van derrotar les forces combinades dels tribal·lis i els getes.[7]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Publi Deci Mus.[8]
- Batalla de Sentinum en el context de la Tercera Guerra Samnita, on els romans vencen la coalició formada per samnites, etruscs, umbres i gals. Mus va primer al Sàmnium i després a Etrúria per ajudar a Màxim Rul·lià i dirigeix l'ala esquerra de l'exèrcit a la decisiva batalla de Sentinum, on va morir com un heroi, tal com havia fet el seu pare Publi Deci Mus. El cònsol convoca el pontífex màxim, anuncia el seu sacrifici, anomenat devotio i es dirigeix contra l'enemic.[9]
- En aquesta batalla mor també el general samnita Egnaci, l'organitzador de la coalició i de la guerra.[10]
- Una partida dels sènons arriba a Clusium, ataca i derrota al pretor Luci Corneli Escipió Barbat quan era al seu campament, esperant l'exèrcit de cònsols.[11]
Naixements[modifica]
- Apol·loni de Rodes, poeta i gramàtic grec (data aproximada).[12]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Demetri, XXII, 33, 34
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 9, 10
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pirros, XII, 11
- ↑ The Cambridge ancient history: vol (. Londres: Cambridge University Press, 1989, p. 460. ISBN 9780521234467.
- ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XX, 93
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XXXV, 1
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, X, 16
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 25-29
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 18-19
- ↑ Titus Livi, Ab Urbe Condita, X, 11, 12
- ↑ «Apol·loni de Rodes». GEC. [Consulta: 10 març 2024].