Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Aureli Cotta
Nom original(la) Lucius Aurelius Cotta
Biografia
NaixementData desconeguda
Mortsegle I aC (>44 aC)
  Cònsol de la República de Roma
en exercici del poder suprem
1 de gener del 65 aEC – 1 de gener del 64 aEC
Juntament ambLuci Manli Torquat
Dades personals
ReligióPoliteisme
Activitat
OcupacióPolític
PeríodeRepública Romana tardana
PartitPopular
Família
FamíliaGens Aurèlia
ParesLuci Aureli Cotta
GermansMarc Aureli Cotta
Signatura
Modifica les dades a Wikidata

Luci Aureli Cotta (en llatí: Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cotta i nebot de Gai Aureli Cotta i de Marc Aureli Cotta.

Va ser pretor l'any 70 aC quan es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l’erari (tribuni aerarii), que tenia per objectiu principal privar al senat romà del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.

L'any 65 aC van ser elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però Cotta i Luci Manli Torquat els van acusar a tots dos del delicte d’ambitus. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any 64 aC Cotta va ser censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l’oposició i les maquinacions dels tribuns de la plebs. L'any 63 aC, després d'haver-se desarticulat la conspiració de Catilina, Cotta va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l’orador.

Durant la guerra civil Cotta va ser partidari de Juli Cèsar, ja que era parent de la mare d'aquest, Aurèlia. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor de què Cotta, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquest proposta mai es va fer efectiva.

Després de l’assassinat de Cèsar el 44 aC, Cotta, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 868.