Luci Aureli Cota (cònsol 65 aC)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Luci Aureli Cotta (censor 64 aC))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Aureli Cota
Nom original(la) Lucius Aurelius Cotta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC (>44 aC) Modifica el valor a Wikidata
  Cònsol de la República de Roma
en exercici del poder suprem
1 de gener del 65 aEC – 1 de gener del 64 aEC
Juntament ambLuci Manli Torquat
Dades personals
ReligióPoliteisme
Activitat
OcupacióPolític
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
PartitPopular
Família
FamíliaAurelii Cottae (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Aureli Cota
GermansMarc Aureli Cota Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Firmadeaureliocotta.png

Luci Aureli Cota (en llatí: Lucius Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà. Era fill del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i nebot de Gai Aureli Cota i de Marc Aureli Cota.

Va ser pretor l'any 70 aC quan es va aprovar la lex Aurelia judiciaria que va encarregar els judicis a una cort formada per senadors, cavallers i els tribuns de l'erari, que tenia per objectiu principal privar al senat romà del dret exclusiu d'actuar com a jutges, i que altres estaments de l'estat participessin en les funcions judicials.

L'any 65 aC van ser elegits cònsols Publi Corneli Sul·la i Publi Autroni Pet, però Cota i Luci Manli Torquat els van acusar a tots dos del delicte d'ambitus. Els van condemnar i els dos acusadors van ser elegits cònsols en el seu lloc.

No gaire després Autroni Pet va entrar a la primera conjuració de Catilina per matar als cònsols i a molts senadors, conspiració que va ser descoberta i frustrada. L'any 64 aC Cota va ser censor, però juntament amb el seu col·lega va renunciar per l'oposició i les maquinacions dels tribuns de la plebs. L'any 63 aC, després d'haver-se desarticulat la conspiració de Catilina, Cota va proposar al senat una supplicatio per Ciceró, amb el qual sembla que eren amics. Més endavant va ser un dels que va proposar al senat una moció pel retorn de l'orador.

Durant la guerra civil Cota va ser partidari de Juli Cèsar, puix que era parent de la seva mare, Aurèlia. Quan Cèsar va obtenir el triomf total, va córrer el rumor que Cota, que llavors era quindecemvir, proposaria el conferiment a Cèsar del títol de Rex amb la justificació de què els parts, contra els que Cèsar preparava la guerra, només podien ser derrotats per un rei. Aquesta proposta mai es va fer efectiva.

Després de l'assassinat de Cèsar el 44 aC, Cota, ple de desesperació, no va assistir a les sessions del senat i va abandonar la política. Ciceró l'elogia com a persona de considerable talent i gran prudència.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 868.