Aurèlia (mare de Juli Cèsar)
 Aurèlia Cotta en el Promptuarii Iconum Insigniorum publicat per Guillaume Rouille (1518?-1589) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
c. 120 aC Roma |
| Mort |
54 aC (65/66 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | Aristòcrata |
| Període | República Romana |
| Família | |
| Cònjuge | Gai Juli Cèsar |
| Fills |
Juli Cèsar Júlia Menor Júlia Major |
| Pares |
Luci Aureli Cotta II, Rutilia  |
| Germans | Gai Aureli Cotta III i Marc Aureli Cotta |
 | |
Aurèlia Cotta (en llatí Aurelia) va ser la dona de Gai Juli Cèsar, i la mare de Juli Cèsar i de dues filles més. Els seus antecedents familiars no són prou clars, però podria ser filla de Marc Aureli Cotta i de Rutília, i mig germana dels cònsols Gai Cotta (75 aC i 64 aC), Luci Cotta (65 aC) i Marc Aureli Cotta (74 aEC). Va morir el 54 aC quan el seu fill, que sempre la va tractar amb molta consideració, era a la Gàl·lia.
Aurèlia es va casar amb el pretor, Gai Juli Cèsar, fill del senador, Gai Juli Cèsar, (l'avi de Juli Cèsar el dictador) i Màrcia, descendent d'Anc Marci, el quart dels set Reis de Roma. El seu espòs va morir en campanya l'any 85 aC.
Els fills d'Aurèlia van ser:
Aurèlia i la seva família van ser molt influents en l'educació i la seguretat del seu fill. El seu marit Gai Juli Cèsar, era sovint lluny, de manera que la tasca de criar al seu fill va caure en la seva majoria a les espatlles d'Aurelia. Quan el jove Cèsar estava a punt de complir 18 anys, el llavors dictador de Roma, Luci Corneli Sul·la, li va ordenar divorciar-se de la seva jove esposa Cornèlia Cinnila, la filla de Luci Corneli Cinna. Cèsar s'hi va negar fermament, i en fer-ho, es va enfrontar amb Sul·la. Aurèlia es va involucrar en la petició per salvar el seu fill, i el defensà, juntament amb el seu germà Gai Aureli Cotta III.[1]
Com que Cornèlia Cinnila va morir jove, Aurèlia va educar la seva jove néta Júlia Cesària en el seu lloc i va dirigir les possessions del seu fill.
L'historiador Tàcit la considerava la matriarca ideal i la tenia en gran consideració.[2] i Plutarc la descrivia com una dona estricta i respectable.[3]
