Luci Cassi Longí Ravil·la

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaLuci Cassi Longí Ravil·la
 Cònsol de la República Romana 


 Censor romà 


 Senador romà 


 Tribú de la plebs 

Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Càssia
Fills
Pare Quint Cassi Longí
Modifica dades a Wikidata

Luci Cassi Longí Ravil·la (Lucius Cassius, Q. F. L. N. Longinus Ravilla) fou fill de Quintus Cassius, L. F. Q. N. Longinus i va rebre el renom Ravil·la pel seu ull (ravi occuli).

El 137 aC fou tribú de la plebs i va proposar la segona llei que establia el desempat a les votacions (tabellaria lex), després que la primera fos anul·lada per Gabini dos anys abans (139 aC). La llei introduïa el desempat als "Judicium Populi" (casos criminals jutjats en comicis pel poble) però en quedaven exclosos els casos de perduellio. Aquesta llei fou acollida molt desfavorablement pels optimats perquè els privava de la seva influència als comicis.[1]

Després fou cònsol el 127 aC junt amb Luci Corneli Cinna; el 125 aC fou censor amb Gneu Servili Cepió IV, censura que es va caracteritzar per la seva severitat, especialment en relació a la condemna de Marc Emili Lèpid Porcina acusat d'haver-se construït una casa massa luxosa. Com a jutge el seu tribunal, per la seva severitat, fou anomenat scopulus reorum, però tot i així era vist com un home íntegre i just.

El 113 aC, per la seva reputació, fou nomenat per investigar els casos d'incest contra les verges vestals Licínia, Emília i Màrcia, i va condemnar a les tres i altres personatges quan en el primer judici només havia estat condemnada Emília; aquesta severitat fou condemnada per l'opinió pública.[2] [3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cic. de Leg. iii 16, Brut. 25, Pro Sext. 48, Ascon. in Corn. p. 78, ed. Orellana
  2. Cic. Pro S. Rosc. 30; Ascon. in Milon. 12, p. 46, ed Orellana; Dion Cas. Fr. 92; Oros. v. 15; Liv. Epit. 63; Obsequ. 97; Plut. Quaest. Rom. p. 284, b.
  3. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
Precedit per:
Gneu Octavi i Tit Anni Ruf
Cònsol de la República Romana
junt amb Luci Corneli Cinna

127 aC
Succeït per:
Marc Emili Lèpid i Luci Aureli Orestes
Precedit per:
Quint Cecili Metel Macedònic i Quint Pompeu Aule
Censor de la República Romana
junt amb Gneu Servili Cepió

125 a. C.
Succeït per:
Quint Cecili Metel Baleàric i Luci Calpurni Pisó Frugi