Luci Emili Pap (cònsol)
| Nom original | (la) L. Aemilius Q.f.Cn.n. Papus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 259 aC antiga Roma |
| Mort | p. segle III aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 225 aC – 225 aC Juntament amb: Gai Atili Règul | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana mitjana |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | República Romana |
| Conflicte | Batalla de Telamon |
| Família | |
| Família | Pap (família) |
| Pares | Quint Emili Pap i valor desconegut |
Luci Emili Pap (en llatí: Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) va ser un magistrat romà, net de Quint Emili Pap. Formava part de la gens Emília, i era de la família dels Pap, d'origen patrici.
Va ser elegit cònsol l'any 225 aC junt amb Gai Atili Règul. En aquest any es va lliurar la gran guerra a la Gàl·lia Cisalpina, que als darrers anys començava a mostrar símptomes d'hostilitat i havia rebut ajut de l'altre costat dels Alps. Emili Pap va portar la conducció de la guerra, i el seu col·lega Règul va ser enviat a Sardenya on també havia esclatat la revolta.
Pap es va estacionar a Ariminium mentre un segon exèrcit era estacionat a Etrúria sota comandament d'un pretor. Els gals van avançar entre els dos exèrcits cap a Etrúria i van derrotar el pretor romà que es va lliurar de l'aniquilació per l'arribada de Pap. Els gals es van haver de retirar cap al seu territori, i van avançar cap a la costa de Ligúria, però allí van ser atacats per Règul, al que s'havia cridat i que tornant de Sardenya, havia desembarcat prop de Pisae. Els gals, entre els dos exèrcits, van haver de lluitar i la batalla va ser molt ferotge. Règul va morir però finalment els gals van poder ser derrotats. Quaranta mil gals haurien mort a aquesta batalla i deu mil haurien estat fets presoners, entre els quals el rei gal Concolità. Emili Pap va avançar cap al país dels bois i el va devastar, però al cap de pocs dies va retornar a Roma. Allí va celebrar un triomf.
L'any 220 aC va ser censor amb Gai Flamini i va fer el cens que donava 270.213 ciutadans.
El 216 aC va ser un dels triumvirs monetalis, nomenats per l'encunyació de monedes.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «L. Aemilius Cn. N. Papus, Q. F.». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
