325 aC
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 325 aC (cccxxv aC) |
| Islàmic | 976 aH – 975 aH |
| Xinès | 2372 – 2373 |
| Hebreu | 3436 – 3437 |
| Calendaris hindús | -269 – -268 (Vikram Samvat) 2777 – 2778 (Kali Yuga) |
| Persa | 946 BP – 945 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -74 |
| Ab urbe condita | 429 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 350 aC 340 aC 330 aC - 320 aC - 310 aC 300 aC 290 aC | |
| Anys | |
| 328 aC 327 aC 326 aC - 325 aC - 324 aC 323 aC 322 aC | |
Esdeveniments[modifica]
- Roma
Foren elegits consols Luci Furi Camil i Deci Juni Brut o Decius Iunius Brutus Scaeva i la seva primera decisió fou comparèixer davant el senat per demanar el càstig dels vestins per evitar que altres nacions o estats (es pensava amb els marsis, els pelignes i els marruquins) pogueren seguir els seus passos. El senat va decidir la guerra que es va encomanar a Iunius Brutus, mentre Furius Camillus era enviat al Samni¹, cadascun amb un exèrcit i van vigilar que les forces vestinies i samnites no es pogueren reunir. Furius es va posar malalt i va haver de deixar el comandament a Lluci Papiri Cursor Mugil·la o Lucius Papirius Cursor Mugillanus, consol l'any anterior, que, per instruccions del senat, fou nomenat dictador, amb Quint Gabi Màxim Rul·lià o Quintus Fabius Maximus Rullianus com a Magister Equitum. El consol Brutus va fer una campanya contra els vestinis anant de victòria en victòria, assolant els camps, saquejant les granges, i derrotant l'enemic fins a una batalla principal en què els vestinis foren completament derrotats amb fortes perdies per ambdues parts; llavors Brutus va començar a atacar les ciutats emmurallades, començant per Cutina, els murs de la qual va escalar i va assaltar; va seguir Cínglia; les dues ciutats foren saquejades pels legionaris com a premi.
¹ Segons Tit Livi, però Theodor Mommsen situa l'any 428 de Roma (326 aC) l'inici d'hostilitats romanes al Samni, ocupant Rufrae (entre Venafre i Teanum, moderna Lacosta Rufaria) i Allifae, a la frontera amb Campània.