Anàbasi d'Alexandre el Gran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreAnàbasi d'Alexandre el Gran
Alexander-Helios Musei Capitolini MC732.jpg
modifica
Tipusobra modifica
Fitxa
AutorFlavi Arrià modifica
Llenguagrec antic modifica
EdicióThe Anabasis of Alexander (en) Tradueix modifica
Sèrie
Indica (en) Tradueix modifica

L'Anàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del s. II de, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva. És una de les obres més representatives de la producció historiogràfica clàssica, perquè narra aspectes i detalls de la vida i obra d'Alexandre que no es conserven en altres obres. Un altre aspecte singular n'és que mostra la visió d'un autor romà sobre el conqueridor macedoni i, per tant, la visió que es tenia d'aquest personatge.

Sobre l'obra[modifica]

Alexandri anabasis, 1575

El terme grec anabasis es refereix a una expedició des de la costa cap a l'interior d'un país. El terme katabasis (catàbasi) es refereix a un viatge des de l'interior a la costa. Per tant, una traducció més literal seria L'expedició d'Alexandre.

L'obra està redactada en grec àtic, la qual cosa es correspon a l'educació d'Arrià. Com que era de classe social alta, es pogué pagar la millor educació del moment: estudià a Atenes i fou un dels pupils d'Epictet de Nicòpolis, l'obra del qual només es conserva pels comentaris d'Arrià. Malgrat la seua educació i orígens grecs, era ciutadà romà i de fet mantingué una estreta relació amb el mateix emperador Adrià. Junts compartien l'admiració pel món grec clàssic i hel·lenístic, d'ací l'interés de l'autor a escriure una obra sobre l'heroi hel·lènic per excel·lència.

El diví Alexandre era un referent pel seu paper de líder militar, que entronca amb la mentalitat romana de l'època d'aspiració a la glòria. La seua imatge era emprada per molts emperadors que volien identificar-se amb l'heroi hel·lènic, que al seu torn també s'identificava amb un altre heroi grec, Hèrcules, amb qui compartien els elements iconogràfics i simbòlics com el mantell de lleó o l'anastolé, que apareixen en la retratística romana des de temps de la República Romana com mostren els retrats, per exemple, de Cneu Pompeu Magne.

L'Anàbasi d'Alexandre el Gran era, per tant, la confluència no sols del filohel·lenisme del seu autor, sinó de la mateixa mentalitat romana. L'admiració per allò clàssic és un aspecte heretat del món grec i es poden establir paral·lelismes amb obres com l'Odissea d'Homer, on l'heroi és Odisseu, la Ilíada amb Aquil·les o el ja esmentat Hèrcules. L'obra no es limitava a un interés personal de l'autor per la història, sinó que establia referències entre l'heroi macedoni i el poder imperial romà.

Sobre l'autor[modifica]

Arrià de Nicomèdia neix a la ciutat del mateix nom, encara que no es té certesa exacta quant a la data del seu naixement. Nicomèdia, capital de la província romana de Bitínia, era una ciutat destacada de la regió. Resulta difícil seguir la pista dels seus anys de joventut perquè no en queden fonts. Cassi Dió escrigué una biografia de l'autor que no s'ha conservat.

La seua carrera política i militar no es limita a la seua regió natal, ja que hi ha evidències de la seua estada a la Gàl·lia, Numídia i a la Bètica com a procònsol. D'aquesta última regió es conserva una inscripció dedicada a Àrtemis trobada a Còrdova, on s'esmenta el nom d'Arrià i que es relaciona amb l'autor grec.

Després de la seua etapa de propretor (legatus Augusti pro praetore) a Capadòcia, i pel que sembla després de la mort de l'emperador Adrià, Arrià es retira de la vida pública.

Fonts i influències d'Arrià[modifica]

Flavi Arrià utilitzà fonts ara perdudes, com les obres contemporànies de Cal·lístenes (el nebot d'Aristòtil, tutor d'Alexandre), Onesícrit, Nearc i Aristòbul de Cassandria, i es valgué també del treball, una mica més tardà, de Clitarc d'Alexandria. Algunes són fonts de primera mà, com Nearc, que formava part del cercle íntim del macedoni i per tant és una font excepcional. El més important de tot és que Flavi Arrià disposà de la biografia d'Alexandre escrita per Ptolemeu, un dels principals generals d'Alexandre i, possiblement, el seu mig germà.

Evidentment en època d'Arrià hi havia un nombre molt superior de fonts sobre el conqueridor macedoni per la seua enorme popularitat mantinguda al llarg dels segles. Així, el romà del seu temps devia conéixer molt més sobre Alexandre del que pot pensar-se a primera vista.

« Si ho haguera volgut, segur que Adrià hauria pogut conéixer moltes més coses que nosaltres sobre la figura d'Alexandre, perquè llavors es conservava un nombre molt més gran d'obres històriques. »
Robin Lane Fox, El món clàssic. L'epopeia de Grècia i Roma. Crítica. 2008. p. 297

El filohel·lenisme de l'autor es veu també en la seua manera d'escriure, doncs recull aspectes d'autors com Xenofont, a qui fins i tot ret un petit homenatge en anomenar l'obra en al·lusió a l'obra principal de l'autor grec. Tots dos escriuen en el mateix idioma i el mateix dialecte grec. El cercle homèric era una altra de les influències principals d'Arrià, perquè tant l'Odissea com la Ilíada eren puntals de l'educació clàssica.

Alexandre en l'Anàbasi[modifica]

És sobretot una història militar, que poc diu sobre la vida personal d'Alexandre, el seu paper en la política grega o les raons per les quals la campanya contra l'Imperi aquemènida començà en primer lloc. Arrià descriu detalladament les tàctiques del conqueridor, les batalles entaulades, les extenuants marxes al llarg de l'Imperi persa o la perillosa campanya de l'Índia. Emprant la multitud de fonts a l'abast, Arrià compon un mosaic de les campanyes d'Alexandre i l'epopeia que el dugué de Macedònia a l'Indus. Es preocupa poc, però, per les motivacions personals de l'heroi, les intrigues en la cort macedònica o els problemes de la successió. A més, l'ús per part d'Arrià de fonts, a voltes propagandístiques o oficials com la de Ptolemeu, afegia un biaix particular a la narració. Els interessos personals d'Arrià, militar i magistrat amb un reeixit cursus honorum també es veuen en l'obra: la carrera d'Alexandre com a conqueridor i estrateg, contrastant amb obres com la d'Onesícrit, en què la motivació principal és presentar Alexandre com un rei filòsof i propagador de la cultura grega.

Sobre l'Índia[modifica]

Dins l'obra, el llibre VIII es coneix com La història índia, tot i que originàriament el títol és Indiké. Fa d'apèndix de l'Anàbasi, facilitant al lector la comprensió dels passatges consagrats a la campanya indostànica d'Alexandre. És una obra dedicada a la descripció de l'Índia, la seua història i costums, basada sobretot en el Periple de Nearc, obra contemporània a Alexandre, que descrivia l'expedició d'una flota macedònia d'Índia a Pèrsia. La motivació primordial de Nearc era ressaltar les seues accions, convertint el seu viatge en un periple, en una epopeia, dotant-la així de virtuts heroiques. Enfront de les motivacions de Nearc, les d'Arrià són més pràctiques: simplement usa el periple com una font més, això sí, de destacada importància davant les escasses notícies que podia tenir de l'Índia del temps d'Alexandre. Singularment el Periple de Nearc només ens ha arribat íntegre mitjançant el comentari d'Arrià.

Bibliografia[modifica]

  • Arriano, F. Anábasis d'Alejandro Magne. Gredos. Madrid. 1982
  • Arriano, F. History of Alexander and Indica. Cambridge: Harvard University Press. 1976.
  • Beltrán, J. Sobre la cronologia del Llaura cordovesa del procònsol Arriano. Mainake, 10. 1988. Pàg. 91-100
  • Freewalt, J. Arrian of Nicomedia: greco-roman philosopher, soldier, statesman and historien. Historiograhy. American Military University. 2013
  • Hammond, N.G.L. Alejandro Magne, rei, general i estadista. Aliança. Madrid. 1992.
  • Heckel, Waldemar. The Marshals of Alexander’s Empire. Routledge. Londres. 1992.
  • Lane, R. El Mundo Clàssic. L'epopeia de Grècia i Roma. Crítica. 2008.
  • Rodríguez, T. Aspectes socials de l'època d'Alejandro Magne: Societat i dependència personal en la Anábasis d'Alejandro Magne de Arriano de Nicomedia. 1997.
  • Warry, John. Les Conquestes d'Alejandro Magne. RBA. Barcelona. 2011.

Enllaços externs[modifica]

  • Flavio Arriano:
    • Anábasis d'Alejandro Magne (Ἀλεξάνδρου ἀνάβασις).
    • Història índica: relat del viatge de la flota d'Alejandro, amb Nearco al comandament, des de l'Índia fins al Golf Pèrsic. En l'obra hi ha imitació de l'estil literari de Heródoto.
      • Text grec, amb índex electrònic, en el Projecte Perseus. Empleando el rètol actiu "lloeu", que es troba en la part superior dreta, s'obté ajuda en anglès amb el vocabulari grec del text.
    • Joaquín Acosta: Arriano, la millor font clàssica d'Alejandro[2].[2]
    • Aspectes socials de l'època d'Alejandro Magne: societat i dependència personal en la "Anábasis d'Alejandro Magne" de Arriano de Nicomedia.
    • Els orígens de la conquesta d'Àsia en la Anábasis d'Alejandro Magne de Arriano de Nicomedia.