Flavi Arrià

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFlavi Arrià
Arrian7.jpg
 Senador romà 


 Cònsol de l'Imperi romà 


 Arcont epònim 

Dades biogràfiques
Naixement c. 89 dC (Gregorià)
Nicomèdia
Mort c. 175 (Gregorià) (85/86 anys)
Atenes
Ètnia Grecs
Activitat professional
Ocupació Historiador, polític, escriptor, filòsof i militar
Època Imperi romà i període hel·lenístic
Moviment Estoïcisme
Mestres Epictet d'Hieràpolis
Obra
Obres destacades Discourses of Epictetus
Modifica dades a Wikidata

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica. Va publicar les cartes del seu mestre. Va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a aquell. Entre altres treballs, va escriure l'Anabasis Alexandri, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] El 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 fou nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Sota Antoní Pius fou promogut al consolat el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat.

Referències[modifica]

  1. Boiy, T. Between High and Low: A Chronology of the Early Hellenistic Period (en anglès). Verlag Antike, 2007, p. 16. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Arrià Modifica l'enllaç a Wikidata