Flavi Arrià

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFlavi Arrià
Arrian7.jpg
 Senador romà 


 Cònsol de l'Imperi romà 


 Arcont epònim 

Dades biogràfiques
Naixement c.89 dC
Nicomèdia
Mort c.175 (85/86 anys)
Atenes
Ètnia Grecs
Activitat professional
Ocupació Historiador, polític, escriptor, filòsof i militar
Època Imperi Romà i període hel·lenístic
Moviment Estoïcisme
Mestres Epictet d'Hieràpolis
Obra
Obres destacades Discourses of Epictetus
Dades familiars
Dinastia Gens Flàvia
Modifica dades a Wikidata

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) fou un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet d'Hieràpolis mercès el qual va esdevenir partidari de la filosofia estoica. Va publicar les cartes del seu mestre. Va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a aquell. Entre altres treballs, va escriure l'Anabasis Alexandri, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] El 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 fou nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Sota Antoní Pius fou promogut al consolat el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat.

Referències[modifica]

  1. Boiy, T. Between High and Low: A Chronology of the Early Hellenistic Period (en anglès). Verlag Antike, 2007, p. 16. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Arrià Modifica l'enllaç a Wikidata