Flavi Arrià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFlavi Arrià
Arrian7.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 89 dC Modifica el valor a Wikidata
Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
Cònsol de l'Imperi Romà
Arcont epònim
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicGrecs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióHistoriador, polític, escriptor, filòsof i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
MovimentEstoïcisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEpictet de Hieràpolis Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Flavi Arrià o Arrià de Nicomèdia (en llatí Lucius Flavius Arrianus) (Nicomèdia a Bitínia vers el 95180) va ser un historiador i filòsof grecollatí deixeble d'Epictet de Hieràpolis que el va introduir en la filosofia estoica.

Va publicar les conferències filosòfiques del seu mestre (Διατριβαὶ Ἐπικτήτου) en vuit llibres, dels que se'n conserven quatre, i va treballar a Atenes. Els atenencs li deien "el jove Xenofont" perquè el seu estil d'escriure era similar a l'antic escriptor. Entre altres treballs, va escriure l'Anàbasi d'Alexandre el Gran, una notable relació de l'expedició d'Alexandre el Gran.[1] Va escriure també un resum de la filosofia d'Epictet Ἐγχειρίδιον Ἐπικτήτου, que encara existeix. Aquesta obra que ja a l'antiguitat era considerada un manual de filosofia pràctica, va mantenir la seva vigència durant segles, fins i tot en època cristiana. Seguint a Xenofont, també va escriure un llibre sobre caça, Κυνηγητικός, que complementa al seu model amb aportacions noves.

L'any 124 es va fer amic de l'emperador Adrià quan aquest era a Grècia i va rebre la porpra romana i va agafar el prenom Flavi. El 136 va ser nomenat prefecte de Capadòcia que durant el seu govern va patir atacs dels alans o dels masagetes als que va derrotar en una decisiva batalla. Sota Antoní Pius va ser nomenat cònsol el 146, però el 147 es va retirar a la vida privada i el 150 vivia a Nicomèdia com a sacerdot de Demèter i Persèfone. Va morir a avançada edat durant el regnat de Marc Aureli. Se sap que Dió Cassi va escriure una biografia d'Arrià, però no ens ha arribat.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Arrià