Elecció papal de 1287–88

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1287–88
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 4 abril 1287 –  22 febrer 1288
Localització Corte Savella, Roma
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Nicolau IV
Modifica les dades a Wikidata
Santa Sabina és una església propera a l'indret de l'elecció

L'elecció papal de 1287-1288, que es va celebrar del 4 d'abril de 1287 al 22 de febrer del 1288, va ser l'elecció papal més mortífera en la història de l'Església Catòlica, ja que sis (o cinc) dels setze (o quinze) cardenals electors van morir durant les deliberacions. Els cardenals van elegir Girolamo Masci, O.Min. com a Papa Nicolau IV, un any després de la mort del Papa Honori IV, que havia mort el 3 d'abril de 1287. Nicolau IV va ser el primer papa franciscà.[1]

La mort dels cardenals s'ha atribuït a la malària.[2][3][4] Després de la mort de sis dels cardenals, els electors restants, amb l'excepció de Masci, van marxar de Roma i es van retrobar el 15 de febrer de 1288.[5] Quan els cardenals es van tornar a reunir el febrer del 1288, hi havia set electors menys: Latino Malabranca, Bentivenga de Bentivengis, Girolamo Masci, Bernard de Languissel, Matteo Rosso Orsini, Giacomo Colonna, i Benedetto Caetani. Quan van saber que Masci s'havia quedat a Santa Sabina de Roma els cardenals reunits immediatament el van elegir a ell, però ell va rebutjar l'elecció fins que fou reelegit el 22 de febrer.[6] En aquella època s'atribuí la supervivència de Masci al fet que hauria fet un petit foc a la seva habitació per tal de purificar els vapors pestilents,[3] o mal aria que es creia que portava la malaltia.

L'elecció es va celebrar a prop de Santa Sabina de l'Aventí, al palau Savelli de la Corte Savella, que Honori IV havia construït i utilitzat de facto com a residència papal.[2][3][7] Segons Smith, Nicolau IV, com el seu predecessor, "era un partidari dels interessos francesos i un altre exemple de l'ús deshonest de l'autoritat espiritual per a fins polítics, ja que va deixar sense efecte un jurament de Carles II de Nàpols que no convenia a Alfons III d'Aragó".[2]

Electors[modifica]

Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador Notes
Bentivenga da Bentivengi, O.F.M. Acquasparta Cardenal-bisbe Bisbe d'Albano 12 març 1278 Papa Nicolau III Degà del Col·legi Cardenalici; Penitenciari major
Latino Malabranca Orsini, O.P. Roma Cardenal-bisbe Bisbe d'Ostia i Velletri 12 març 1278 Papa Nicolau III Inquisidor General; nebot del Papa Honori IV
Bernard de Languissel França Cardenal-bisbe Bisbe de Porto i Santa Rufina 12 abril 1281 Papa Martí IV
Giovanni Boccamazza Roma Cardenal-bisbe Bisbe de Frascati 22 desembre 1285 Papa Honori IV Cardenal-nebot
Gerardo Bianchi Parma Cardenal-bisbe Bisbe de Sabina 12 març 1278 Papa Nicolau III Algunes fonts indiquen que estava absent[8]
Girolamo Masci, O.F.M. Ascoli Cardenal-bisbe Bisbe de Palestrina 12 març 1278 Papa Nicolau III Elegit Papa Nicolau IV
Jean Cholet França Cardenal-prevere Títol de S. Cecilia 12 abril 1281 Papa Martí IV Protoprevere
Matteo Rosso Orsini Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Maria in Portico 22 maig 1262 Papa Urbà IV Protodiaca després de la mort de Goffredo da Alatri; arxipreste de la Basílica Vaticana des del 1278; cardenal-protector de l'Orde dels Franciscans
Giacomo Colonna Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Maria in Via Lata 12 març 1278 Papa Nicolau III Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major
Benedetto Caetani Anagni Cardenal-diaca Diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano 12 abril 1281 Papa Martí IV Futur Papa Bonifaci VIII
Goffredo da Alatri Alatri Cardenal-diaca Diaca de S. Giorgio in Velabro 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Protodiaca; Mort el 1287, possiblement durant la seu vacant després del 3 d'abril de 1287[9]
Giordano Orsini Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Eustachio 12 març 1278 Papa Nicolau III Mort durant la seu vacant el 8 de setembre de 1287
Hugh of Evesham Anglaterra Cardenal-prevere Títol de S. Lorenzo in Lucina 12 abril 1281 Papa Martí IV Mort durant la seu vacant el 4 de setembre de 1287
Gervais Jeancolet de Clinchamp França Cardenal-prevere Títol de Ss. Silvestro e Martino ai Monti 12 abril 1281 Papa Martí IV Mort durant la seu vacant el 15 de setembre de 1287
Glusiano de Casate Milà Cardenal-prevere Títol de Ss. Marcellino e Pietro 12 abril 1281 Papa Martí IV Mort durant la seu vacant el 8 d'abril de 1287
Geoffroy de Bar França Cardenal-prevere Títol de S. Susanna 12 abril 1281 Papa Martí IV Mort durant la seu vacant el 21 d'agost de 1287

Referències[modifica]

  1. Miranda, Salvador. 1998. "Eleccions papals i conclaves del segle XIII (1216-1294)."
  2. 2,0 2,1 2,2 Smith, 1892, p. 93.
  3. 3,0 3,1 3,2 Bagliani and Peterson, 2000, p. 176.
  4. Darras i al. (1898: 413) les atribueixen a la Pesta negra, tot i que encara havien de passar 60 anys perquè actués a Europa.
  5. Herbermann, Charles, ed. (1913). "Pope Nicholas IV" Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company.
  6. Brooke, 2006, p. 440.
  7. Walsh, 2003, p. 88.
  8. Segons el Dizionario biografico dei Parmigiani va ser legat papal al Regne de Sicília del 1282 fins al 1289 i no va participar en les eleccions papals del 1285 ni del 1287-88. S. Miranda a l'entrada biogràfica de Gerardo Bianchi diu que ell va participar a aquesta elecció però posa la informació en dubte.
  9. No es coneix la data exacta de la seva mort. S. Miranda en l'entrada biogràfica d'aquest cardenal diu que va morir abans que Honori IV, el 3 d'abril de 1287 però en les notes de l'elecció papal de 1287-88 l'inclouen amb els cardenals que van morir durant la seu vacant

Bibliografia[modifica]

  • Bagliani, Agostino Paravincini, and Peterson, David S. 2000. The Pope's Body. University of Chicago Press. ISBN 0226034372.
  • Brooke, Rosalind B. 2006. The Image of St Francis: Responses to Sainthood in the Thirteenth Century. Cambridge University Press. ISBN 0521782910.
  • Darras, J. E., Spalding, M. J., and White, Charles Ignatius. 1898. A General History of the Catholic Church. P. J. Kennedy.
  • Smith, Philip. 1892. The History of the Christian Church. Harper & Bros.
  • Walsh, Michael J. 2003. The Conclave: A Sometimes Secret and Occasionally Bloody History of Papal Elections. Rowman & Littlefield. ISBN 158051135X.