Conclave de 2013

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentConclave de 2013
Sede vacante.svg Modifica el valor a Wikidata
Pope Francis in March 2013.jpg
Modifica el valor a Wikidata
 41° 54′ N, 12° 27′ E / 41.9°N,12.45°E / 41.9; 12.45
Tipusconclave Modifica el valor a Wikidata
Data2013 Modifica el valor a Wikidata
EstatCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióCiutat del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
Participant
cardenals electors al conclave de 2013
Rubén Salazar Gómez
Luis Antonio Tagle
James Michael Harvey
Baselios Cleemis
Kazimierz Nycz
Reinhard Marx
Walter Kasper
Tarcisio Bertone
Christoph Schönborn
Giovanni Battista Re
Godfried Danneels
André Vingt-Trois
Antonio María Rouco Varela
Karl Lehmann
José da Cruz Policarpo
Joachim Meisner
Dominik Duka
Kurt Koch
Willem Jacobus Eijk
Rainer Woelki
Paul Josef Cordes
Giuseppe Betori
Ennio Antonelli
Raffaele Farina
Norberto Rivera Carrera
Giuseppe Versaldi
Dionigi Tettamanzi
Polycarp Pengo
Zenon Grocholewski
Timothy Michael Dolan
Cláudio Hummes
Nicolás de Jesús López Rodríguez
Péter Erdõ
Óscar Andrés Rodríguez Maradiaga
Giovanni Lajolo
Angelo Scola
Stanisław Dziwisz
Josip Bozanić
Paolo Romeo
Angelo Bagnasco
Antonio Cañizares Llovera
Donald Wuerl
Agostino Vallini
Jaime Lucas Ortega y Alamino
Gabriel Zubeir Wako
William Joseph Levada
George Pell
John Tong Hon
Seán Baptist Brady
Lluís Martínez i Sistach
Audrys Bačkis
Carlos Amigo Vallejo
Geraldo Majella Agnelo
Jean-Claude Turcotte
Philippe Barbarin
Jean-Baptiste Pham Minh Mân
Juan Sandoval Íñiguez
Jean-Louis Tauran
Telesphore Placidus Toppo
Papa Francesc
George Alencherry
Leonardo Sandri
Franc Rodé
Béchara Boutros Raï
Oswald Gracias
Ivan Dias
John Njue
Seán Patrick O'Malley
Carlo Caffarra
Crescenzio Sepe
Francis George
Vinko Puljić
Francisco Javier Errázuriz Ossa
Raymond Leo Burke
Antonio Maria Vegliò
Francisco Robles Ortega
Justin Francis Rigali
Angelo Comastri
Théodore-Adrien Sarr
Wilfrid Fox Napier
Stanislaw Rylko
Gianfranco Ravasi
Jorge Liberato Urosa Savino
Jean-Pierre Ricard
Angelo Amato
Julio Terrazas Sandoval
Raymundo Damasceno Assis
Peter Turkson
Antonios Naguib
Giuseppe Bertello
Anthony Olubunmi Okogie
Juan Luis Cipriani
Robert Sarah
Albert Malcolm Ranjith Patabendige Don
Manuel Monteiro de Castro
Velasio De Paolis
Fernando Filoni
Edwin Frederick O'Brien
Thomas Christopher Collins
Laurent Monsengwo Pasinya
Mauro Piacenza
Domenico Calcagno
Santos Abril y Castelló
João Braz de Aviz
Raúl Eduardo Vela Chiriboga
Daniel DiNardo
Severino Poletto
Attilio Nicora
Francesco Coccopalmerio
Roger Michael Mahony
Paolo Sardi
Odilo Scherer
Marc Ouellet
John Olorunfemi Onaiyekan
Francesco Monterisi Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitPapa Francesc Modifica el valor a Wikidata

A la renúncia del papa Benet XVI, a les 8 del vespre, hora de Roma, del dia 28 de febrer de 2013,[1] hi havia un total de dos-cents set cardenals, dels quals cent disset tenien la condició d'electors.

Aquests darrers foren convocats al conclave que s'esdevingué a la Ciutat del Vaticà del 12 al 13 de març següents. Tanmateix només n'hi acudiran cent quinze, perquè el cardenal Julius Riyadi Darmaatmadja, S.J., del títol de S. Cuore di Maria, arquebisbe emèrit de Djakarta, Indonèsia, va excusar la seva presència per motius de salut,[2] i el cardenal Keith Michael Patrick O'Brien, del títol de Ss. Gioacchino ed Anna al Tuscolano, arquebisbe emèrit de Saint Andrews i Edimburg i primat d'Escòcia, va desistir d'assistir-hi a causa de les acusacions d'homofília desvelades dies abans de la renúncia del papa Benet XVI[3] i que havien conduït aquest a acceptar la seva prematura dimissió del càrrec episcopal.[4]

Entre els assistents hi havia el cardenal català Lluís Martínez i Sistach, del títol de S. Sebastiano alle Catacombe, arquebisbe de Barcelona, i el valencià Antonio Cañizares Llovera, del títol de S. Pancrazio, prefecte de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

A la cinquena votació, el capvespre del segon dia de conclave, va resultar elegit papa el cardenal argentí Jorge Mario Bergoglio, S.J., cardenal prevere del títol de S. Roberto Bellarmino, arquebisbe de Buenos Aires, que prengué el nom de Francesc.[5]

Cardenals electors convocats[modifica]

Aquesta és la relació dels cardenals electors que hi ha estat convocats, ordenats per continents i dintre de cadascun per ordre de prelació, ordre al qual pertanyen amb la titulació corresponent, i data del consistori en el qual foren creats cardenals. Finalment també s'indica llur càrrec i/o ofici en el moment de produir-se la sede vacante (noti's que aquesta circumstància fa que cessin automàticament tots els càrrecs curials, llevat del de camarlenc, del de penitenciari major, del de vicari general de Roma i del d'arxipreste de la Basílica de Sant Pere) i la bandera del país d'origen de cadascun.[6]

Àfrica[modifica]

Amèrica[modifica]

Àsia[modifica]

Europa[modifica]

Oceania[modifica]

  • George Pell, cardenal prevere de S. Maria Domenica Mazzarello (2003), arquebisbe de Sydney Austràlia

Resum[modifica]

El Conclave del 2013 per territori
Conclave de 2013
D'Àfrica 11 cardenals
D'Amèrica 33 cardenals
D'Àsia 11 cardenals
D'Europa 61 cardenals
D'Oceania 1 cardenal
Total 117 cardenals

Dels quals

  • 4 eren cardenals bisbes (Àfrica 1; Àsia 1; Europa 2)
  • 83 eren cardenals preveres o de títol (Àfrica 9; Amèrica 27; Àsia 10; Europa 36; Oceania 1)
  • 30 eren cardenals diaques (Àfrica 1; Amèrica 6; Europa 23)

Referències[modifica]

  1. «El cónclave para elegir al nuevo Papa, el próximo martes». El Mundo, 08-03-2013 [Consulta: 8 març 2013].
  2. «La Stampa». [Consulta: 6 març 2013].
  3. Santa Sede: Declaración del Papa
  4. «The Guardian». [Consulta: 6 març 2013].
  5. «White smoke emerges signalling new pope elected». Raidió Teilifís Éireann, 13-03-2013 [Consulta: 13 març 2013].
  6. [1]

Pàgines relacionades[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Conclave de 2013