Godfried Danneels

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGodfried Danneels
Bloedprocessie Mgr Danneels.JPG
Nom original Godfried Maria Jules Danneels
 Arquebisbe emèrit de Malines-Brussel·les
19 de desembre de 1979 – 18 de gener de 2010
Dades biogràfiques
Naixement 4 de juny de 1933 (1933-06-04) (84 anys)
Kanegem, Tielt
Nacionalitat Bèlgica Bèlgica
Religió Catolicisme
Alma mater Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat professional
Ocupació Teòleg, catedràtic d'universitat i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 17 d'agost de 1957
per Emiel-Jozef De Smedt
Consagració episcopal 18 de desembre de 1977
per Léon-Joseph Suenens
Proclamació cardenalícia 2 de febrer de 1983
per Joan Pau II
Cardenal prevere de Sant'Anastasia al Palatino

Escut d'armes de Godfried Danneels
Apparuit humanitas Dei Nostri

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica dades a Wikidata
El cardenal Danneels amb el vestit coral (esquerra).

Godfried Maria Jules Danneels (nascut el 4 de juny de 1933 és un cardenal belga de l'Església catòlica. Serví com a arquebisbe metropolità de Malines-Brussel·les i president de la Conferència Episcopal Belga entre 1979 i 2010. Va ser elevat al cardenalat el 1983. El 18 de gener de 2010 el Papa Benet XVI acceptà la seva renúncia en complir els 75 anys.

La seva llengua mare és el flamenc, parlant també anglès, francès, alemany i italià de manera fluïda.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Kanegem, Tielt, Flandes Occidental, era el major de sis germans. Danneels ingressà al seminari de Bruges, sent ordenat prevere el 17 d'agost de 1957 per Emiel-Jozef De Smedt, bisbe de Bruges.[1]

Professor i pastor[modifica | modifica el codi]

Estudià filosofia tomista a l'Institut Superior de Filosofia de Lovaina i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. En obtenir el doctorat en teologia, ensenyà al seminari de Bruges i a la Universitat Catòlica de Lovaina, sent a més director espiritual del seminari.

Com a escolar, realitzà un estudi sobre la litúrgia i escriví diversos articles pel "Diccionari de la Litúrgia". Danneels va participar en la redacció del Sacrosanctum Concilium, un document que inicià la reforma litúrgia del Concili Vaticà II.

Bisbe[modifica | modifica el codi]

El 4 de novembre de 1977, Danneels va ser nomenat bisbe d'Anvers pel Papa Pau VI. Va rebre la seva consagració episcopal el 18 de desembre següent de mans del cardenal Leo Joseph Suenens. Danneels va ser promogut a l'arquebisbat de Malines-Brussel·les el 19 de desembre de 1979, convertint-se en el Primat dels Belgues i en l'ordinari militar.

Cardenal[modifica | modifica el codi]

Daneels va ser creat cardenal pel Papa Joan Pau II al consistori celebrat el 2 de febrer de 1983, rebent el títol de cardenal prevere de Santa Anastasia.

Des de 2001, Daneels ha format part del secretariat permanent del sínode episcopal. A la cúria romana és membre de la Congregació per a la Doctrina de la Fe i de la Congregació per al Clergat, a més és membre del Consell de les sessions de la Secretaria d'Estat i de les congregacions pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, per a l'Evangelització dels Pobles, per a l'Educació Catòlica i per a les Esglésies Orientals. Entre 1990 i 1999 va ser el president internacional de Pax Christi, una organització catòlica per la pau. Danneels ha rebut doctorats honorífics per la universitat de Georgetown i per la Universitat catòlica de Tilburg.

Al 2003, Danneels va ser votat com la «personalitat més remarcable de l'any» pels espectadors de la televisió flamenca.

Conclave papal de 2005[modifica | modifica el codi]

En morir el Papa Joan Pau II al 2005, Danneels va ser senyalat com un papabile), tot i que en contra seu tenia el fet que era arquebisbe d'un país on l'avortament, l'eutanàsia i el matrimoni homosexual havien estat legalitzats recentment i on, sota la seva supervisió, l'assistència eclesial i les vocacions pastorals havien caigut a nivells històrics.[2][3][4]

Danneels va participar al conclave de 2005, on s'escollí el Papa Benet XVI.

Retir i successió[modifica | modifica el codi]

Al 2008, Sanneels assolí l'edat prevista de retir i, el 18 de gener de 2010, va ser rellevat com a arquebisbe de Mechelen-Brussel•les per André-Mutien Léonard, conegut per ser un dels prelats més conservadors de l'Església Catòlica belga .[5]

Danneels participà com a cardenal elector al conclave de 2013, on s'escollí el Papa Francesc.[6][7] Danneels va ser el cardenal prevere de més rang en participar, només superat pels cardenals bisbes.[7][a] A la inauguració papal del Papa Francesc, Danneels pronuncià la pregària formal pel nou Papa en absència del cardenal protoprevere, cardenal Paulo Evaristo Arns.[8][9][10]

El 4 de juny de 2013 complí 80 anys, perdent el dret per participar en futurs conclaves.[11]

Daneels i la cort[modifica | modifica el codi]

El cardenal és molt proper a la cort reial belga, i oficia pràcticament totes les grans cerimònies de la cort:

Baptismes reials
Funerals reials

Al 2005 també oficià el funeral de la Gran duquessa Josepa Carlota de Luxemburg.

Casaments reials

Opinions[modifica | modifica el codi]

Les opinions del cardenal Danneels són classificades com a reformistes al sí del Col·legi de Cardenals:.[12]

  • Sexualitat i malalties de transmissió sexual: si bé defèn l'abstinència, accepta l'ús del preservatiu com a mitjà per combatre la SIDA. No encoratja l'ús del preservatiu, però li reconeix que és un mal menor: «si hom té un comportament sexual inadequat, és millor que faci servir un preservatiu per no posar en perill la seva vida o la d'un altre; però seria millor si s'és fidel a la vida sexual». En aquest pun, la seva opinió no difereix massa de la de l'Esglési catòlica.[13]
  • Homosexualitat: considera l'homosexualitat (en el sentit de tendència homosexual) com un fet de natura i no pas una elecció. L'acte homosexual cal evitar-lo: el 1999, va suspendre a un sacerdot homosexual que vivia amb la seva parella. També reconeix que el matrimoni homosexual és una responsabilitat de l'Estat i no de l'Església,[14] tot i que seria un altre terme usat per descriure aquesta unió.
  • Paper de la dona en l'Església: el cardenal Danneels afavoreix un paper més important per a elles; en això, el seu punt de vista no és fonamentalment diferent de la de l'Església Catòlica. No vol que hi hagi dones sacerdots a l'Església, tot i que reconeix que no es pot explicar amb arguments del món modern.[13]

Organització de l' Església  : predica a una major descentralització de l'Església.

Investigació sobre els abusos de menors a l'arxidiòcesi[modifica | modifica el codi]

Com a part d'una investigació sobre els casos de pedofília a l'església belga, es va dur a terme una recerca àmplia el 24 de juny de 2010 a les institucions de l'arxidiòcesi de Malines-Brussel·les.[16][17][18] La raó d'aquesta operació és una declaració oberta per al atemptats al pudor comesos sobre menors d'edat.[17] El palau arquebisbal de Malines va ser registrat, així com la cripta de la catedral de Sant Rombaut a Malines, el domicili del cardenal Danneels, i els locals de la Comissió per al tractament de les queixes d'abús sexual a una relació pastoral , establert el 2000. A més també es van registrar material i arxius informàtics, incloent els designats per la Comissió.[17] També s'incautaren de l'ordinador personal de Danneels.

El 6 de juliol de 2010, el cardenal va ser interrogat en qualitat de testimoni durant més de deu hores per la justícia,[19][20] però no se'l va acusar de res.[21] L'interrogatori, molt publicitat, va estar marcat pel risc d'irregularitats[22] i diversos violacions de la confidencialitat de les investigacions, informació no verificada que es dóna regularment a la premsa.[23][24][25][26][27] El 13 d'agost de 2010, el fiscal general considerà que les recerques realitzades dins de l'Església al juliol de 2010 tenien irregularitats: «que eren massa generals, superant la remissió del jutge d'instrucció», va dir l'advocat el cardenal Danneels.[28] Els registres efectuats per la Comissió es declararen nuls i els dossiers van haver de ser retornats.[29][30] El 9 setembre 2010 la Cambra de acusacions de Brussel•les arribà a la conclusió que les recerques ordenades al juny al palau episcopal de Malines i a la casa del cardenal Danneels eren il•legals. Totes allò que havia estat requisat va haver de ser retornats.[31]

Al setembre de 2010, diversos mitjans van criticar el cardenal Danneels per no haver fomentat la renúncia del bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, quan es va fer públic, el 8 d'abril de 2010, els abusos comesos per aquest entre 1973 i 1986. Un cop assumit un paper de mediació entre la víctima i Roger Vangheluwe, mentre que els fets encara no eren públics, semblava que Monseynor Danneels volia protegir la reputació del bisbe de Bruges.[32] El cardenal Danneels, en una entrevista amb La Libre Belgique el 7 de setembre de 2010, va admetre haver comès un error de judici per no immediatament demanant la dimissió de Vangheluwe[33][34]

Vocacions[modifica | modifica el codi]

La vigília de la seva partida, l'arxidiòcesi és una de les diòcesis de Bèlgica, on la caiguda de la pràctica és la més important i el declivi de vocacions és el més ràpid. Així, el nombre de seminaristes a l'any escolar 2008-2009 és de sis seminaristes amb 2.471.000 d'habitants, contra els 37 seminaristes de Namur (sobre 683.000 habitants). Cal tenir en compte, però, que la majoria dels seminaristes de Namur no són originaris de la diòcesi, sinó que són estrangers, seguint una política de contractació fora de la diòcesi del bisbe de Namur, Monsenyor Léonard en aquells moments.

La pràctica religiosa a l'arxidiòcesi de Malines-Brussel·les va ser del 11% el 1998 i el 7% el 2006.[35]

Controvèrsia[modifica | modifica el codi]

A més del seu paper en cobrir els casos d'abusos sexuals i en acceptar la legislació per a la unió de les parelles homosexuals, Danneels ha enutjat alguns catòlic en sospitar-se que havia aprovat, si no directament, la maçoneria a Bèlgica. D'acord a algunes fonts, Danneels parlà en una trobada maçònica vestit amb les robes de maçó, té amistat amb el Gran Orient de Bèlgica i té diversos llibres sobre la maçoneria, incloent "Esdevenir un Maçó al Gran Orient de Bèlgica".[36]

Danneels ha admès formar part a un club dedicat a oposar-se al papat de Benet XVI i elegir a Jorge Mario Bergoglio com el nou Papa.[37] El grupm va prendre el nom de Saint Gallen.[38]

Honors[modifica | modifica el codi]

Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.png Balí Gran Creu de Cavaller de Justícia del Sacre Ordre Militar Constantinià i de Sant Jordi (Casa de Borbó-Dues Sicílies)[39]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • L'humanité de Dieu, Paris, Desclée de Brouwer, 1994.
  • Nous sommes tous des orphelins, 1999.
  • Figures bibliques, Cerf, Paris, 2001.
  • Franc-Parler (entretiens avec le cardinal Danneels), Desclée de Brouwer, Paris, 2002.
  • Jan Becaus et Christian Laporte, Godfried Danneels. Confidences d'un cardinal (entretiens), Racine, Bruxelles, Belgique, 2009
  • La résurrection, ill. de Kim En Joong, Éditions du Cerf, Paris, 2010

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Holy See Press Office. «Danneels Card. Godfried». College of Cardinals – Biographical notes. Holy See. [Consulta: 16 gener 2012].
  2. Daily Mail UK: "Police raid home of Belgian archbishop in sex abuse probe" 25 June 2010
  3. Catholic Culture.org: "Decline of Catholicism in Belgium "troubling," Pope says" 23 November 2003
  4. National Castholic Reporter: "Belgium a 'perfect storm' on sex abuse crisis" 28 June 2010
  5. Piccirilli Dorsey, Inc. «News - LifeSite». LifeSiteNews.
  6. «Cardinal electors – Conclave of March 2013 – Arranged in alphabetical order». Salvador Miranda. [Consulta: 18 febrer 2013].
  7. 7,0 7,1 «Conclave of March 2013». Salvador Miranda. [Consulta: 1 novembre 2013].
  8. «Omelia di papa Francesco - Famiglia Cristiana». Famiglia Cristiana.
  9. «askanews».
  10. «DANNEELS, Godfried». Salvador Miranda. [Consulta: 7 gener 2014].
  11. La Sacrée Division
  12. 13,0 13,1 Le cardinal Danneels s’exprime sur l’homosexualité et le préservatif
  13. Rédaction en ligne du Soir. «Le cardinal Danneels n’est pas opposé au mariage homosexuel». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 1 juin 2013].
  14. Pope overriding objections in loosening restrictions on 16th century Tridentine Mass
  15. Annick Hovine. «Qui prendra désormais les victimes en charge ?». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 29 juin 2010].
  16. 17,0 17,1 17,2 Frederic Delepierre. «Eglise : une instruction pour attentats à la pudeur sur mineurs». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 29 juin 2010].
  17. Sebastien Maillard. «Les perquisitions dans l’Eglise belge sont jugées hors de proportion». la-croix.com: La Croix. [Consulta: 30 juin 2010].
  18. Rédaction en ligne du soir. «Le cardinal Danneels a été entendu pendant plus de 10 heures». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 7 juillet 2010].
  19. Rédaction en ligne du Vif l'Express. «Audition Danneels: le cardinal est entendu comme témoin». levif.rnews.be: Le Vif l'Express. [Consulta: 8 juillet 2010].
  20. Rédaction en ligne du soir. «Le parquet confirme que Danneels n’est pas inculpé». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 7 juillet 2010].
  21. Rédaction en ligne du soir. «Pédophilie : la justice veut éviter tout dérapage». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 7 juillet 2010].
  22. J. La. «Les évêques appellent au calme». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 8 juillet 2010].
  23. Rédaction en ligne du Soir. «Pédophilie dans l’Eglise : les fuites inquiètent et fâchent». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 8 juillet 2010].
  24. Rédaction en ligne du Soir. «Pédophilie dans l’Eglise : nouvelle fuite et enquête». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 8 juillet 2010].
  25. Rédaction en ligne de La Libre Belgique et ag. Belga. «Pédophilie : le parquet de Bruxelles veut mettre un terme aux fuites». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 8 juillet 2010].
  26. Jacques Laruelle. «Pédophilie : le parquet ne tolérera aucune fuite». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 9 juillet 2010].
  27. Marc Metdepenningen. «Pédophilie au sein de l’Eglise : l’enquête est anéantie». lesoir.be: Le soir. [Consulta: 13 août 2010].
  28. Rédaction en ligne. «Opération Calice : la justice doit rendre tous les dossiers à la Commission». lesoir.be: Le soir. [Consulta: 28 août 2010].
  29. Jacques Laruelle. «Le "manteau du secret" de Plantilla:Mgr Danneels». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 30 août 2010].
  30. Jacques Laruelle. «Une croix sur l’Opération Calice». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 10 setembre 2010].
  31. Ricardo Gutierrez. «Comment le cardinal a tenté d’éviter la démission de l’évêque pédophile». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 9 setembre 2010].
  32. Rédaction en ligne. «Le cardinal Danneels fait son mea culpa». lesoir.be: Le Soir. [Consulta: 9 setembre 2010].
  33. Christian Laporte. «Le cardinal Danneels: "J’aurais dû demander la démission de Plantilla:Mgr Vangheluwe"». lalibre.be: La Libre Belgique. [Consulta: 20 setembre 2010].
  34. Étude sociologique du Centre de Sciences politiques de l'université de Louvain sur la pratique religieuse en 2006, publiée en 2008
  35. Michael Hichborn. «"Satan Must Reign in the Vatican. The Pope Will Be His Slave." - The Lepanto Institute». The Lepanto Institute.
  36. «Cardinal Danneels Admits to Being Part of 'Mafia' Club Opposed to Benedict XVI». National Catholic Register.
  37. «Danneels: “Zat in soort maffiaclub”». VTM NIEUWS.
  38. Dal sito web del Sacro Militare Ordine Costantiniano di San Giorgio.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Jules Victor Daem
Bisbe
Bisbe d'Anvers

4 de novembre de 1977 - 19 de desembre de 1979
Succeït per:
Paul Van den Berghe
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens
Bisbe
Arquebisbe metropolità de Malines-Brussel·les

19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010
Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens
Bisbe
Primat dels Belgues

19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010
Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Leo Jozef Suenens
Bisbe
President de la Conferència Episcopal dels Belgues

19 de desembre de 1979 - 18 de gener de 2010
Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Léon-Joseph Suenens
Bisbe
Vicari castrense pels belgues

15 de setembre de 1980 - 21 de juliol de 1986
Succeït per:
-
Precedit per:
James Francis Louis McIntyre
Bisbe
Cardenal prevere de Sant'Anastasia

dal 2 de febrer de 1983
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
-
Bisbe
Ordinari militar pels Belgues

21 de juliol de 1986 - 27 de febrer de 2010
Succeït per:
André-Joseph Léonard
Precedit per:
Franz König
President Internacional de Pax Christi
1990–1999
Succeït per:
Michael Sabbah


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent