Llorenç d'Àustria-Este

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLlorenç d'Àustria-Este
Prince Lorenz of Belgium, Archduke of Austria-Este.jpg
modifica
Biografia
Naixement16 desembre 1955 modifica (64 anys)
Boulogne-Billancourt (França) modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de St. Gallen modifica
Activitat
OcupacióBanquer modifica
Altres
TítolDuc modifica
FamíliaHabsburg-Lorena modifica
CònjugeÀstrid de Bèlgica modifica
FillsMaria Laura de Belgique
Luisa Maria Anna Martine Pilar
Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano
Amedeo de Belgique
Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita modifica
ParesRobert d'Àustria-Este modificaMargherita di Savoia-Aosta modifica
GermansMaria Beatrice, Archduchess of Austria-Este (en) Tradueix modifica
Premis

Armoiries Autriche-Este 1914.svg modifica

Llorenç d'Àustria-Este, arxiduc d'Àustria, duc de Mòdena i príncep de Bèlgica (Boulogne-Billancourt, 16 de desembre de 1955). Membre de la dinastia dels Habsburg i cap de la casa ducal de Mòdena. Des de 1995 és, per reial decret, príncep dels belgues.

Nascut el 16 de desembre de 1955 a l'Hospital Belvedere de París, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. L'arxiduc és nét de l'emperador Carles I d'Àustria i de la princesa Zita de Borbó-Parma per via paterna i per via materna del duc d'Aosta, el príncep Amadeu de Savoia-Aosta i de la princesa Anna d'Orleans. Per naixement és arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el tractament d'altesa imperial i des de 1996 duc de Mòdena, la Mirandola i Massa i príncep de Carrara.

L'any 1986 es casà a la Catedral catòlica de Brussel·les amb la princesa Àstrid de Bèlgica, fills dels llavors prínceps de Lieja, després rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria. Establerts a Brussel·les han tingut cinc fills que porten els títols d'arxiducs d'Àustria-Este i prínceps de Bèlgica amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

L'any 1995 Llorenç obtingué a través d'un Reial Decret expedit pel rei Albert II de Bèlgica el títol de príncep de Bèlgica amb l'inherent tractament d'altesa reial. La maniobra fou vista com la voluntat del monarca belga d'atorgar la Corona a la seva filla, la princesa Àstrid, saltant-se de la successió al duc de Brabant que a l'edat de 35 anys encara no havia assegurat la continuïtat de la dinastia.

Llorenç es dedica a l'activitat bancària a Bèlgica i empra el nom d'Habsburg com a cognom habitual en la seva vida professional.