Geraldo Majella Agnelo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGeraldo Majella Agnelo
Geraldomajella2006.jpg
Geraldo Majella a l'agost de 2006
Biografia
Naixement 19 d'octubre de 1933 (1933-10-19) (85 anys)
Juiz de Fora (Minas Gerais)
  Arquebisbe emèrit de San Salvador de Bahia
13 de gener de 1999 – 12 de gener de 2011
Nacionalitat Brasil Brasil
Religió Catolicisme
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica
Activitat
Ocupació Teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 29 giugno 1957
per Antônio Maria Alves de Siqueira
Consagració 6 agosto 1978
per Paulo Evaristo Arns O.F.M.
Proclamació cardenalícia 21 de febrer de 2001
pel Joan Pau II
Cardenal-Prevere de San Gregorio Magno alla Magliana Nuova
Família
Pares Antônio i Silvia Spagnolo Agnelo

Escut d'armes Geraldo Majella Agnelo
Caritas cum Fide

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Geraldo Majella Agnelo (Juiz de Fora, 19 d'octubre de 1933) és un cardenal brasiler i arquebisbe emèrit de San Salvador de Bahia

Biografia[modifica]

Nascut a Juiz de Fora, és el tercer dels vuit fills d'Antônio Agnelo i la seva muller, Silvia Spagnolo Agnelo.[1] Realitzà els estudis fonamentals a Juiz de Fora, Minas Gerais (1942-1947), i els estudis mitjans a Pirapora do Bom Jesus, São Paulo (1948-1950). Es graduà en filosofia i teologia al Seminari Central d'Ipiranga, São Paulo, 1951-1957).

Revé l'ordenació presbiteral el 29 de juny de 1957 de mans de Antônio Maria Alves de Siqueira a la catedral de São Paulo. Va ser nomenat assistent de la Joventut Estudiantil Catòlica Femenina (1958-1959).

Va fer de professor al Seminari Cura d'Ars (1958-1959), al Seminari Filosòfic d'Aparecida, São Paulo (1960-1963), i al Seminari Teològic de São Paulo (1964-1967). Va ser nomenat canonge del capítol de la catedral de São Paulo (1964-1978) per l'arquebisbe cardenal Carlos Carmelo de Vasconcelos Motta, i va ser cerimonier de la catedral.[1][2] Entre el 1967 i el 1970 aconseguí un doctorat en teologia, especialitzant-se en litúrgia al Pontifici Ateneu de Sant Anselm de Roma. En tornar al Brasil, va fer de coordinar de Pastoral Diocesana (1970-1974), passant a ser director de la Facultat de Teologia Nossa Senhora da Assunção (1975-1978).[1][2]

El 5 de maig de 1978 el Papa Pau VI el nomenà bisbe de Toledo a l'estat del Paraná. Rebé la consagració episcopal de mans del cardenal Paulo Evaristo Arns O.F.M.,[1] el 6 d'agost de 1978, el mateix dia que morí el Papa Pau VI. Com a coconsagradors van servir Benedito de Ulhôa Vieira i Angélico Sândalo Bernardino.[2][3] Va prendre possessió de la diòcesi de Toledo el 10 de setembre de 1978.

El Papa Joan Pau II el promogué a arquebisbe de Londrina, també al Paraná, el 4 d'octubre de 1982; el 16 de setembre de 1991 el nomenà Secretari de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.

Tornà al Brasil com a arquebisbe de San Salvador de Bahia, i en tant que arquebisbe de Salvador de Bahia és Primat del Brasil.[1][2][3]

El 3 de juny de 1994 va ser nomenat membre de la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina. El 17 de març de 1995 va ser designat membre del Comitè Central del Gran Jubileu de l'Any 2000 i President de la Comissió de Litúrgia del mateix comitè. El 30 d'octubre de 1997 va ser nomenat membre del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics internacionals. Entre 1983 i 1987 va presidir la Comissió Litúrgica de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil i Vicepresident Segon del Consell Episcopal Llatinoamericà.

Va ser elevat al Col·legi Cardenalici al consistori del 21 de febrer de 2001, rebent el títol de cardenal prevere de San Gregorio Magno alla Magliana Nuova. Al 2005 participà al conclave que escollí el Papa Benet XVI.

A més, ha estat president de la Conferència Nacional de Bisbes del Brasil fins a l'inici de 2007, quan va ser rellevat a Geraldo Lyrio Rocha, arquebisbe de Mariana. A la Cúria Pontifícia és membre del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i de la Comissió Pontifícia pels Bens Culturals de l'Església.

En el moment de succeir el Papa Joan Pau II era considerat com un dels papabili.

El 12 de gener de 2011 el Papa Benet XVI acceptà la seva dimissió en assolir el límit d'edat. Va ser succeït per l'arquebisbe Murilo Sebastião Ramos Krieger.

Al febrer de 2013 participà al conclave que escollí el Papa Francesc. El 19 d'octubre de 2013 complí els 80 anys, perdent el dret a participar en qualsevol conclave futur.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Biografia no site do Vaticano
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Biografia no site The Cardinals of the Holy Roman Church
  3. 3,0 3,1 Biografia no Catholic-hierarchy

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Armando Círio, O.S.J.
Bisbe
Bisbe de Toledo

5 de maig de 1978 - 4 d'octubre de 1982
Succeït per:
Lúcio Ignácio Baumgaertner
Precedit per:
Geraldo Fernandes Bijos, C.M.F.
Bisbe
Arquebisbe metropolità de Londrina

4 d'octubre de 1982 - 16 de setembre de 1991
Succeït per:
Albano Bortoletto Cavallin
Precedit per:
Lajos Kada
Bisbe
Secretari de la Congregacióe pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

16 de setembre de 1991 - 13 de gener de 1999
Succeït per:
Francesco Pio Tamburrino, O.S.B.
Precedit per:
Lucas Moreira Neves, O.P.
Bisbe
Arquebisbe metropolità de San Salvador de Bahia

13 de gener de 1999 - 12 de gener de 2011
Succeït per:
Murilo Sebastião Ramos Krieger, S.C.I.
Precedit per:
Lucas Moreira Neves, O.P.
Bisbe
Primat del Brasil

13 de gener de 1999 - 12 de gener de 2011
Succeït per:
Murilo Sebastião Ramos Krieger, S.C.I.
Precedit per:
Jaime Lucas Ortega y Alamino
Bisbe
Segond vicepresident del Consell episcopal llatinoamericà

maig de 1999 - maig de 2003
Succeït per:
Geraldo Lyrio Rocha
Precedit per:
-
Bisbe
Cardenal prevere de San Gregorio Magno alla Magliana Nuova

des del 21 de febrer de 2001
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Jayme Henrique Chemello
Bisbe
President de la Conferència nacional dels bisbes del Brasil

5 de maig de 2003 - 5 de maig de 2007
Succeït per:
Geraldo Lyrio Rocha