Antonio Maria Vegliò

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntonio Maria Vegliò
BISHOP card antonio maria veglio oct 11th 2014.jpg
Biografia
Naixement 3 de febrer de 1938
Macerata Feltria
  President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants
En el càrrec des de 28 de febrer de 2009
Dades personals
Nacionalitat Itàlia
Religió Catolicisme
Formació Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
Activitat
Ocupació Diplomàtic, teòleg i sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 18 de març de 1962
per Luigi Carlo Borromeo
Consagració 6 d'octubre de 1985
per Agostino Casaroli
Proclamació cardenalícia 18 de febrer de 2012
per Benet XVI
Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio
Participà en
2013Conclave de 2013
Premis

Escut d'armes Antonio Maria Vegliò
Dominus Est!

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

Antonio Maria Vegliò (Macerata Feltria, Itàlia, 3 de febrer de 1938) és un arquebisbe italià de l'Església Catòlica, que serví com a diplomàtic vaticà i a la Cúria Pontifícia. Actualment és el President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants. Vegliò va ser creat cardenal pel Papa Benet XVI el 18 de febrer de 2012.

Biografia[modifica]

Nascut a Macerata Feltria, va ser ordenat prevere per l'arxidiòcesi de Pesaro el 1962. Va ser enviat a Roma, on assistí a l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica, on estudià diplomàcia. Juntament amb el seu italià nadiu, parla anglès, francès i castellà.

Nunci[modifica]

El 1985 va ser nomenat arquebisbe titular d'Eclano i Pro-nunci apostòlic a les Illes Salomó i a Papua Nova Guinea. El 1989, pro-nunci apostòlic al Senegal, Guinea-Bissau, Cap Verd i Mali i promogut a nunci apostòlic el 1994. Serví com a nunci apostòlic al Líban i Kuwait entre 1997 i 1999.

Tasca curial[modifica]

El 2001, l'arquebisbe Vegliò esdevingué Secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals i, el 2009, President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants.[1]

Al gener del 2012 s'anuncià que l'arquebisbe Vegliò seria inclòs a una llista de 22 noms que serien creats cardenals el 18 de febrer. Així doncs, al consistori celebrat aquell dia va ser proclamat cardenal diaca de San Cesareo in Palatio. El 21 d'abril de 2012, el cardenal Vegliò va ser nomenat, pel termini habitual de cinc anys,[2] com a membre de la congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments i del Consell Pontifici per a la Família i del Consell Pontifici pels Laics.[3]

El 2009 organitzà la primera trobada europea per la cura pastoral dels carrers (drogoaddictes, prostitutes, nens, sense llar...) Ha intervingut en diverses ocasions al debat públic en suport dels drets dels migrats, refugiats, immigrants, desplaçats o altres persones desamparades a causa del seu estatus en mobilitat. Va parlar contra la pirateria que infesta els mars i llançà una campanya de solidaritat amb els pescadors i les seves famílies afectades pel tsunami del Japó.

Va ser un dels cardenals electors que van participar en el conclave de 2013, que elegí el Papa Francesc.

El Papa Francesc nomenà el cardenal Vegliò a la Comissió Pontifícia per l'Estat de la Ciutat del Vaticà l'1 de juny de 2013.[4]

Opinions[modifica]

Drets dels migrants[modifica]

L'agost de 2009, es lamentà per les morts de més de 70 eritreus que volien arribar a Itàlia en una llanxa i criticà el govern de Berlusconi i les seves noves polítiques d'immigració.[5]

La prohibició dels minarets a Suïssa[modifica]

Vegliò declarà que el referèndum realitzat a Suïssa contra la construcció de més minarets era un cop dur per a la llibertat de religió i la integració en aquell país.[6] El seu col·lega Agostino Marchetto expressà un punt de vista diferent, senyalant que el vot dels suïssos no comprometia la llibertat religiosa.[7]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Maria Vegliò Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Antonio Innocenti
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular d'Eclano
(títol personal d'arquebisbe)

27 de juliol de 1985 - 18 de febrer de 2012
Succeït per:
Nicolas Henry Marie Denis Thevenin
Precedit per:
Francesco De Nittis
(com a delegat apostòlic)
Flag of the Vatican City.svg
Pro-nunci apostòlic a les Illes Salomó

27 de juliol de 1985 - 21 d'octubre de 1989
Succeït per:
Giovanni Ceirano
Precedit per:
Francesco De Nittis
Flag of the Vatican City.svg
Pro-nunci apostòlic a Papua Nova Guinea

27 de juliol de 1985 - 21 d'octubre de 1989
Succeït per:
Giovanni Ceirano
Precedit per:
Pablo Puente Buces
Flag of the Vatican City.svg
Pro-nunci apostòlic a Senegal, Guinea Bissau,
Cap Verd i Mali

21 d'octubre de 1989 - de desembre de 1994
Succeït per:
-
Precedit per:
Pablo Puente Buces
Flag of the Vatican City.svg
Delegat apostòlic a Mauritània

21 d'octubre de 1989 - 2 d'octubre de 1997
Succeït per:
Jean-Paul Aimé Gobel
Precedit per:
-
Flag of the Vatican City.svg
Nunci apostòlic a Senegal, Guinea Bissau,
Cap Verd i Mali

de desembre de 1994 - 2 d'octubre de 1997
Succeït per:
Jean-Paul Aimé Gobel
Precedit per:
Pablo Puente Buces
Flag of the Vatican City.svg
Nunci apostòlic al Líban

2 d'octubre de 1997 - 11 d'abril de 2001
Succeït per:
Luigi Gatti
Precedit per:
Pablo Puente Buces
Flag of the Vatican City.svg
Nunci apostòlic a Kuwait i
Delegat apostòlic a la Península Aràbiga

2 d'octubre de 1997 - 13 de desembre de 1999
Succeït per:
Giuseppe De Andrea
Precedit per:
Miroslav Stefan Marusyn
Emblem Holy See.svg
Secretari de la Congregació per a les Esglésies Orientals

11 d'abril de 2001 - 28 de febrer de 2009
Succeït per:
Cyril Vasiľ, S.J.
Precedit per:
Renato Raffaele Martino
Emblem Holy See.svg
President del Consell Pontifici per a la Cura Pastoral
dels Migrants i els Itinerants

des del 28 de febrer de 2009
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Andrzej Maria Deskur
Coat of arms of Antonio Maria Vegliò.svg
Cardenal diaca de San Cesareo in Palatio

dal 18 de febrer de 2012
Succeït per:
al càrrec