Béchara Boutros Raï

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personamar Béchara Boutros Raï
مار بشارة بطرس الراعي
Béchara-Raï.jpg
Nom original (ar) بشارة بطرس الراعي
Biografia
Naixement 25 de febrer de 1940 (1940-02-25) (79 anys)
Líban Himlaya, Líban
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
Religió Església Catòlica i Església Maronita
Educació Collège Notre Dame de Jamhour Tradueix
Universitat Pontifícia Lateranense
Activitat
Ocupació Patriarca Maronita d'Antioquia
Ocupador Saint Joseph University Tradueix
Ordenació sacerdotal 3 de setembre de 1967
Consagració 12 de juliol de 1986
per Nasrallah Boutros Sfeir
Proclamació cardenalícia 24 de novembre de 2012
per Benet XVI
Cardenal-Bisbe Patriarca d'Antioquia i de tot l'Orient
Altres ocupacions Bisbe auxiliar d'Antioquia (1986–1990)
Bisbe titular de Cesarea de Filip (1986–1990)
Participà en
2013Conclave de 2013
Premis

Escut d'armes mar Béchara Boutros Raï مار بشارة بطرس الراعي

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica les dades a Wikidata

El patriarca cardenal mar Béchara Boutros Raï —en àrab مار بشارة بطرس الراعي, mār Bixāra Buṭrus ar-Rāʿ ī— (Himlaya, Líban, 25 de febrer de 1940) és el 77è patriarca maronita d'Antioquia, càrrec que ocupa des del 15 de març de 2011, quan succeí el patriarca Nasrallah Boutros Sfeir. Raï també és cardenal de l'Església Catòlica.

Biografia[modifica]

Mar Béchara Boutros Raï va néixer a Himlaya, al districte de Matn, al Líban, el 25 de febrer de 1940. Estudià al Collège Notre Dame de Jamhour, una escola jesuïta al Líban. Ingressà a l'orde maronita mariamita el 31 de juliol de 1962, sent ordenat prevere el 3 de setembre de 1967.[1] Des del 1967 fins a 1975 va ser el responsable de les transmissions de Ràdio Vaticana en àrab.[2] El 1975 rebé el doctorat en dret civil i canònic. També estudià durant tres anys a la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma.[3]

Càrrecs religiosos[modifica]

Va ser consagrat bisbe el 12 de juliol de 1896 pel patriarca Nasrallah Boutros Sfeir, sent nomenat bisbe auxiliar d'Antioquia, i el 9 de juny de 1990, va ser elegit bisbe de Biblos.[4] El 2003 va ser elegit secretari del Sínode Maronita i, el 2009, va ser nomenat president de la Comissió Episcopal Libanesa pels Mitjans.[1]

Patriarca maronita[modifica]

Als 71 anys, va ser elegit patriarca dels maronites, el 15 de març de 2011,[5] després de rebre més de dos terços dels vots dels 39 bisbes i substituint Nasrallah Sfeir.[6] La Missa per la inauguració del seu Patriarcat va tenir lloc el 25 de març de 2011 a Bkerké, la seu del Patriarcat Catòlic Maronita. Com és costum per a tots els patriarques maronites, el patriarca al-Rahi prengué el nom addicional de Boutros, Pere, per Sant Pere, que breument ocupà la seu d'Antioquia abans de traslladar-se a Roma i ser-ne bisbe. El 7 de març de 2012, el patriarca al-Rahi va ser nomenat membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals.[7]

El patriarca al-Rahi va ser nomenat cardenal pel papa Benet XVI al consistori del 24 de novembre de 2012.[8] El patriarca al-Rahi és el quart patriarca maronita nomenat cardenal, els tres primers van ser els seus predecessors immediats Paul Peter Meouchi, Anthony Peter Khoraish i Nasrallah Sfeir.

El 31 de gener de 2013, el cardenal patriarca al-Rahi va ser nomenat per Benet XVI per servir com a membre de la Congregació per a les Esglésies Orientals, el Tribunal Suprem de la Signatura Apostòlica, el Consell Pontifici per a la Cura Pastoral dels Migrants i els Itinerants i el Consell pontifici per a les Comunicacions Socials.[9]

Al febrer de 2013, després de la Dimissió del Papa Benet XVI, el patriarca Rai, en ser cardenal, es convertí en un candidat al papat. Participà com a cardenal elector al conclave que escollí el papa Francesc.[10][11][12] El cardenal Rai era un dels quatre cardenals electors que no pertanyien a l'Església Llatina i que portaven vestimentes pròpies de les seves esglésies respectives. Els altres tres eren el patriarca copte catòlic d'Alexandria Antonios Naguib, l'arquebisbe major siro-malabar George Alencherry i l'arquebisbe major siro-malankar Baselios Cleemis. Les robes del cardenal Rai durant el dia d'obertura eren distintes de la majoria de la resta d'electors, en la que portava totes les robes vermelles amb una lligadura pròpia de l'Església Maronita.[13] El cardenal Rai és també el primer patriarca cardenal maronita que mai ha participat en un conclave papal.[14][15]

El cardenal patriarca al-Rahi va ser nomenat membre de la Congregació per a l'Educació Catòlica pel papa Francesc el 30 de novembre de 2013.[16]

El 18 de març 2015 el cardenal-patriarca al-Rahi va esdevenir l'únic cardenal elector de l'ordre de cardenals-bisbes quan el Cardenal Naguib va complir 80 anys i va deixar de ser un cardenal elector.

Opinions político-religioses[modifica]

A l'abril de 2011, Rahi va dir que, pel bé de la comunió i d'amor, que havia de treballar «per establir un diàleg sincer i complet» amb els musulmans «i construir junts un futur en la vida comú i la cooperació.» Va dir que el seu predecessor «va lluitar amb insistència per alliberar tant a la presa de decisions a nivell nacional i de la terra del Líban contra tota forma de tutela i l'ocupació, va treballar per a la reconciliació en la Muntanya del Líban i realitzà les necessàries reformes de l'Església. Tot això constitueix una extensió de l'església de primavera iniciada pel Concili Vaticà II».[17] El patriarca Rai no utilitza el terme "primavera àrab", sinó "Hivern àrab" per expressar la seva reacció poc entusiasta.[18]

Síria i Hezbollah[modifica]

Al setembre de 2011, alguns dels cristians de la comunitat del Líban, a part de suport de l'Aliança 14 de Març, estaven molestos pels seus comentaris polèmics a París, donant suport al dret de Hezbollah per mantenir les armes en defensa contra Israel i que les protestes sirianes del 2011 podrien despertar l'ascens dels Germans Musulmans si el president Bashar al-Assad fos destituït del seu càrrec. L'oposició de l'Aliança 14 de Març ho va criticar pels comentaris i va demanar aclariments a ell, sobretot al veure que el seu predecessor, el patriarca Sfeir, tenia molt diferents punts de vista i era gairebé un seguidor fanàtic de les Forces Libaneses, el principal partit cristià del 14 de Març. No obstant això, els cristians de l'Aliança 14 de Març va donar la benvinguda als seus comentaris. El primer ministre Najib Mikati també va recolzar la seva postura dient que "el patriarca maronita va parlar d'una part [del problema]. Ningú està en contra de les armes de la resistència, sempre que l'ocupació [israeliana] continua. Hi ha unanimitat libanesa en els braços de la resistència a la cara de l'ocupació [israeliana]."[19]

Va dir que després de la seva reunió amb al-Rahi que estava satisfet amb l'explicació i que estava "molt alleujat i tranquil·litzat per la saviesa del patriarca."[20] El president Michel Suleiman va dir que els comentaris d'al-Rahi no eren "polítics o d'ús polític" i que tenia una visió que ho abasta tot per mostrar als francesos. Així mateix, afegí que "el Patriarca no necessita ningú que el defensi i les seves posicions emanen del seu paper central com a responsable del Líban i de l'Orient Mitjà els cristians i el de la independència i la sobirania del Líban;"[21] i que "el patriarca no necessita ser defensat, i les seves postures representen la seva forma d'assumir la responsabilitat dels cristians del Líban."[22]

El president del Parlament, Nabih Berri, va dir que de Rai "els comentaris a París protegeixen el Líban de perill i estic d'acord amb el que ell va dir i afirmen la seva visió que té les seves arrels tant en un fons religiós i nacional" i que "Si es va deteriorar encara més la situació a Síria i vam arribar a una regla més radical que la regla actual, com la regla dels Germans Musulmans, els cristians d'allà pagarien el preu, ja sigui en forma d'assassinats o de desplaçament. Aquí està la imatge de l'Iraq al davant de nosaltres."[23]

El líder del Moviment Patriòtic Lliure, Michel Aoun, va expressar el seu suport a al-Rahi i va afegir que ningú no vol que el govern sirià caigui. "Les declaracions de Rai expressen les preocupacions de les minories perquè es confia amb el Sínode per a l'Orient Mitjà. Els canvis graduals no danyen l'estabilitat i no obtindrien a Síria els [mateixos] problemes que a Palestina, Iraq, Líbia i Iemen. [Com alguns dels manifestants sirians estan armats i estan destruint el país] el govern sirià no pot deixar de posar ordre al país." [24] L'ex líder del Partit Socialista Progressista Walid Jumblatt, que seu amb el l'actual Aliança del 8 de març al govern, també va criticar l'avaluació de Rai sobre les armes de Hezbollah amb la sort del conflicte de l'Orient Mitjà amb l'argument que "el Líban no pot seguir sent ostatge dels conflictes regionals." També va criticar l'avaluació de Rai de canvi de règim a Síria com una amenaça per als cristians al país.[25]

En una entrevista amb Reuters el 4 de març de 2012, al-Rahi, va dir: «Tots els règims al món àrab tenen l'Islam com a religió d'Estat, llevat de Síria, que destaca per no dir que és un estat islàmic... El més proper a la democràcia [en el món àrab] és Síria.»[26]

Honors[modifica]

Legion Honneur GC ribbon.svg Gran Creu de la Legió d'Honor (2011)[27]
Order of the Cedar - Grand Cordon (Lebanon) Ribbon.png Gran Cordó de l'orde Nacional del Cedre (2012)[28]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Béchara Boutros Raï Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Bishop Bechara Rahi». Facebook. [Consulta: 15 març 2011].
  2. «Mons. Béchara Raï». Vatican Radio. [Consulta: 16 març 2011].
  3. Malek el Khazen. «Election of the Maronite Patriach history». Khazen. [Consulta: 19 març 2011].
  4. David M. Cheney. «Béchara Rai». Catholic-hierarchy. [Consulta: 15 març 2011].
  5. Naharnet 15 March 2011
  6. Richards, George «An Arab pope?». Daily News Egypt, 11-03-2013 [Consulta: 14 març 2013].
  7. «Rinunce e nomine». Catholica [Consulta: 6 març 2013].
  8. «Annuncio di Concistoro per la Creazione di Sei Nuovi Cardinali» (en italian). Holy See Press Office, 24-10-2012.
  9. «Rinunce e nomine». Catholica [Consulta: 6 març 2013].
  10. «Cardinal electors – Conclave of March 2013 – Arranged in alphabetical order». Salvador Miranda. [Consulta: 18 febrer 2013].
  11. «Cardinal electors arranged by orders and precedence». Salvador Miranda. [Consulta: 18 febrer 2013].
  12. «Cardinal electors arranged by age». Salvador Miranda. [Consulta: 18 febrer 2013].
  13. «No Arab in the running for Pope, but Maronite to get vote for first time». Albawaba News, 12-02-2013 [Consulta: 20 agost 2013].
  14. Els dos primers cardenals maronites, Paul Peter Meouchi, fet cardenal per Pau VI i Anthony Peter Khoraish, creat cardenal per Joan Pau II, van complir els 80 anys i morir abans de tenir l'oportunitat de participar en un conclave; i el tercer Patriarca Maronita en esdevenir cardenal Nasrallah Boutros Sfeir, tenia més de 80 anys durant la sede vacante de 2005 i per tant no va poder participar al conclave.
  15. http://press.vatican.va/content/salastampa/en/bollettino/pubblico/2013/11/30/0795/01791.html
  16. Maronite patriarch pledges to work with Muslims
  17. Khashan, Hilal «Lebanon’s Shiite-Maronite Alliance of Hypocrisy». Middle East Quarterly, Summer 2012, pàg. 79–85 [Consulta: 20 març 2013].
  18. http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Sep-12/148523-rai-defends-stance-on-syria-weapons.ashx#ixzz1Xm1eiSZ3
  19. http://www.nowlebanon.com/NewsArchiveDetails.aspx?ID=312268
  20. http://www.iloubnan.info/politics/actualite/id/66376
  21. http://www.yalibnan.com/2011/09/15/suleiman-said-rai-doesnt-need-to-be-defended/
  22. http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Sep-10/148446-berri-rais-views-on-syria-helps-protect-lebanon.ashx#ixzz1XtYJSP5z
  23. http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Sep-21/149292-aoun-assad-will-not-fall-hariri-at-fault-on-maritime-debacle.ashx#ixzz1YdBkFjJT
  24. http://www.dailystar.com.lb/News/Politics/2011/Sep-13/148627-rais-words-draw-jumblatts-ire.ashx#ixzz1XmaP6xt3
  25. Michael Stott; Samia Nakhoul «Violence turning Arab Spring into winter». Reuters [Bkirki, Lebanon], 04-03-2012 [Consulta: 5 març 2012].
  26. «Suite de la visite en France du patriarche maronite» (en fr). La-Croix, 6 September [Consulta: 6 març 2013].
  27. «Suleiman Grants al-Rahi Order of Cedar, Urges Officials to Attend Dialogue». Naharnet, 24-11-2012 [Consulta: 19 juliol 2013].

Fonts[modifica]


Precedit per:
Joseph Powathil
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Cesarea di Filippo

2 de maig de 1986 - 9 de juny de 1990
Succeït per:
Guy-Paul Noujaim
Precedit per:
---
BishopCoA PioM.svg
Eparca de Jbeil

9 de juny de 1990 - 15 de març de 2011
Succeït per:
Michel Aoun
Precedit per:
?
Mitra heráldica.svg
President de la Conferència Episcopal Libanesa

2011 -
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Nasrallah Pierre Sfeir
Coat of Arms of the Maronite Patriarchate.svg
Patriarca Maronita d'Antioquia

des del 15 de març de 2011
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
---
Template-Cardinal (Bishop).svg
Cardenal de l'Església Catòlica

des del 24 de novembre de 2012
Succeït per:
---