Michel Aoun
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 setembre 1933  (91 anys)Haret Hreik (República Libanesa) | ||
 President del Líban | |||
| 31 octubre 2016 – 30 octubre 2022 ← Tammam Salam | |||
| Membre del Parlament del Líban | |||
| 20 abril 2005 – 31 octubre 2016 | |||
| President del Líban | |||
| 22 setembre 1988 – 13 octubre 1990 ← Selim al-Hoss – Selim al-Hoss → | |||
| Primer ministre del Líban | |||
| 22 setembre 1988 – 13 octubre 1990 | |||
| Comandant de les Forces armades libaneses | |||
| 23 juny 1984 – 27 novembre 1989 ← Ibrahim Tannous (en)  – Émile Lahoud → | |||
| Dades personals | |||
| Residència | França (1991–2005) | ||
| Religió | Església Maronita | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, oficial | ||
| Activitat | 1958 - | ||
| Partit | Free Patriotic Movement (en) | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Líban | ||
| Branca militar | Forces Armades del Líban | ||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Guerra civil libanesa | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Nadia El-Chami Aoun (1968–) | ||
| Fills | Claudine Aoun Roukoz | ||
| Parents | Gebran Bassil, gendre Alain Aoun, nebot | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
  | |||
.jpg)
Michel Naim Aoun (àrab: ميشال عون, Mixāl ʿŪn) (Haret Hreik, Líban, 19 de febrer de 1935) és un polític i antic comandant libanès, president del Líban del 31 d'octubre del 2016 fins al 30 d'octubre del 2022.[1] Va ser primer ministre del Líban entre el 22 de setembre de 1988 i el 13 d'octubre de 1990.
Biografia
[modifica]Al juny de 1984, el president Amine Gemayel, intentant comprometre les faccions participants en la Guerra Civil libanesa en un alto el foc i per apuntalar el nou Govern d'unitat nacional del sunnita Raixid Karame, va nomenar Aoun comandant en cap de les Forces Armades del Líban en substitució del general Ibrahim Tannous.[2]
Primer terme de primer ministre
[modifica]El setembre de 1988, el llavors president Amine Gemayel, just abans d'expirar el seu mandat va nomenar Aoun al capdavant d'un govern militar que liderés el país,[3] deposant Salim al-Huss, qui amb el suport de Síria i els seus aliats locals va declarar invàlid el seu acomiadament. Van sorgir dos governs, un civil i principalment musulmà a Beirut occidental, encapçalat per Hoss i l'altre, militar i cristià, a Beirut oriental, liderat per Michel Aoun.[4]
Aoun va declarar la Guerra d'Alliberament contra les forces de l'exèrcit sirià el 14 de març de 1989, es va oposar a l'Acord de Taif que no donava un termini per a la retirada de les tropes sirianes, es va negar a reconèixer els presidents recentment elegits René Moawad i Elias Hrawi, es va enfrontar amb les Forces libaneses dirigides per Samir Geagea i va sobreviure a un intent d'assassinat el 12 d'octubre de 1990.
Deposició i exili
[modifica]El 13 d'octubre de 1990, les forces sirianes van llançar una operació decisiva contra Aoun, envaint els seus reductes, inclòs el Palau Presidencial de Baabda i matant centenars de soldats i civils libanesos. Aoun va fugir a l'ambaixada francesa a Beirut on va declarar la seva rendició i més tard se li va concedir asil a França on va viure a l'exili durant 15 anys. A l'exili va fundar i liderar el partit Moviment Patriòtic Lliure.[5]
Va retornar de l'exili el maig de 2005, onze dies després de la retirada de les tropes sirianes del Líban causada per la Revolució dels Cedres.[5][6]
El 2006 el Moviment Patriòtic Lliure de Michel Aoun va arribar a un acord amb Hassan Nasral·là, líder de Hezbol·là per unir-se a l'Aliança 8 de març pel seu antagonisme al govern de Fouad Siniora.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Mroue, Bassem; Sewell, Abby. «Lebanon president leaves with no replacement, crisis deepens» (en anglès). Associated Press, 30-10-2022. [Consulta: 15 juny 2023].
- ↑ CIDOB. «Michel Aoun». es. [Consulta: 30 març 2025].
- ↑ «Líbano elige presidente a Michel Aoun tras más de dos años de vacío de poder» (en castellà). La Vanguardia, 31-10-2016. [Consulta: 2 març 2025].
- ↑ «Timeline: Lebanon». BBC News, 09-05-2008. [Consulta: 18 maig 2008]. «Lebanon now has two governments – one mainly Muslim in West Beirut, headed by Al Huss, the other, exclusively Christian, in East Beirut, led by the Maronite Commander-in-Chief of the Army, Gen Michel Aoun.»
- ↑ 5,0 5,1 «Profile: Michel Aoun», 13-06-2005. [Consulta: 18 maig 2008].
- ↑ Gambill, Gary C. «The Syrian Occupation of Lebanon» (en anglès), 13-05-2003. [Consulta: 18 maig 2008].
- ↑ «Aoun and Hezbollah, unlikely allies» (en anglès). France 24, 05-06-2009. [Consulta: 1r febrer 2025].