Hesbol·là

De Viquipèdia
Infotaula unitat militarHesbol·là
‮حزب الله‬ Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític, milícia i organització terrorista Modifica el valor a Wikidata
Data de lleva1982
Fundació1985 Modifica el valor a Wikidata
FundadorImad Mughniyah, Mohammad Hussein Fadlallah i Ali Akbar Mohtashamipur Modifica el valor a Wikidata
PaísLíban Modifica el valor a Wikidata
BrancaGuerrilla
Ideologiaislamisme polític, antisionisme, antiimperialisme, nacionalisme àrab i islam Modifica el valor a Wikidata
Quarter generalBeirut Modifica el valor a Wikidata
Comandants
ComandantHassan Nasral·là
Guerres i batalles
Guerra civil libanesa
Conflicte araboisraelià
Guerra del Líban de 1982
Guerra del Líban de 2006
Guerra de l'Iraq
Guerra civil siriana
Intervenció militar contra l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant
Cultura militar
Banderabandera de Hesbol·là Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.moqawama.org

Hizbul·là (àrab: حزب الله, Ḥizb Allāh, literalment ‘Partit de Déu’), transcrit també Hesbol·là, Hezbollah o amb altres variants, és un partit polític islamista xiïta libanès amb un braç civil i un braç armat. Va ser fundat l'any 1982 per a combatre l'ocupació israeliana del sud del Líban.[1] En el Líban, és un partit polític reconegut legalment que fins i tot ha arribat a formar part del govern i del parlament. Tanmateix, degut als seus atacs contra civils a Israel i el seu suport ideològic a altres organitzacions com Hamàs i Gihad Islàmic, és considerat pels Estats Units i per altres països occidentals com una organització terrorista, cosa que curiosament no fan amb els seus aliats que ataquen civils, com és el cas d'Israel, les falanges libaneses, etc. La Unió Europea, per part seva, tan sols considera com a terrorista el seu braç armat. Altres països el consideren un moviment de resistència[2] organització política[3] o es mantenen neutrals.[4]

Aquesta organització és, juntament amb Amal, la principal expressió política de la comunitat xiïta libanesa, el grup religiós més important del país.

Disposa, l'any 2022, de 13 diputats al Parlament Libanès, i amb els seus aliats, conforma un bloc de 70 dels 128 membres del parlament, que ha alternat l'oposició i la participació en el govern del Líban, amb efectiu poder de decisió o veto degut al sistema de govern del país.

Paral·lelament té una estructura militar amb desenes de milers de combatents, que ha estat activa en diferents conflictes bèl·lics.

Fundació i evolució[modifica]

Hesbol·làh va sorgir al sud del Líban durant l'etapa de consolidació de milícies xiïtes com a rival de l'antic moviment Amal. Hesbol·lah va tenir un paper en la guerra civil libanesa, oposant-se a les forces nord-americanes el 1982–83 i oposant-se a Amal i Síria durant la Guerra dels Camps de 1985–88. No obstant això, l'objectiu principal d'Hesbol·là va ser acabar amb l'ocupació israeliana del sud del Líban. Després de la invasió d'Israel el 1982 i el setge de Beirut, amal inicià la lluita de guerrilles al Sud del país, Hesbol·lah s'hi sumaria des de la seva fundació, caracteritzant-se per un ús detota mena detàctiques, des d'accions de gurelilla, atacs amb explosius, atacs suïcides (sobretot els primers anys) fins a llençament de coets cada vegada més sofisticats i drones.[5]

A la dècada de 1990, Hesbol·lah va passar d'un grup revolucionari a un de polític, en un procés que s'ha desccrit com la libanització d'Hezbollah. A diferència de la seva posició revolucionària intransigent a la dècada de 1980, Hezbollah va transmetre una posició contemporitzadora cap a l'estat libanès, dins el qual comencçà a participar mantenint el seu propi entramat d'estructures socials, econòmiques, comunicatives i militars.[6] També a partir dels anys 1990 canvià la seva relació amb Síria, que en acosatr-se a Iran esdevindria el seu aliat i li permeté mantenir la seva infrastructura militar mentre controlava el Líban.

Fundada amb el suport de l'Iran, Hesbol·là segueix la ideologia islamista xiïta que preconitzà l'aiatol·là Khomeini, líder de la Revolució Islàmica iraniana. L'objectiu de Hesbol·là és la implantació d'un estat islàmic en el Líban, si bé admeten que podria implantar-se únicament amb el consens de la població libanesa.

A més del seu braç armat, el moviment té una infraestructura civil queproveeix la població de serveis socials, sanitaris i educatius. La seva campanya de reconstrucció Jihad al-Bina ha realitzat diversos projectes de desenvolupament econòmic i d'infraestructures a les àrees del Líban amb població majoritària xiïta. El suport que rep Hesbol·là entre la població xiïta s'expressa amb els tretze diputats que té l'organització en el parlament del Líban, avui en dia, formant amb els seus aliats conforma un bloc de 70 dels 128 membres del parlament, i ha estat part del govern de coalició.

Hesbol·là té un suport explícit per part de Síria, i conseqüentment es manifestà contra l'evacuació de les tropes sirianes després de l'anomenada Revolució del Cedre. Pel que fa a Israel, l'organització no reconeix la seva legitimitat, dóna suport a la resistència palestina i la seva retòrica apunta cap a la destrucció d'aquest estat.[7]

El Secretari General de Hesbol·là és el sàyyid Hassan Nasral·là.[8]

Les àrees del Líban amb més suport són les de majoria xiita, a tot el sud, a Beirut i els seus voltants, i al nord de la vall de Beqaa i la regió de Hirmil.

Ocupació Israeliana del Sud del Líban[modifica]

Hesbol·là fou la principal força combatent en la resistència libanesa ontra l'ocupació il·legal israeliana del sud del Liban, al costat de forces com Amal, les forces del Front Nacional de Resistencia Libanès com el Partit Comunista del Líban i faccions palestines com el FPAP-GC. La guerra per expulsar els ocupants i l'Exèrcit del Sud del Líban. El conflicte suposà segons les fonts al voltant de 3000 victimes mortals, una tercera part membres de Hesbol·là i les forces de la resistència libanesa, una tercera part ocupants israelians i els seus aliats de l'Exèrcit del sud del Líban, i una tercera part població civil. Al llarg del conflicte, i malgrat la superioritat militar ocupant, Hesbol·là cresqué i reforçà la seva presencia, organització i capacitat militar , passant de la guerra de guerrilles a cada vegada majors operacions. Finalment el conflicte acabaria amb la derrota i la retirada de les tropes israelianes ocupants del Líban el juny de 2000. Sense el suport israelià l'Exèrcit del sud del Líban, sense base popular, va col·lapsar ràpidament. Hesbol·là va saber capitalitzar políticament la victòria contra Israel i reforçà el seu suport popular i paper polític al Líban.

Guerra de 2006[modifica]

En l'any 2006, dos soldats de les Forces Armades Israelianes desplegades en els Alts del Golan (zona fronterera entre Israel, Palestina, el Líban, Jordània i Síria) foren raptats en un atac per efectius de Hesbol·là. Aquest fet desencadenà la major ofensiva de l'Exèrcit d'Israel des de l'operació "Pau de Galilea" de l'any 1982 amb la intenció de destruir Hesbol·là. El conflicte durà 34 dies, en els quals Israel tornà a envair territori libanès de forma il·legal i contra totes les lleis internacionals. L'ofensiva fou un fracàs, i magrat el fort despelgament, la superioritat militar amb avions, vehicles blindats, vaixells de guerra i intensos bombardejos, incluides ciutats i zones civils, no aconseguí colpejar significativament la resistència libanesa, que fou capaç de mantenir el llançament de coets contra territori israelià de forma sostinguda mentre lliurava una guerra de guerrriles contra les tropes desplegades al Líban.[9] Posteriorment Israel reconegué haver subestimat la capacitat militar d'Hesbol·là, qeu havia dedicat anys des de al retirada dels ocupants del sud del Líban, a construir una infrastructura militar molt més forta.[10]

El conflicte acabà amb un acord internacional i treva, i la retirada completa de l'exèrcit israelià de tot el territori libanès amb desplegament de 13.000 soldats de forces d'intreposició de l'ONU (UNIFIL). L'acord ha patit vulneracions per part tant d'Israel, amb incursions aèries i atacs, com per part de Hesbol·là segons l'UNIFIL.[11]

Guerra de Síria[modifica]

En el dia 25 de maig de l'any 2013, el partit Hesbol·là va escenificar el seu suport cap al president Baixar al-Àssad i va assegurar que les seves forces continuaran combatent en la Guerra civil siriana fins a la victòria final sobre els rebels i grups gihadistes sirians.[12] Tingué una participació destacada en alguns episodis de la guerra ,especialment en àrees properes al Líban, com la batalla de Al Qusayr, el 2013, però també en altres escenaris com la batalla d'Alep.

Força militar[modifica]

Hesbol·là no revela la seva força armada. El Jane's Information Services va avaluar que Hezbollah tenia més de 25.000 combatents a temps complet i potser entre 20.000 i 30.000 reservistes.. Segons l'agència de notícies iraniana Fars, Hezbollah té fins a 65.000 combatents. Sovint es descriu com a més poderós militarment que l'exèrcit libanès. El Diari israelià Haaretz qualifica la seva força d'"exèrcit de mida mitjana", passant de 20.000 combatents el 2006 a 45.000 el 2016.[5]

El comandant israelià Gui Zur va anomenar Hezbollah "amb diferència, el grup guerriller més gran del món".

Disposa de desenes de milers de coets de curt abast, milers de mitjà abast i centenars de llarg abast (fins a 400km).[13][5] Segons l'exèrcit israelià, Hesbol·là en l'actualitat pot llançar fins a 1.500 coets al dia, en comparació amb els 200 de la guerra del 2006. També disposa de milers de coets antitanc ATGM, RPG, una quantitat indeterminada de sistemes antiaeris portatils o muntats en vehicles,[14] peces d'artilleria, dotzenes de tancs T-55, T-62 i T-72 i centenars de vehicles blindats, dels quals hauria rebut gran quantitat des de l'inici de la guerra a Síria per la seva aliança amb el govern d'aquest país.[15] En els darrers anys ,hauris obtingut també drons i vehicles aeris no tripulats.[16][17]

Suport[modifica]

Una part important de libanesos han expressat el seu suport a la lluita d'Hesbol·là contra les diferents agressions i atacs israelians al Líban. Segons una enquesta publicada pel "Centre d'Investigació i Informació de Beirut" el 26 de juliol durant la Guerra del Líban de 2006, el 87% dels libanesos donen suport als "atacs de represàlia de Hesbol·là al nord d'Israel", un augment de 29 punts percentuals respecte a una similar enquesta anterior realitzada al febrer. Més sorprenent, però, va ser el nivell de suport a la resistència de Hesbol·là per part de comunitats no xiïtes. El vuitanta per cent dels cristians enquestats van donar suport, juntament amb el 80 per cent dels drusos i el 89 per cent dels sunnites.[18] El seu paper a conflictes externs com a Síria en canvi ha estat menys popular.

Referències[modifica]

  1. «La invasión israelí de 1982, el Hezbollah y una situación que se reedita» (en castellà). Clarin, 13-07-2006. [Consulta: 25 setembre 2021].
  2. «lgeria's Hezbollah stance 'reflects view on resistance, not terrorism'».
  3. «Russia says Hezbollah, Hamas not terror groups» (en anglès). Times of Israel.
  4. «"China's Ambassador in Lebanon: Hezbollah Arms a Trade Matter".» (en anglès). Al-Akhbar..
  5. 5,0 5,1 5,2 «Hezbollah. From terror group to army» (en anglès). Haartez, 12-07-2016.
  6. Ranstorp, Magnus «"The strategy and tactics of Hizballah's current Lebanonization process".». Mediterranean Politics. 3 (1): 103–34. doi:10.1080/13629399808414643., Estiu 1998, pàg. 103-34.
  7. Pelletiere, Stephen C. Hamas and Hizbollah: The Radical Challenge to Israel in the Occupied Territories (en anglès). Diane Publishing, p. Summary. ISBN 1428914854. 
  8. «Profile: Sayed Hassan Nasrallah» (en anglès). Al Jazeera.
  9. Gabrielsen, Iver «"The evolution of Hezbollah's strategy and military performance, 1982–2006,"». Small Wars & Insurgencies, 25:2, 257–283, DOI: 10.1080/09592318.2014.903636M, 2014, pàg. 257–283.
  10. Blanford, Nicholas. «Hezbollah and the Next War with Israel». Speech, Middle East Institute., 24-05-2010.
  11. «Monitoring cessation of hostilities and helping ensure humanitarian access to civilian population» (en anglès). UNITED NATIONS INTERIM FORCE IN LEBANON.
  12. «El líder de Hezbollah escenifica el seu suport a Al-Assad i promet la victòria sobre els rebels sirians». TV3, 25-05-2013. [Consulta: 25 maig 2013].
  13. «Hezbollah's rocket force» (en anglès). BBC, 18-07-2006.
  14. Saab, Bilal Y.; Blanford,, Nicholas «"Analysis Paper Number 24, August 2011. The Next War: How Another Conflict Between Hizballah and Israel Could Look and How Both Sides are Preparing For It" .». The Saban Center for Middle East Policy at Brookings., Agost 2011.
  15. «Hezbollah getting armored in Syria» (en anglès), 13-11-2016.
  16. «Hezbollah has fleet of 200 Iranian-made UAVs» (en anglès). Ynet News, 25-11-2013.
  17. «Hezbollah’s Drone Program Sets Precedents for Non-State Actors» (en anglès). https://jamestown.org/,+10-11-2017.
  18. «"Poll finds support for Hizbullah's retaliation".» (en anglès). Beirut Center for Research and Information, 29-07-2006.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hesbol·là