Guerra del Líban de 1982
| Conflicte araboisraelià | |||
|---|---|---|---|
 Tropes israelianes a Beirut el 1982 | |||
| Tipus | guerra i conflicte armat  | ||
| Data | 6 de juny de 1982 - juny de 1985 | ||
| Lloc | Líban | ||
| Resultat | Victòria israeliana | ||
Israel, Front Libanès, Exèrcit del Sud del Líban, Organització per a l'Alliberament de Palestina, Síria, Front Nacional Libanès de Resistència, Hesbol·là, Moviment Amal, Al-Mourabitoun, Islamic Amal (en)  , Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia, Islamic Unification Movement (en) i Partit dels Treballadors del Kurdistan | |||
| Bàndols | |||
| |||
| Cronologia | |||
Mandat Britànic de Palestina (1920-1948) | |
Pogrom de Jerusalem (1920) · Disturbis palestins (1929) · Revolta àrab (1936-39) · Guerra Civil (1947-48) | |
Israel (1948 - actualitat) | |
Guerra arabo-israeliana (1948) · Crisi de Suez (1956) Guerra dels Sis Dies (1967) · Guerra de desgast (1967-1970) · Guerra del Iom Kippur (1973) | |
Operació Litani (1978) · Primera Guerra del Líban (1982-1985) · Conflicte del sud del Líban (1985-2000) · Segona Guerra del Líban (2006) · Invasió israeliana del Líban de 2024 | |
Primera intifada (1987-93) · Segona intifada (2000-05) Plom Fos (2008-09) · Flotilla de Gaza (2010) · Columna de Núvol (2012) · Marge Protector (2014) · Onada de violència (2015) · Esplanada de les Mesquites (juliol 2017) · Jerusalem capital (desembre 2017) · Frontera de Gaza (2018) · Crisi de maig de 2021 (2021) · Guerra entre Israel i Hamàs (2023-2025) | |
Altres | |
La Guerra del Líban de 1982, també de vegades coneguda com a Primera Guerra del Líban, va ser un conflicte armat que es va iniciar el 6 de juny de 1982 quan les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van envair el sud del Líban amb el pretext d'expulsar l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) d'aquest país, que estava lluitant la Guerra Civil libanesa.[1] El Govern d'Israel va ordenar la invasió com a resposta a l'intent d'assassinat de l'ambaixador israelià al Regne Unit, Shlomo Argov, per part del grup d'Abu Nidal.[2]
Antecedents
[modifica]El conflicte entre el Líban i l'estat d'Israel es remunta a la dècada de 1970 i ha donat lloc a nombroses i sagnants incursions militars israelianes contra grups armats palestins i Hezbol·là.
El 1978, Israel va ocupar part del territori libanès en l'Operació Litani, assentant-se en una franja situada al sud del riu del mateix nom. Més de 1.000 civils van morir en la contesa. Aquell mateix any, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar sengles resolucions en què instava Israel a abandonar els territoris ocupats i va conformar una força provisional internacional per tal de confirmar aquesta retirada i garantir el restabliment de la pau.[3]
El juny de 1978, les forces israelianes es van retirar del Líban, exceptuant el que van denominar «zona de seguretat». En aquesta regió, l'exèrcit israelià ha comptat des d'aleshores amb l'ajuda d'una milícia cristiana libanesa, l'Exèrcit del Sud del Líban (ESL), al que proporcionen instrucció militar i ajuda econòmica. Amb tot, Israel s'annexà els Alts del Golan el 1981 i incrementà els atacs a diversos països de la regió.[4] Des de 1981, els combats al sud del Líban han involucrat Hezbol·là i les forces militars israelianes i de l'ESL.
Casus belli
[modifica]El 3 de juny del 1982 es va produir un intent d'assassinat de l'ambaixador israelià a Gran Bretanya Shlomo Argov, a mans de guerrillers palestins de l'organització d'Abu Nidal, llavors establert a l'Iraq, i possiblement amb participació siriana o iraquiana. El govern israelià va decidir aprofitar l'oportunitat per posar fi a la presència palestina al sud del Líban justificant la invasió en referència als 270 atacs de la resistència palestina contra l'ocupació israeliana, a més dels 20 atacs contra interessos israelians a l'estranger.[5][6]
La guerra
[modifica]L'exèrcit israelià es dirigí cap al nord per tal d'envoltar la capital, Beirut.[7] Les FDI van decidir travessar el riu Litani pel pont de Qa'qa'iya i els israelians podrien haver procedit a Nabatieh sense ser afectats pel castell de Beaufort, on hi havia tropes de l'OAP estacionades, però l'estat major va emetre una ordre per ajornar l'operació que no va arribar a la unitat de comando Golani, les posicions palestines al castell foren bombardejades i, finalment, el castell capturat pels israelians el 7 de juny.[8]
Després d'un perllongat setge de la capital, la guerra va acabar amb un acord negociat pels Estats Units d'Amèrica i entre les parts el 21 d'agost de 1982, que permetia l'evacuació segura dels combatents palestins de la ciutat sota la supervisió dels estats occidentals i garantia la protecció dels refugiats i els civils residents en els campaments de refugiats.[9] L'operació militar va rebre el nom de Pau per a Galilea.[10]
Durant l'ocupació israeliana de Beirut es va permetre l'entrada de milícies falangistes libaneses a la zona oest de la ciutat, on es trobaven dos camps de refugiats. El 16 de setembre, aquestes milícies van entrar als camps i van iniciar l'execució d'entre 2.000 i 3.500 refugiats palestins de la ciutat.[11][12]
La Força Multinacional al Líban arribà a Beirut el 1982 en plena invasió israeliana i va fer front a un clima hostil. Després de l'assassinat d'Amine Gemayel el setembre de 1982, la posició d'Israel a Beirut es va fer insostenible i la signatura d'un tractat de pau es va fer cada cop més improbable. Hi va haver indignació pel paper de les FDI en la matança de Sabra i Xatila, les FDI es van retirar de Beirut i van acabar les seves operacions el 29 de setembre de 1982.
L'abril 1983, un atemptat contra l'ambaixada estatunidenca a Beirut va matar 63 persones i va deixar 100 ferits. L'acord israelo-libanès del 17 de maig de 1983, que mai no entrarà en vigor, va posar fi a l'estat de guerra entre Israel i el Líban i va preveure la retirada d'Israel del país. El 25 de juliol de 1983, després de l'assassinat de set soldats israelians, el sud del Líban va patir una nova ofensiva militar. Els combats van acabar en arribar les parts contendents, amb la mediació dels Estats Units, a un acord pel qual s'estipulava que els combatents de Hezbol·là no atacarien el nord d'Israel i que els israelians no atacarien més civils al Líban. Enmig de l'augment de les víctimes pels atacs de la guerrilla, les FDI es van retirar al sud del riu Awali el 3 de setembre de 1983.
Conseqüències
[modifica]Les forces israelianes van ocupar Beirut fins a juliol de 1983, quan es van retirar al riu Awali, al nord de Sidó. Tota la zona compresa entre aquest riu i la frontera va seguir ocupada fins el 1985, quan van retrocedir novament a la «zona de seguretat».
Les forces israelianes van ser assetjades durant aquest període per multitud de grups armats libanesos, entre els quals destaquen els sorgits de la comunitat xiïta, la més nombrosa al sud del Líban. Entre ells ocupà un lloc preferent l'organització Hezbol·là, fundada el 1982 i que va dur a terme els atemptats a les casernes de Tir el 1982 i 1983,[13] els atemptats de l'ambaixada dels Estats Units a Beirut de 1983 i l'atemptat a les casernes de la Marines a Beirut de 1983.[14]
El 6 de febrer de 1984 va començar una batalla en la que el moviment Amal i el Partit Socialista Progressista drus van derrotar decisivament l'exèrcit libanès i la Força Multinacional al Líban que li donava suport, resultant en el col·lapse de la influència dels Estats Units i Israel al Líban i l'inici de la Guerra dels Camps. Amb els marines nord-americans a punt de retirar-se, la República Àrab Siriana i els grups musulmans van intensificar la pressió sobre el president libanès Amine Gemayel, que el 5 de març de 1984 va cancel·lar l'Acord del 17 de maig. Els marines van marxar unes setmanes més tard i Hafez al-Àssad es va convertir així en el principal agent extern al Líban.[15]
Les relacions entre les diferents milícies libaneses es van caracteritzar sovint per la rivalitat, fet que va provocar diversos enfrontaments armats. La Lliga Àrab va posar fi a aquests atacs amb la signatura de l'acord de Taïf el 1989. El govern libanès va decretar el desarmament de tots els grups armats del país, amb l'excepció de Hezbol·là, que va desmantellar la seva estructura a Beirut, però la va mantenir al sud del Líban per a continuar combatent l'ocupant. Des de 1981, els combats al sud del Líban van involucrar a Hezbol·là i les forces israelianes i de l'ESL.
Referències
[modifica]- ↑ Pellicer, Judit. «La invasió israeliana del Líban de 1982: què va passar i quins paral·lelismes hi ha?». El Nacional, 02-10-2024. [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ Rubin, Barry M.; Rubin, Judith Colp. Chronologies of Modern Terrorism (en anglès). M.E. Sharpe, 2008, p. 196. ISBN 0765622068.
- ↑ Murphy, Ray. UN Peacekeeping in Lebanon, Somalia and Kosovo (en anglès). Cambridge University Press, 2007, p. 173-174. ISBN 9780521843058.
- ↑ «Guerra del Líban de 1982». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Becker, Jillian. PLO: The Rise and Fall of the Palestine Liberation Organization. AuthorHouse, 1984, p. 257. ISBN 978-1-4918-4435-9.
- ↑ Israeli, Raphael. PLO in Lebanon: Selected Documents (en anglès). Weidenfeld & Nicolson, 1983, p. 7. ISBN 0-297-78259-2. «Des de juliol de 1981 a juny de 1982, a l'empara de l'alto el foc, l'OAP va continuar els seus actes de terror contra Israel, el que comportà un total de 26 morts i 264 ferits.»
- ↑ Nuwayhed al-Hout, Bayan. Sabra and Shatila September 1982 (en anglès). Pluto, 2004, p. 1. ISBN 0 7453 2303 0.
- ↑ «IDF releases rare material for Lebanon War anniversary» (en anglès). israel hayom, 26-02-2013. [Consulta: 24 juny 2025].
- ↑ Bregman, Ahron. Israel's Wars: A History Since 1947 (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 199. ISBN 978-0-415-28716-6.
- ↑ «Per què Israel no pot donar per fet el triomf al Líban: els precedents de 1978, 1982 i 2006». 324cat, 02-10-2024. [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ Paredes, Norberto. «Israel - Líbano: qué pasó durante las dos grandes invasiones de Israel en territorio libanés (y cuáles fueron sus consecuencias)» (en castellà). BBC, 05-10-2024. [Consulta: 1r setembre 2025].
- ↑ Malone, Linda A. «The Kahan Report, Ariel Sharon and the SabraShatilla Massacres in Lebanon: Responsibility Under International Law for Massacres of Civilian Populations». Utah Law Review, 1985, pàg. 373–433 [Consulta: 1r gener 2013].
- ↑ Ayad, Christophe. «Hezbollah's four decades of war with Israel» (en anglès). Le Monde, 01-10-2024. [Consulta: 25 agost 2025].
- ↑ Pape, Robert. «Suicide Terrorist Campaigns, 1980–2003». A: Dying to win: the strategic logic of suicide terrorism. Nova York: Random House, 2005, p. Appendix 1. (p. 253 of Australian paperback edition). ISBN 978-1-4000-6317-8.
- ↑ «Remembering the uprising of Feb. 6, 1984» (en anglès). Daily Star Lebanon, 07-02-2004. [Consulta: 23 octubre 2025].
Vegeu també
[modifica]