Guerrilla

De Viquipèdia
Infotaula unitat militarGuerrilla

Modifica el valor a Wikidata

La guerra de guerrilles, que en català genuí hauria d’anomenar-se guerra de partides,[1] i que en català antic es va anomenar guerra guerrejada,[2] és un tipus de confrontació en què uns escamots irregulars, és a dir, no professionals, dirigeixen petites i ràpides accions de combat contra un exèrcit, policia o, de vegades, altres forces insurgents. Aquestes accions poden ser independents o part d'una estratègia militar de més abast.[3]

Les accions de la guerra de guerrilles es caracteritzen no per seguir els fronts de combat delimitats sinó per un tipus d'accions més assimilables al sabotatge: escaramusses, ràtzies, falses alarmes...[2]

La guerra de guerrilles es practica en situacions en les forces entre els bel·ligerants no estan equilibrades. El partit minoritari en una confrontació armada tria aquesta forma de confrontació en situacions en què el control del territori està garantit pel bàndol dominant. La guerra de guerrilles cerca desestabilitzar al bàndol més fort. Les guerrilles actuen preferentment en zones poc poblades. Selves, boscos, deserts, muntanyes.

Etimologia[modifica]

Resistència en forma de guerrilles a la península ibèrica a l'ocupació francesa a la batalla de Valdepeñas

En català, per influència espanyola, la paraula castellana guerrilla ha passat gairebé a substituir la forma genuïna guerra de partides, encara viva en les contrades on les Guerres Carlines van tenir més incidència. La paraula castellana guerrilla és la forma diminutiva de guerra ("guerra"). El terme es va popularitzar durant la Guerra Peninsular de principis del segle XIX, quan, després de la derrota dels seus exèrcits regulars, els espanyols i portuguesos es van aixecar amb èxit contra les tropes napoleòniques i van derrotar un exèrcit molt superior mitjançant l'estratègia guerrillera. En l'ús correcte del castellà, persona que és membre d'una guerrilla unitat és un guerrillero ( [geriˈʎeɾo] ) si és home, o guerrillera ( [geriˈʎeɾa] ) si és dona.

El terme guerrilla es va utilitzar en altres llengües (en anglès des de 1809) per referir-se als combatents individuals (per exemple, "La ciutat va ser presa per la guerrilla"), i també (com en espanyol) per a designar un grup o banda d'aquests combatents. Tanmateix, en la majoria de les llengües guerrilla encara denota l'estil específic de la guerra. L'ús del diminutiu evoca les diferències de nombre, escala i abast entre l'exèrcit guerriller i l'exèrcit formal i professional de l'estat.[4]

Història[modifica]

Guerrillers partisans a Belarus, 1943

Presumiblement, els guerrers tribals prehistòrics van utilitzar tàctiques d'estil guerriller contra les tribus enemigues.[5] Les proves de la guerra convencional, en canvi, no van sorgir fins al 3100 aC a Egipte i Mesopotàmia.

El general i estrateg xinès Sun Tzu, en el seu L'art de la guerra (segle VI aC), es va convertir en un dels primers a proposar l'ús de la guerra de guerrilles.[6] Això va inspirar l'evolució de la guerra de guerrilles moderna.[7]

El segle xx va veure el naixement de l'anomenada guerrilla urbana. Al llarg de la història als guerrillers se'ls ha anomenat de moltes maneres: rebels, irregulars, insurgents, maquis, partisans, mercenaris[3] Alguns casos en concret de guerrillers són els fedayin (d'Algèria), els muyahidin (dels països àrabs) o els macheteros (d'Uruguai).

Referències[modifica]

  1. Fuster, Joan. Diari 1952-1960 (en català). València: Tres i Quatre, 2021, p. 326-341. ISBN 978-84-17469-40-5. 
  2. 2,0 2,1 «Tambors de guerra». recerca en acció / Xavier Renedo. [Consulta: 26 juliol 2013].
  3. 3,0 3,1 «guerrilla warfare» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 juliol 2013].
  4. «guerrilla». Origin and meaning of guerrilla by Online Etymology Dictionary. [Consulta: 14 agost 2020].
  5. Keeley, L.H.. War before Civilization. Oxford University Press, 1997, p. 75. ISBN 978-0-19-988070-6. 
  6. Leonard, Thomas M., Encyclopedia of the developing world, 1989, p. 728. "One of the earliest proponents of guerrilla war tactics is the Chinese master of warfare, Sun Tzu."
  7. Snyder, Craig. Contemporary security and strategy, 1999, p. 46. "Many of Sun Tzu's strategic ideas were adopted by the practitioners of guerrilla warfare."

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]