Elecció papal de 1280–81

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Elecció papal de 1280–1281)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentElecció papal de 1280–81
Sede vacante.svg
Tipus elecció papal
Data 22 setembre 1280 –  22 febrer 1281
Localització Palau del Papa de Viterbo, Viterbo
Estat Itàlia
Càrrec a elegir papa
Elegit Martí IV
Modifica les dades a Wikidata

L'elecció papal de 1280-1281 es va celebrar el 22 de setembre de 1280 al 22 de febrer del 1281 després de la mort del Papa Nicolau III i en va resultar elegit Simon de Brion, que va prendre el nom de Papa Martí IV. Els Papes Marí I i Marí II, per un error antic, van ser comptats com els "Marins" I i II.

L'allargament de la reunió és l'única causa de l'eliminació violenta dels cardenals Matteo Orsini i Giordano Orsini pels magistrats de Viterbo acusats d'estar "impedint" l'elecció.[1] Només una dècada abans, els magistrats de Viterbo havien intervingut en l'elecció papal de 1268–71, retirant les teules del teulat del Palau dels papes de Viterbo per accelerar un procés electiu que estava en punt mort. L'expulsió dels Orsini i l'elecció posterior de Simon va ser en part per la influència de Carles I de Nàpols ("Carles d'Anjou"). Malgrat que alguns articles apuntin el contrari,[2] sembla provat que Carles no va estar a la Toscana durant el Conclave.[3]

Context[modifica]

El Palau dels papes de viterbo fou el lloc de l'elecció

L'anterior reunió dels cardenals, l'elecció papal de 1277, s'havia allargat durant sis mesos perquè els sis cardenals electors estaven dividits entre els romans i els angevins. Resultà elegit el vell Giovanni Gaetano Orsini com a Papa Nicolau III, el que no agradà gens a Carles I de Nàpols, a qui donaven suport els tres cardenals francesos.

Prèviament, el Papa Climent IV havia coronat Carles I com a Rei de Nàpols i Sicília, però no havia aconseguit prous suports del Col·legi cardenalici. Després de la mort de Climent, l'elecció papal de 1268–1271, seria la més llarga en la història de l'Església catòlica romana, elegint el neutral Teobaldo Visconti com a Papa Gregori X, qui dedicà el seu papat gairebé de manera exclusiva a les Croades. Fou Gregori X qui havia fet la butlla papal Ubi Periculum (1274), que fixava les normes del conclave papal per accelerar les eleccions, però en el moment d'aquesta elecció el document no fou pres en consideració, ja que havia estat suspès per el Papa Adrià V i revocat pel Papa Joan XXI.

Electors[modifica]

Elector Origen Orde i títol Elevat Elevador Altres títols Notes
Ordonho Alvares Portugal Cardenal-bisbe de Frascati 12 març 1278 Papa Nicolau III Degà del Col·legi Cardenalici
Latino Malabranca Orsini, O.P. Roma Cardenal-bisbe d'Ostia e Velletri 12 març 1278 Papa Nicolau III Inquisidor general Cardenal-nebot
Bentivenga da Bentivengi, O.F.M. Acquasparta Cardenal-bisbe d'Albano 12 març 1278 Papa Nicolau III Penitenciari major
Anchero Pantaléone França Cardenal-prevere de S. Prassede 22 maig 1262 Papa Urbà IV Protoprevere Cardenal-nebot
Simon de Brion França Cardenal-prevere de S. Cecilia 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Elegit Papa Martí IV
Guillaume de Bray França Cardenal-prevere de S. Marco 22 maig 1262 Papa Urbà IV
Gerardo Bianchi Parma Cardenal-prevere de Ss. XII Apostoli 12 març 1278 Papa Nicolau III
Girolamo Masci, O.F.M. Lisciano Cardenal-prevere de S. Pudenziana 12 març 1278 Papa Nicolau III Futur Papa Nicolau IV
Giacomo Savelli Roma Cardenal-diaca de S. Maria in Cosmedin 17 desembre 1261 Papa Urbà IV Protodiaca Futur Papa Honori IV
Goffredo da Alatri Alatri Cardenal-diaca de S. Giorgio in Velabro 17 desembre 1261 Papa Urbà IV
Matteo Rosso Orsini Roma Cardenal-diaca de S. Maria in Portico 22 maig 1262 Papa Urbà IV Arxipreste de la Basílica Vaticana Expulsat pels magistrats de Viterbo
Giordano Orsini Roma Cardenal-diaca de S. Eustachio 12 març 1278 Papa Nicolau III Expulsat pels magistrats de Viterbo;
Cardenal-nebot
Giacomo Colonna Roma Cardenal-diaca de S. Maria in Via Lata 12 març 1278 Papa Nicolau III Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major

Absents[modifica]

Elector Origen Orde i títol Elevat Elevador altres títols Notes
Bernard Ayglerius, O.S.B. França Desconegut 1265 o 1268 Papa Climent IV Abat de Monte Cassino Retirat en aquest conclave, però també al de 1268-1271, als tres del 1276 i al de 1277, diverses fonts dubten que mai hagués estat cardenal.[4][5][6][7][8]

Elecció[modifica]

Des de l'inici del conclave, el grup anti-Anjou format per cardenals majoritàriament creats pel Papa Nicolau III, que tenien la clau del Col·legi Cardenalici i comptaven amb tres cardenals Orsini, s'havien consolidat com un grup de votants irrompible.[9]

L'estancament es va complicar quan Carles I va reemplaçar Orso Orsini, el potestat de Viterbo, per Riccardello Annibaldi, que va irrompre en l'elecció, arrestar i apartar els cardenals Orsini, permetent que al facció pro-Anjou i els partidaris d'Aldobrandeschi impulséssin l'elecció de Simon de Brion, el preferit per Carles, com a Papa Martí IV.[9] Giordano, el líder de la facció anti-francesa, i el seu nebot Mateu, van ser empresonats, el que pressagiava que el papa francès no tindria una bona rebuda al seu retorn a Roma.[10] En efecte, Martí IV mai va trepitjar Roma durant el seu mandat de 49 mesos.

Conseqüències[modifica]

La tomba de Carles I de Nàpols ("Carles d'Anjou"), que va treballar per l'elecció de Martí IV i el va influenciar considerablement

L'empresonament dels cardenals va provocar un interdicte. Com a resultat de d'aquest fet i de la creixent hostilitat de la ciutat de Roma vers el pontífex d'Anjou, Martí IV es va veure obligat a traslladar la cúria romana a Orvieto, on fou coronat el 23 de març de 1281.[2] Martí IV de seguida va treure els càrrecs rellevants dels cardenals-nebots Orsini, del seu predecessor Nicolau III, i els va canviar per candidats francesos i pro-francesos.[9]

Martí V va seguir depenent de Carles durant el seu papat. Poc després de la seva coronació, el 29 d'abril, va nomenar un senador romà per a Carles i el va ajudar en el seu intent de restaurar l'Imperi Llatí de Constantinoble, entre altres coses mitjançant l'excomunió de l'emperador bizantí Miquel VIII Paleòleg.[2] L'últim acte va donar lloc al trencament de la fràgil unió entre Orient i Occident i al Concili de Lió II del 1274.[2] El suport de Martí IV a Carles va continuar després de les Vespres Sicilianes, quan Martí IV va excomunicar Pere el Gran, poc després que hagués estat elegit com a rei pels sicilians, i després va declarar nul el seu regnat a Aragó i va ordenar les croades contra ell, el que va portar a la Guerra de Sicília (1282-1289).[2]

Els primers set cardenals nomenats per Martí IV eren francesos, però el fet que la mort de Martí IV coincidís amb la de Carles I, inevitablement va començar a afeblir la influència francesa.[10]

Referències[modifica]

  1. Miranda, Salvador. 1998. "Eleccions papals i conclaves del segle XIII (1216-1294)".
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Herbermann, Charles, ed. (1913). "Martí IV". Enciclopèdia Catòlica. Nova York: Robert Appleton Company.
  3. P. Durrieu Les Archives Angevines de Naples. Étude sur les registres du Roi Charles Ier II (Paris 1887), p. 186.
  4. Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. I, p. 8.
  5. Cesare Pinzi, Storia della citta di Viterbo, illustrata con note e nuovi documenti in gran parte inediti Volume II (Roma 1888), p. 266 n. 1.
  6. F. Cristofori, Le tombe dei pape in Viterbo (Siena 1887), p. 40.
  7. Jean Roy, Nouvelle histoire des cardinaux francois V (Paris 1788), "Bernard Aigliery", p. 7.
  8. Seu vacant de 1268-1271 (Dr. J. P. Adams).; Seu Vacant de 1281 (J. P. Adams).
  9. 9,0 9,1 9,2 Guyotjeannin, Olivier. 2002. "Martin IV" a Levillian. p. 973.
  10. 10,0 10,1 Williams, 2004, p. 37.

Bibliografia[modifica]

  • R. Sternfeld, "Das Konklave von 1280 und die Wahl Martins IV. (1281)," Mitteilungen des Instituts für Österreichische Geschichtsforschung 21 (1910), pp. 1–53.
  • Philippe Levillain, ed.. 2002. The Papacy: An Encyclopedia. Routledge. ISBN 0-415-92228-3.
  • Williams, George L. 2004. Papal Genealogy: The Families and Descendants of the Popes. McFarland. ISBN 0-7864-2071-5.