Jorge Liberato Urosa Savino

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJorge Urosa Savino

(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 agost 1942 Modifica el valor a Wikidata
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Caracas (Veneçuela) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCOVID-19 Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
OcupacióArquebisbe de Caracas
Ordenació sacerdotal en el ritu romà15 d'agost de 1967
per José Humberto Quintero Parra
Consagració22 de setembre de 1982
per José Alí Lebrún Moratinos
Proclamació cardenalícia24 de març de 2006
per Benet XVI
Cardenal prevere de Santa Maria ai Monti
Altres ocupacionsBisbe auxiliar de Caracas i Titular de Vegesela in Byzacena (1982-1990)
Arquebisbe de Valencia en Venezuela (1990-2005)
Participà en
12 març 2013Conclave de 2013 Modifica el valor a Wikidata

Pro Mundi Vita

Jorge Liberato Urosa Savino (Caracas, 28 d'agost de 1942 - Caracas, 23 de setembre de 2021) va ser un cardenal veneçolà de l'Església Catòlica. Va servir com a arquebisbe de Caracas, i el 2006 va ser elevat al Col·legi Cardenalici.

Biografia[modifica]

Jorge Urosa va néixer a Caracas, fill de Luis Manuel Urosa Joud i Ligia Savino del Castillo de Urosa. Va estudiar humanitats al col·legi de la Salle Tierras Honda, filosofia al seminari interdiocesà de Caracas i teologia al seminari de Sant Agustí de Toronto.

Urosa va obtenir el doctorat en teologia dogmàtica a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma el 1971. Mentre que s'estava a Roma, va tornar breument a Caracas per ser ordenat prevere pel cardenal José Quintero Parra el 15 d'agost de 1967.[1]

En concloure els seus estudis a Roma al Pius Pontifici Col·legi Llatinoamericà, Urosa serví com a professor i després com a rector del seminari de San José de Caracas. Després va ser rector del seminari interdiocesà de Caracas. Abans d'esdevenir vicari general de l'arquebisbat de Caracas, va presidir l'Organització de Seminaris Llatinoamericans i va fundar un vicariat parroquial a un barri de barraques de Caracas.

A més del seu castellà parla anglès, italià, francès i llatí.

Bisbe[modifica]

El 6 de juliol de 1982, Urosa va ser nomenat bisbe auxiliar de Caracas i bisbe titular de Vegesela de Bizacena pel papa Joan Pau II. El 22 de setembre l'arquebisbe José Lebrún Moratinos el va ordenar bisbe, en una concelebració amb els arquebisbes Domingo Roa Pérez i Miguel Salas Salas, CIM. Va ser nomenat arquebisbe de Valencia en Venezuela el 16 de març de 1990, i arquebisbe de Caracas el 19 de setembre de 2005.[2]

Va ser elegit vicepresident de la Conferència Episcopal Veneçolana el 10 de gener de 2006.[3]

Cardenal[modifica]

El papa Benet XVI el va promoure cardenal prevere de Santa Maria ai Monti durant el consistori del 24 de març de 2006. Urosa és el cinquè membre del Col·legi de Cardenals provinent de Veneçuela. Va participar en el conclave que va elegir el papa Francesc.[4] L'octubre de 2011, va ser fet president honorari de la Conferència Episcopal Veneçolana.

Va morir a Caracas el 23 de setembre de 2021 amb 79 anys de les complicacions de la covid-19.[1]

Opinions[modifica]

Va ser molt crític amb el règim d'Hugo Chávez, que inculpava de crear una dictadura inspirat en la Unió Soviética, amb tendències violents i totalitàries. Chávez va respondre que la conferència episcopal «Contradiu la nostra constitució si Urosa i la CEV no reconeixen el caràcter laic del nostre estat i junts intenten presentar-se com un poder estatal».[5]

Urosa va rebutjar la creació de l'Església Catòlica Reformada (anglicans) a Veneçuela, els representants de la qual van ser introduïts al juliol de 2008, en línia amb el socialisme bolivarià del President Hugo Chávez. Els va qualificar d'associació irregular.[6]

Urosa i els seus bisbes auxiliars han advertit contra fer servir la missa per propòsits polítics i va declararr que la missa en la qual es beneí el president-electe del Paraguai, l'exbisbe Fernando Lugo, no era autoritzada per la diòcesi.[7]

Guardons[modifica]

Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem Gran Prior per Veneçuela i Cavaller de Gran Creu de l'orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Associated Press «Fallece el cardenal venezolano Jorge Liberato Urosa Savino». The San Diego Union-Tribune, 23-09-2021.
  2. «Rinunce e nomine» (en italià). Bollettino de la Sala Stampa della Santa Sede, 19-09-2005. [Consulta: 24 desembre 2023].
  3. Cheney, David M. «Jorge Liberato Cardinal Urosa Savino» (en anglès). Catholic-Hierarchy. [Consulta: 24 desembre 2023].
  4. Rogers, Simon. «The Cardinals who will select a Pope: full list» (en anglès), 12-03-2013. [Consulta: 24 desembre 2023].
  5. Suggett, James; Ellwanger, Regina (trd.) «Klerus im Clinch mit Chávez» (en alemany). Amerika 21, 15-07-2010.
  6. «Cardinal Urosa rejects the Reformed Catholic Church». Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 29 maig 2014].
  7. «Cardinal Urosa warns Venezuelans not to use Mass for political aims» (en anglès). Catholic New Agency, 26-06-2008. [Consulta: 29 maig 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Liberato Urosa Savino


Precedit per:
Alfredo Torres Romero
Bisbe
Bisbe titulat de Vegesela de Bizacena

3 de juliol de 1982 - 16 de marc de 1990
Succeït per:
Segundo René Coba Galarza
Precedit per:
Luis Eduardo Henríquez Jiménez
Arquebisbe
Arquebisbe de Valencia en Venezuela

16 de marc de 1990 - 19 de setembre de 2005
Succeït per:
Reinaldo Del Prette Lissot
Precedit per:
Antonio Ignacio Velasco Garcia
Arquebisbe
Arquebisbe de Caracas

19 de setembre de 2005 - 9 de juliol de 2018
Succeït per:
Baltazar Enrique Porras Cardozo
Precedit per:
Jaime Lachica Sin
Escut del cardenal Jorge Liberato Urosa Savino
Cardenal prevere de Santa Maria ai Monti

24 de març de 2006 - 23 de setembre de 2021
Succeït per:
Jean-Marc Aveline