Ercole Gonzaga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaErcole Gonzaga

Retrat fet per Scipione Pulzone Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1505 Modifica el valor a Wikidata
Màntua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 març 1563 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Trento (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Malaltia infecciosa Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaMàntua Modifica el valor a Wikidata
  Cardenal de l'Església Catòlica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPresident del Concili de Trento
Consagració18 d'abril de 1505
Proclamació cardenalícia3 de maig de 1527
per Climent VII
Cardenal-Prevere de Santa Maria della Scala
Altres ocupacionsBisbe de Màntua
Participà en
5 setembre 1559conclave de 1559
15 maig 1555conclave de maig de 1555
5 abril 1555Conclave d'abril de 1555
29 novembre 1549Conclave de 1549-50
11 octubre 1534Conclave de 1534 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCasa de Gonzaga Modifica el valor a Wikidata
ParesFrancesc II Gonzaga Modifica el valor a Wikidata  i Isabel d'Este Modifica el valor a Wikidata
GermansEleonora Gonzaga, Ferrante Gonzaga, Frederic II Gonzaga i Ippolita Gonzaga Modifica el valor a Wikidata

Sic repugnant

Ercole Gonzaga, (Màntua, 23 de novembre de 1505, Trento, 2 de març de 1563), Cardenal de l'Església Catòlica, Bisbe de Màntua i de Tarazona.[1]

Va néixer a Màntua, el 23 de novembre de 1505 fill de Francesc II Gonzaga i d'Isabel d'Este. Va estudiar filosofia a Bolonya, i més tard va començar teologia. Bisbe de Màntua des del 1521,[2] El papa Climent VII, el va elevar al rang de cardenal en el consistori del 3 de maig de 1527, fou bisbe de Tarazona (de 1537 fins al 1546).[3]

De 1540 a 1556 va ser tutor dels fills petits del seu germà Frederic II de Gonzaga, que havia mort, i en el seu nom governava el ducat de Màntua. El major dels fills, Francesco, va morir el 1550 i va ser succeït pel seu germà Guglielmo.

La seva caritat no tenia límits, i molts joves de talent i geni tenien les seves despeses universitaris pagades per ell. Els papes el van emprar en moltes ambaixades, per exemple, per l'emperador Carles V el 1530. A causa de la seva prudència i els seus mètodes, va ser el favorit dels papes per assumptes polítics de diversos monarques Europeus.[3]

En el conclave de 1559 no va ser escollit papa per cinc vots. va ser també un dels presidents del Concili de Trento. Va morir a Trento, quan presidia el concili, el 2 de març de 1563 la d'una edat de 57 anys.

Les seves obres de beneficència a la universitat jesuïta de Màntua i al Mont de Pietat foren abundants, i les seves cartes són molt valuosos per a historiadors d'aquest període.


Precedit per:
Sigismondo Gonzaga

Bisbe de Màntua

10 de maig de 1521 – 3 de març de 1563
Succeït per:
Federico Gonzaga
Precedit per:
Antonio Scaglione

Bisbe d'Aversa
Administrador apostòlic

15241524
Succeït per:
Antonio Scaglione
Precedit per:
Sigismondo Gonzaga

Cardenal diaca de Santa Maria Nuova

5 de maig de 1527 - 1556
Succeït per:
Ell mateix com a cardenal prevere pro illa vice
Precedit per:
Lattanzio Petrucci

Bisbe de Sovana
Administrador apostòlic

1529 - 1532
Succeït per:
Alessandro Farnese
Precedit per:
Gabriel Orti

Bisbe de Tarassona
Administrador apostòlic

1537 - 1546
Succeït per:
Juan González Munébraga
Precedit per:
Ell mateix com a cardenal diaca

Cardenal prevere de Santa Maria Nuova
pro illa vice

1556 - 2 de març de 1563
Succeït per:
Federico Gonzaga

Referències[modifica]

  1. «Ercole Cardinal Gonzaga [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 3 abril 2020].
  2. «conferiment del bisbat». Arxivat de l'original el 2016-04-03. [Consulta: 3 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Ercole Gonzaga». [Consulta: 3 abril 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ercole Gonzaga