Isabel d'Este (marquesa consort de Màntua)
![]() Retrat d'Isabel d'Este, realitzat per Leonardo da Vinci l'any 1500 ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 maig 1474 ![]() Ferrara (Itàlia) ![]() |
Mort | 13 febrer 1539 ![]() Màntua (Itàlia) ![]() |
Sepultura | Església de Santa Paola ![]() |
Regent | |
![]() | |
Activitat | |
Camp de treball | Col·leccionisme ![]() |
Lloc de treball | Màntua (1490 (Gregorià)–1539 (Gregorià)) ![]() |
Ocupació | salonnière, col·leccionista d'art ![]() |
Professors | Mario Equicola ![]() |
Instrument | Llaüt ![]() |
Altres | |
Títol | Marquesa ![]() |
Família | Este i Casa de Gonzaga ![]() |
Cònjuge | Francesc II Gonzaga (1490 (Gregorià)–) ![]() |
Fills | Frederic II Gonzaga, Ippolita Gonzaga, Livia (Paola) Gonzaga, Ferrante Gonzaga, Eleonora Gonzaga, Ercole Gonzaga, Fernando I Gonzaga, Conte di Guastalla, Duca di Ariano (en) ![]() ![]() |
Pares | Hèrcules I d'Este ![]() ![]() |
Germans | Beatriu d'Este, Alfons I d'Este, Ferran d'Este, Juli d'Este, Segimon d'Este, Hipòlit d'Este i Lucrezia d'Este (en) ![]() ![]() |
Parents | Marguerite de Bavière (sogra per línia masculina) ![]() |

Isabel d'Este (Ferrara, ducat de Ferrara, 18 de maig del 1474-Màntua, ducat de Màntua, 13 de febrer del 1539) fou una princesa del ducat de Ferrara i Mòdena que va esdevenir marquesa consort i regent del ducat de Màntua.
Família i descendència[modifica]
Membre per naixement de la casa d'Este, era filla del duc Hèrcules I d'Este i d'Elionor de Nàpols. Fou neta per línia paterna de Nicolau III d'Este i de Riccarda de Saluzzo, i per línia materna de Ferran I de Nàpols (fill natural del rei Alfons V d'Aragó) i d'Isabel de Chiaramonte. Fou germana d'Alfons I d'Este, d'Hipòlit d'Este i de Beatriu d'Este, casada amb Lluís Maria Sforza.
Isabel es casà el 12 de febrer del 1490 a la ciutat de Màntua amb el marquès Francesc II Gonzaga. D'aquesta unió nasqueren:
- Elionor Gonzaga (1493 - 1550), casada el 1507 amb el duc d'Urbino Francesc Maria I della Rovere (1490-1538).
- Frederic II Gonzaga (1500 - 1540), marquès (1519-1530) i duc de Màntua (1530-1540).
- Hipòlita Gonzaga (1503 - 1570), religiosa dominica al monestir de Sant Vicenzo de Màntua.
- Ercole Gonzaga (1505 - 1563), bisbe, cardenal i president del Concili de Trento. Va ser regent dels seus nebots.
- Ferrante Gonzaga (1507 - 1557), comte de Guastalla i virrei de Sicília i de Milà. Es casà amb Isabel de Capua da Molfetta, filla del príncep Ferran da Molfetta.
- Lívia Gonzaga (1508 - 1569), religiosa clarisa al monestir Corpus Christi de Màntua amb el nom de sor Paula.
Mecenatge[modifica]
Fou educada des de ben jove, juntament amb la seva germana Beatriu d'Este, en els ideals del Renaixement; es convertí en una gran col·leccionista d'escultura romana, encarregant escultures modernes a l'antic estil als millors escultors, així com de numismàtica.
Pel seu matrimoni amb Francesc II Gonzaga es traslladà a Màntua, on continuà la seva activitat cultural i inicià la seva tasca de mecenatge. Així, s'envoltà dels millors artistes, entre ells Ludovico Ariosto (al qual ajudà a escriure la seva obra Orland Furiós), Baldassare Castiglione (del qual rebé una gran influència filosòfica), Giulio Romano (que reconstruí i millorà el castell de Màntua), Raffaello Sanzio, Andrea Mantegna, Bartolomeo Tromboncino, Marchetto Cara, Pier Jacopo Alari Bonacolsi. Així mateix, es relacionà amb Leonardo da Vinci i Ticià, els quals realitzaren dos retrats seus.
Vida política[modifica]
Durant l'etapa de captiveri del seu espòs (1509 - 1512) a mans de les tropes de la República de Venècia, va prendre el control del marquesat. Quan Francesc va morir el 1519, fou nomenada regenta del seu fill Frederic II Gonzaga, i aconseguí millorar la posició internacional del marquesat. Així, assolí de mans del papa el nomenament de cardenal per al seu fill Ercole Gonzaga i realitzà diverses negociacions amb Cèsar Borja.
Enllaços externs[modifica]
- Article sobre la percepció pública d'Isabel d'Este Arxivat 2017-08-20 a Wayback Machine. (anglès).
- Guia turística de les dependències d'Isabel d'Este a Màntua (italià).