Col·leccionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
5 pessetes del 1888, moneda altament valorada pels numismàtics.

El col·leccionisme és el fet de col·leccionar sistemàticament objectes d'un interès històric o artístic especial, o simplement rars.[1] Es tracta d'una afició molt estesa que consisteix en l'agrupació i organització sistemàtica d'objectes d'una determinada categoria. No es tant per la mera acumulació de materials sinó com una forma de creació de coneixement, de recuperació i conservació de memòria històrica i llegats culturals, d'establiment de vincles humans, de naixement d'associacions i trobades d'intercanvi, reflex de moments ideològics, estètics i econòmics i, sobretot, de generació de riquesa humana. Actua com una una expressió cultural.[2]

Les col·leccions tenen un valor sentimental, històric, documental (també en un món cada cop més virtual i digital) i econòmic. L'objecte a col·leccionar pot ser molt variat, de més popular a més preuat, i tots els objectes han generat algun tipus de col·leccionisme, des de la filatèlia, numismàtica, obres d'art, fins a miniatures, calendaris de butxaca, punts de llibre, cromos, plaques de cava, còmics o adhesius.

A l'entorn col·leccionista avui dia es pot veure i gaudir d'un gran abastament temàtic, que alguns entesos distingeixen del que es considera el col·leccionisme clàssic. En aquesta categoria es trobarien els objectes d'art, els segells, les monedes, els llibres, objectes que donaven prestigi, i que directament signifiquen capacitat adquisitiva. Quant al col·leccionisme modern, els objectes són més abastables perquè estan lligats a l'època dels qui col·leccionen: bosses de sucre, joguines i nines, goigs, calendaris, còmics, encenedors, etc.

Història[modifica | modifica el codi]

El col·leccionisme com a tal ha existit des que l'ésser humà va considerar un objecte com a valuós. Sempre tenint en compte que és una activitat que reuneix, selecciona i conserva un objecte per sobre de la seva funció primària posant valor al fet de posseir quelcom singular i envejable.[3]

Ja a la prehistòria es guardaven objectes per la seva estranyesa pel que fa a materials, formes i colors. Moltes vegades es feien servir per l'aixovar funerari i aquests objectes van passar a tenir un significat simbòlic.

A Mesopotàmia i Egipte el fet de col·leccionar s'atribueix a sacerdots, noblesa i més aviat com a símbol religiós. L'Antiga Grècia guardava les coses antigues i les coses d'un artista. És a partir de Grècia que es coneixen els primers noms dels artistes. Allò col·leccionat esdevé a Grècia ostentació política i cultural. A Roma les obres estaven en mans privades, i es podien vendre i exposar. És a Roma on neix el fenomen de la subhasta.

A l'Edat Mitjana les col·leccionistes són els reis, els alts dignataris i els sacerdots. El col·leccionisme a l'Edat Mitjana és una manera de demostrar el prestigi i poder, perquè es feia amb la idea de col·leccionar molt i de qualitat.

Al Renaixement es col·leccionaven objectes rars, estranys, de diferents orígens, històrics i científics. Fins i tot van néixer espais a les cases adequats per a les col·leccions que es diuen studiolo. Un refugi a les llars, un lloc d'estudi pel perfecte humanista que demostrava el seu interès per les arts i la cultura.

A l'època barroca trobem un col·leccionisme de prestigi, moda, capritx i especulatiu. I és quan es desenvoluparan les vendes públiques i sorgiren les primeres cases de subhasta com la coneguda Christie's i Sotheby's.

Més endavant el col·leccionisme es troba a l'abast de tota la població amb preus assequibles, ja no es col·lecciona només art, qualsevol tema o objecte pot tenir el seu col·leccionista: invents humans (motos, cotxes, ràdios, càmeres fotogràfiques), coses quotidianes (plats, tasses, culleres, roba, joies), joguines noves o antigues.

Tipologia[modifica | modifica el codi]

El col·leccionisme pot ser molt variat, però hi ha alguns temes molt populars que han creat un mercat propi en el qual es compren, venen i intercanvien objectes de la col·lecció. Alguns tipus de col·leccionisme:

Procediment[modifica | modifica el codi]

Les col·leccions poder ser molt diverses dependent del tema, dels objectes i del col·leccionista en si, perquè a'ha de tenir en compte el que implica col·leccionar. El col·leccionisme es pot veure com una rutina de conductes com són:

  • Cercar els objectes que el col·leccionista vol afegir
  • Localitzar on són els objectes
  • Adquirir els objectes
  • Organitzar els objectes que ja té a la seva col·lecció
  • Catalogar, entès com a nomenar, posar data d'adquisició, posar un lloc d'adquisició, què representa la peça, i informar sobre quan es va fer i si pertany a un determinat període històric, o responent a unes necessitats antropològiques, etc.
  • Exposar de forma adient les seves peces per poder lluir la col·lecció
  • Emmagatzemar correctament les peces i objectes per tal que no es malmetin
  • Restaurar i mantenir la col·lecció

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·leccionisme Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Definició segons l'Institut d'Estudis Catalans
  2. Hiriart, Berta. Colección de colecciones: notas sobre nuestra afición a las cosas. México, [etc.]: Paidós, 2002
  3. El Culto al objeto: de la vida cotidiana a la colección. Barcelona: Associació per a l'Estudi del Moble : Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Museu de les Arts Decoratives, DL 2009. Direcció i coordinació: Mònica Piera, Ana Shelly i Jordi Marsal