Bolígraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Punta d'un bolígraf; l'escala blanca indica 1 mm.
Un bolígraf.

Un bolígraf és un dels instruments d'escriptura més populars i utilitzats del món, caracteritzat per la seva punta de càrrega, que conté una bola generalment d'acer o tungstè que, en contacte amb el paper, va dosificant-li la tinta a mesura que se la fa rodar, de la mateixa manera que un desodorant de bola subministra la seva càrrega.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1702, el francés M. Bion va dissenyar una ploma que contenía un dipòsit de tinta dins del mànec. L'americà Peregrin Williamson, el 1809, i el britànic John Sheaffer, el 1819, van patentar dos models més perfeccionats i el 1831 John Jacob Parker va produir la primera ploma amb dipòsit recarregable.[1]

El 1888 es varen fer els primers intents de bolígrafs, però la tinta encara no s'havia aconseguit de manera eficient, ja que no tenia la viscositat necessària.

Al 1938, el periodista hongarès László Bíró va observar que la tinta que s'utilitzava per a imprimir diari s'assecava més rápidamente que la de les estilogràfiques. Decidí utilitzar aquesta tinta en una ploma i substituí el plomí per una diminuta boleta metàl·lica que, en despleçar-se damunt del paper, deixava anar regularment la tinta viscosa i oliosa, la qual s'assecava fàcilment. D'aquest mecanisme prové el mot anglosaxó "stylo à bille (ploma amb punta de bola), adaptat al francès per "stylo à bille" i al català com a "bolígraf (estri d'escriure amb bola), encara que a molts països se'l coneix per "biro", en referència al seu creador.[1]

L'invent es va patentar el 10 de juny de 1943 a l'Argentina, ja que l'inventor va haver de fugir a causa de l'amenaça nazi.

Al 1951, el baró francès Marcel Bich va comprar la patent a Biro i en 1953 va començar la fabricació industrial d'un bolígraf barat i senzill, amb la marca bic, dels quals es venen uns 3.000.000 per any. Altres marques també van voler fabricar bolígrafs. Per exemple, en 1979 la firma estatunidenca Gillette va posar a la venta el primer bolígraf que es podia esborrar, que van anomenar Erase Mate o Replay.

Actualment, bic ven a tot el món més de catorze milions d'unitats anuals del seu producte estrella el "Bic Cristal", que l'any 2002 fou inclòs a la col·lecció permanent del Museu d'Art Modern de Nova York com un dels productes industrials més reeixits de la història.[1]

El 1963 van aparèixer els retoladors amb punta de feltre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 34-36. ISBN 978-84-7246088-1. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bolígraf