El Salvador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Salvador».
República de El Salvador
Bandera Escut
Lema nacionalDios, Unión, Libertad (Déu, Unió, Llibertat)'
HimneSaludemos la patria orgullosos
Capital
(i major ciutat)
San Salvador
13° 40′ N, 89° 10′ O / 13.667,-89.167Coord.: 13° 40′ N, 89° 10′ O / 13.667,-89.167
Idiomes oficials Castellà
Gentilici Salvadorenc, salvadorenca
Govern República
  President Mauricio Funes
Independència
 
 - d'Espanya
 - de la Federació de
Centreamèrica

15 de setembre del 1821

1842 
Superfície
 -  Total 21,040 km2 
 -  Aigua (%) 1,5%
Població
 -  Est. jul. 2010 6.052.064  (106è)[nb 1]
 -  Cens 2007
 -  Densitat 273 /km2 (22è)
Moneda Dòlar dels Estats Units[nb 2] (USD)
Fus horari (UTC-6)
 -  Estiu (DST)  (UTC-6)
Domini internet .sv 
Codi telefònic 503
  1. Dades del World Factbook
  2. Fins al 2001 el Colón salvadorenc (SVC)

El Salvador és una república de l'Amèrica Central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic. La capital és San Salvador, amb mig milió d'habitants, i les ciutats principals són les ciutats de Santa Ana i San Miguel, amb més de 150.000 habitants.

El Salvador va obtenir la independència d'Espanya el 1821 i va formar part de les Províncies Unides de l'Amèrica Central el 1823 i va esdevenir un estat independent el 1842. Una guerra civil de dotze anys, que va costar la vida a unes 75.000 persones, va ser duta a bon terme el 1992 quan el govern i els rebels d'esquerra van signar un tractat que preveia reformes polítiques i militars.

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història d'El Salvador

Actualment les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indígena representa menys del 2% a El Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la població d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autòctons" lenques, absorbits culturalment pels pobles invasors maies i nàhues (un dels grups asteques); i els pipils, molt més nombrosos i descendents de les migracions nàhues, com demostren les fortes influències lingüístiques del nàhuatl (llengua predominant entre els asteques). Els pipils donaren nom a les terres del centre del país, com Cuzcatlán ("terra de coses boniques"), i funden un centre cultural i polític del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.

Amèrica Central va ser conquistada des de dos fronts: la Vall de Anahuac a Mèxic, i l'istme de Panamà. Les expedicions enviades des de Mèxic per Hernán Cortés, al comandament de Pedro de Alvarado, tenien la missió de conquistar Cuscatlán, cristianitzar als indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de Castella, integrant el territori en la Capitania General de Guatemala.

Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament als pipils, des que Pedro de Alvarado i el seu germà Diego van envair Cuscatlán en 1524. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligar als indígenes a treballar per al seu benefici, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.

Els espanyols van imposar la "encomienda", mitjançant la qual un grup d'indígenes era encomanat a la "protecció" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratuïtament i al que es veien forçats a lliurar un tribut en espècies. El cacau, el cotó, l'anyil i el bàlsam eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.

Guerra Civil (segle XX)[modifica | modifica el codi]

«Monument a la Memòria i la Veritat», en honor de les víctimes civils del conflicte armat.
Article principal: Guerra Civil d'El Salvador

L'ambient de violència política que s'havia viscut la dècada de 1970 va contribuir enormement a la guerra civil que duraria 12 anys (1980-1992). Va ser un conflicte que militarment es va definir com una "guerra de baixa intensitat", o Guerra Popular Perllongada, com la denominaven les forces guerrilleres del FMLN i que va costar la vida a més de 75.000 persones entre morts i desapareguts.[1]

Alguns factors que van contribuir a la guerra van ser: la caiguda internacional del preu del cafè, els constants fraus electorals i el descontentament de la població per la forma de governar dels militars. Entre alguns successos que van encendre els ànims durant el conflicte armat destaca l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero en 1980.

L'ambient turbulent va finalitzar en 1992 quan els combatents del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN) format per cinc agrupacions d'esquerra, i el govern de dreta del llavors president Alfredo Cristiani, de Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), van signar els "Acords de Paz" el 16 de gener de 1992 en Chapultepec, Mèxic, que van assegurar reformes polítiques i militars, però no van aprofundir en l'aspecte social.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa d'El Salvador (en anglès)

És el país més petit de Amèrica Central, i l'únic sense costa al Mar Carib. El seu territori és en gran part muntanyenc, amb un cinturó costaner estret i un altiplà central. És conegut per la gran quantitat de volcans que té, i ser sotraguejat sovint per terratrèmols de diversa intensitat. És travessat per la carretera panamericana, una de les rutes principals que s'utilitzen per viatjar entre l'Amèrica del Nord i la del Sud. Actualment s'està millorant tota la carretera amb l'ampliació a quatre carrils del tram San Salvador - San Miguel.

Els primers legisladors postcolonials, com Francisco Morazán o Gerardo Barrios, eren descendents de francesos i, per tant, propers al codi napoleònic, que va ser adaptat amb èxit a El Salvador. Per aquesta raó, el país té divisions territorials a l'estil francès. El Salvador està dividit en 14 departaments:

Subdivisió administrativa d'El Salvador
  1. Ahuachapán
  2. Cabañas
  3. Chalatenango
  4. Cuscatlán
  5. La Libertad
  6. La Paz
  7. La Unión

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. free-people.net Historia d'El Salvador, consultat el 30 de març de 2007

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]