Óscar Romero

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaÒscar Romero, o
sant Romero
Monseñor Romero (colour).jpg
Biografia
Naixement (es) Óscar Romero y Galdámez
15 agost 1917
Ciudad Barrios
Mort 24 de març de 1980(1980-03-24) (als 62 anys)
Hospital La Divina Providència, en la colònia Miramonte (San Salvador)
Causa de mort Assassinat
Lloc d'enterrament Cripta de la catedral del Divino Salvador del Mundo (San Salvador) 
 Arquebisbe Arquebisbat de San Salvador

3 febrer 1977 – 24 març 1980
← Luis Chávez y González TradueixArturo Rivera y Damas Tradueix →

 Bisbe Diòcesi de Santiago de María

15 octubre 1974 – 3 febrer 1977
← Francisco José Castro y RamírezArturo Rivera y Damas Tradueix →
 Bisbe Diòcesi de Tambeae

5 abril 1970 – 15 octubre 1974
← Francisco Raval CrucesAngélico Sândalo Bernardino Tradueix →
Nomenat per: Girolamo Prigione
Nacionalitat El Salvador El Salvador
Religió Església Catòlica
Educació Pontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupació Sacerdot catòlic
Ordenació sacerdotal 4 d'abril de 1942
Enaltiment
Celebració Església catòlica, anglicanisme, luteranisme
Festivitat 24 de març
Iconografia Com a bisbe, amb sotana i faixa i capel vermell, amb un nen als braços; beneint
Patró de Oficiosament, patró del Salvador i Amèrica
Signatura

Escut d'armes Òscar Romero, o sant Romero
Modifica les dades a Wikidata

Óscar Arnulfo Romero y Goldámez o Sant Romero d'Amèrica (Ciudad Barrios, 15 d'agost de 1917 - San Salvador, 24 de març de 1980) fou un sacerdot salvadoreny, arquebisbe de San Salvador, assassinat per la seva defensa dels drets humans enfront de la tirania dels governs militars. És venerat com a sant per l'Església Catòlica i l'Església Anglicana; l'Església Luterana Evangèlica d'Amèrica el commemora com a màrtir.

Vida[modifica]

Als 25 anys és ordenat sacerdot diocesà, format en un seminari confiant als Missioners Claretians[1]. El 1964, va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Santiago de María, en el departament d'Usulután, on va estar durant tres anys. Posteriorment va ser nomenat secretari de la Conferència Episcopal d'El Salvador i el 1970 fou nomenat bisbe auxiliar de San Salvador, fins que el 23 de febrer de 1977, arriba a ser arquebisbe de San Salvador, nomenament que li donà el papa Pau VI.

Óscar Romero [pastel sobre paper]

Denúncia[modifica]

Des d'aquell moment, donà testimoniatge de nombroses violacions dels drets humans. Va començar a parlar en favor del pobre i les víctimes de la creixent repressió governamental en contra del poble salvadorenc, que va ser l'avantsala de la guerra civil durant la dècada dels 1980 i principis dels 1990. El seu constant reclam contra el sofriment dels pobres i la seva defensa de la teologia de l'alliberament li van ocasionar nombrosos conflictes, tant amb el govern salvadorenc com amb la jerarquia de l'Església Catòlica. Va ser fins i tot aïllat pel papa Joan Pau II a Roma, durant una visita de la qual va tornar desolat. Després d'això el seu reclam al govern es va fer més fort i profund, en una època en la qual la intervenció dels Estats Units en suport dels militars salvadorencs era cada cop més forta.

Assassinat[modifica]

Va ser assassinat d'un tret al cor per un franctirador[2] dels esquadrons de la mort mentre celebrava missa en la capella de l'Hospital La Divina Providència en la colònia Miramonte de San Salvador.

Els esquadrons de la mort estaven al comandament de l'exmajor de l'exèrcit Roberto D'Aubuisson Arrieta, fundador del partit ultradretà ARENA, sent l'autor de l'atemptat el capità de l'exèrcit Alvaro Saravia, que actualment resideix protegit als Estats Units. El 1993, la Comisión de la Verdad creada pels Acords de Pau de Chapultepec va concloure determinant la culpabilitat de D'Aubuisson, Saravia, i l'ultradretà Enrique Altamirano Madriz.

Veneració[modifica]

El 24 de març de 1990 es donà inici a la seva causa de canonització. El 1994 es presentà formalment la sol·licitud per a la seva canonització al seu successor, Arturo Rivera y Damas. En 1997 es va obrir la causa de beatificació i Joan Pau II li atorgà el títol de Servent de Déu.[3] El 3 de febrer de 2015 va ser reconegut com a màrtir «per odi a la fe» per part de l'Església Catòlica, en ser aprovat pel Papa Francesc el decret de martiri corresponent promulgat per la Congregació per a les Causes dels Sants.[4][5] El 21 d'abril de 2013, l'arquebisbe Vincenzo Paglia, postulador de la causa de canonització de l'arquebisbe salvadoreny, anuncià que el Papa Francesc havia desbloquejat el procés de beatificació.[6]

En molts països, Óscar Romero és considerat profeta i pastor del poble llatinoamericà, algunes comunitats el consideren, oficiosament, patró d'Amèrica i El Salvador, donant-li el nom de San Romero o San Romero d'América.[7][8][9] Fora de l'Església catòlica, és honorat per altres denominacions cristianes,[10] incloent l'Església Anglicana, que l'ha inclòs al seu santoral.[11][12] És un dels deu màrtirs del segle xx representats a les estàtues de l'abadia de Westminster de Londres,[13][14] i va ser proposat al Premi Nobel de la Pau el 1979[15] pel Parlament britànic.[16] La seva memòria també es commemora al calendari luterà. En 2008, va ésser escollit com un dels quinze Campions de la Democràcia Mundial per la revista A different view.

El 23 de maig de 2015 va ser beatificat a la Plaça Salvador del Món, en una cerimònia presidida pel cardenal Angelo Amato, Prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants.[17] Es tracta del primer salvadoreny elevat als altars, i el primer arquebisbe màrtir d'Amèrica.[16]

El Papa Francesc va anunciar el 7 de març de 2018 que serà canonitzat a finals d'octubre d'aquest mateix any, juntament amb el Papa Pau VI.[18] Finalment, el 14 d'octubre de 2018 fou canonitzat i proclamat com a sant de l'Església Catòlica.[19]

A Barcelona[modifica]

N'hi ha una escultura a la capella de la Mare de Déu de Montserrat de l'església de Santa Anna de Barcelona, parròquia a la qual es va fer donació d'una relíquia seva, la pàl·lia que va quedar impregnada de la seva sang.[20] L'escultura és de fang, per representar la pobresa, i el mostra descalç i amb la palma del martiri. Es va fer en un taller d'Úbeda (Jaén), població amb la qual la parròquia està agermanada mitjançant la Hermandad de Guadalupe.[21]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Óscar Romero Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Oscar Romero i els claretians» (en es-es). Claretians de Catalunya.
  2. Es tractava del sots-sergent Mariano Samayor Acosta, que formava part de la Secció II de la Guàrdia Nacional de El Salvador, qui va rebre l'ordre del mateix major Roberto d'Aubuisson, el creador dels esquadrons de la mort. Va rebre 114 dòlars com a pagament. La seva identitat es va conèixer 31 anys després de l'assassinat de Romero. El primer gran testigo de la Iglesia del Vaticano II
  3. Oficina de Canonización del Arzobispado de San Salvador, Proceso de canonización de monseñor Romero, consultat el 2 d'abril de 2007
  4. «Iglesia católica reonoce martirio de Óscar Romero por odio a la fe».
  5. BBC Mundo: Papa aprueba declarar mártir al arzobispo salvadoreño Óscar Romero, consultat el 3 de febrer de 2015.
  6. «El papa Francisco desbloquea el proceso de beatificación de Monseñor Romero». [www.elfaro.net], 21-04-2013. [Consulta: 21 abril 2013].
  7. Pedro Casaldáliga, San Romero de América, consultat el 15 d'agost de 2007
  8. Tamayo, Juan José. «San Romero de América». Madrid: Ediciones El País S.L, 23-03-2015. [Consulta: 23 març 2015].
  9. Pérez Esquivel, Adolfo. «San Romero de América camina junto a los pueblos de nuestro continente». Cuba Debate. La Habana: Universidad de las Ciencias Informáticas, 23-03-2015. [Consulta: 23 març 2015].
  10. Revista Raíces, Desde el viejo Vancouver: memorias de Jon Cortina, noticia sobre el homenaje a Mons. Romero en una iglesia unitaria de Canadá, consultat el 15 d'agost de 2007
  11. Episcopales Latinos, "San Romero de América, consultat el 15 d'agost de 2007
  12. Revista Raíces, Monseñor Romero y Sudáfrica, consultat el 15 d'agost de 2007
  13. Editorial «Monseñor Romero en Westminster». Revista Proceso. Universidad Católica Argentina, 19, 816, 22-07-1998. ISSN: 0259-9864 [Consulta: 15 agost 2007].
  14. Trowles, Tony. Treasures of Westminster Abbey (en anglès). Londres: Scala Pub. Limited, 2008, p. 122. ISBN 978-1-85759-454-6. 
  15. Monseñor Romero-Apunte biográfico, cervantesvirtual.com.
  16. 16,0 16,1 Mata, Santiago. Monseñor Óscar Romero. Pasión por la Iglesia. Madrid: Ediciones Palabra, 2015. ISBN 978-84-9061-244-6. 
  17. Colina, Jesús. «El primer gran testigo de la Iglesia del Vaticano II». Aleteia, 22-05-2015. [Consulta: 23 maig 2015].
  18. «Pablo VI será proclamado santo» (en es). El País [Madrid], 07-03-2018. ISSN: 1134-6582.
  19. «El papa santifica dues figures de l'Església més compromesa: Pau VI i monsenyor Romero». Canal 324. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14-10-2018 [Consulta: 14 octubre 2018].
  20. «Mons. Planas: "La palia de Romero es demasiado reliquia por una sola persona"».
  21. «Una reliquia a veneración de toda la diócesis».


Precedit per:
Francisco Raval Cruces
BishopCoA PioM.svg
Bisbe titular de Tambee

25 d'abril de 1970 - 15 d'octubre de 1974
Succeït per:
Angélico Sândalo Bernardino
Precedit per:
Francisco José Castro y Ramírez
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Santiago de María

15 d'octubre de 1974 - 3 de febrer de 1977
Succeït per:
Arturo Rivera Damas
Precedit per:
Luis Chávez y González
ArchbishopPallium PioM.svg
Arquebisbe de San Salvador

3 de febrer de 1977 - 24 de març de 1980
Succeït per:
Arturo Rivera Damas