Pedro Betancur

Pedro Betancur

Biografia
Naixement	(es) Pedro González Betancur García 21 març 1626 Vilaflor de Chasna (Corona de Castella)
Mort	25 abril 1667 (41 anys) Antigua Guatemala
Religió	Església catòlica
Activitat
Ocupació	missioner, clergue
Orde religiós	Terciaris franciscans; Orde dels Germans de Betlem
Enaltiment
sant catòlic
Pelegrinatge	Cueva del Hermano Pedro (Granadilla de Abona, Tenerife), Vilaflor (casa natal), Antigua (S. Francisco)
Festivitat	24 d'abril
Iconografia	Hàbit franciscà, amb una gaiata
Patró de	Canàries, Guatemala, Amèrica central, catequistes de Guatemala, dels que no tenen llar, dels que serveixen als malalts, alcalde Honorari dels municipis de la comarca sud de Tenerife i de l'Antiga Guatemala

El germà Pedro de San José Betancur (Vilaflor, Tenerife, 21 de març de 1626 - Antigua, Guatemala, 25 d'abril de 1667), anomenat Hermano Pedro o Pedro de Vilaflor, va ésser un frare terciari canari, missioner a Guatemala i fundador de l'Orde dels Germans de Betlem. És venerat com a sant per l'Església catòlica, conegut com a el «Francesc d'Assís d'Amèrica».

Amb el jesuïta José de Anchieta són els dos primers sants natius a les Canàries. Com que va realitzar la seva tasca missionera i pastoral en terres americanes, és considerat també com el primer sant de Guatemala.

Biografia

Va néixer a Vilaflor (illa de Tenerife), fill d'Amador González Betancur i Ana García. Va rebre una educació cristiana i era molt devot. De jove es retirava sovint a una cova prop d'El Médano (a Granadilla de Abona), anomenada avui Cueva del Hermano Pedro, on es refugiava per descansar i pregar mentre cuidava els ramats de la família. Va treballar com a pastor fins als 24 anys. El 18 de setembre1649 salpa cap a Amèrica, sense informar-ne la mare — el pare ja havia mort el 1646. Tenia contacte son oncle, Luis Melián de Betancurt (frare Luis de San José) Esperava trobar-hi un parent que treballava com a procurador de l'Audiència de Guatemala. Quan va arribar a l'Havana (Cuba), hi treballà teixidor per guanyar-se el diners per continuar el viatge cap a la capital de Guatemala, Santiago de los Caballeros (avui Antigua Guatemala), uns mesos després.

Entre 1651 i 1655 va passar uns anys d'indecisió, que van coincidir amb una etapa treballador a manufactura de tèxtil de Pedro de Armengol i amb els seus estudis al Col·legi dels Jesuïtes. Començava a plantejar la idea de crear una institució que fos alhora escola i hospital. El 10 de gener 1656, va fer-se terciari franciscà al convent de San Francisco d'Antigua i prengué el nom de Pedro de San José.

Visitava hospitals, presons, gent pobra, esclaus negres i joves sense recursos; veient la misèria que hi havia, va voler obrir un lloc on acollir i tenir cura d'aquestes persones. Tres anys després, va obrir un hospital destinat a malalts pobres, va comprar el sól, però la construcció va ser a càrrec de tota la ciutat. De mica en mica, s'hi afegiren un refugi per a gent sense casa, una escola per als pobres, una infermeria, oratori i residència de sacerdots que estiguessin de pas. Els seus mètodes d'instrucció van ser innovadors i esdevingué el primer alfabetitzador d'Amèrica. Recordant la pobresa de Maria, que no va trobar lloc on infantar, va anomenar la casa Hospital de Nuestra Señora de Belén. Aviat rebé altres terciaris que volien col·laborar-hi, també dones que volien ensenyar als nens, i Pere va escriure una regla per ordenar el funcionament de la comunitat. Això dugué a l'establiment d'un nou orde religiós: l'Orde dels Germans de Betlem, que fou reconeguda i aprovada en diferents graus pel papa Climent X entre 1672 i 1710. L'orde es va extingir l'any 1820.

Va escriure algunes obres: Instrucción al hermano De la Cruz, Corona de la Pasión de Jesucristo nuestro bien o Reglas de la Confraternidad de los Betlemitas.

Va morir a l'Antigua Guatemala als 41 anys, en olor de santedat.

Veneració

El procés de canonització va començar 1698; el 25 de juliol de 1771, Climent XIV el declarà venerable. La supressió de l'orde betlemita el 1820 i la manca de recursos van endarrerir la causa, que va quedar aturada. El 1974, se sol·licità a Pau VI la beatificació de cinc venerables, entre ells Pere de Betancur, per la via de la fama miraculorum, procediment extraordinari. Finalment, el 22 de juny de 1980 va ésser beatificat per Joan Pau II al Vaticà. El 2002, en un viatge a Guatemala, Joan Pau II el canonitzà en una cerimònia a San Francisco d'Antigua, on és enterrat el sant.

• 
  Talla a la Cueva del Hermano Pedro (Tenerife)
• 
  Cueva del Hermano Pedro (Tenerife)
• 
  Església de S. Francisco d'Antigua, lloc d'enterrament del sant
• 
  Tomba del sant, a la Cripta del Hermano Pedro (S. Francisco)

Bibliografia

• de la Rosa, Leopoldo «Notas sosbre el beato Pedro de Betancur» (en castellà). Anuario de Estudios atlánticos, 28, 1982, p. 379-396.
• González Luis, José «El Santo Hermano Pedro: elenco y valoración de sus biografías» (en castellà). Tebeto: Anuario del Archivo Histórico Insular de Fuerteventura, 17, 2004, p. 267–308.
• Ruiz de Villarias, Ana María. «El venerable Pedro de Betancurt: intentos de fundación en La Laguna : siglo XVIII». A: II Coloquio de Historia Canario-Americana: (1977) (en castellà). Cabildo Insular de Gran Canaria, 1987, p. 133-162. ISBN 84-85628-00-4. 

Enllaços externs

• «Hermano Pedro de San José Betancurt: biografía» (en castellà). Vatican News Services, 2002. [Consulta: 12 juliol 2026].