Climent XIV
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Vincenzo Antonio Ganganelli 31 octubre 1705  Santarcangelo di Romagna (Itàlia) | ||
| Mort | 22 setembre 1774 (68 anys) Roma | ||
| Sepultura | Basílica dels Sants XII Apòstols | ||
 249è Papa | |||
| 19 maig 1769 – 22 setembre 1774 ← Climent XIII – Pius VI → | |||
.svg){kind=small} Cardenal | |||
| 24 setembre 1759 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església catòlica | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Ministeri petrí i administració i gestió de l'Església | ||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic romà, religiós cristià | ||
| Orde religiós | Orde de Frares Menors Conventuals | ||
| Consagració | Federico Marcello Lante Montefeltro della Rovere | ||
| Participà en | |||
| 15 febrer 1769 | conclave de 1769 |
||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
 | |||
 | |||
.jpg?lang=ca)
Climent XIV (Sant'Arcangelo di Romagna, 31 d'octubre de 1705-Roma, 22 de setembre de 1774)[1]és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Antonio Ganganelli quan va ser escollit papa el 1769.
Nascut Giovanni Vincenzo Antonio Ganganelli, va néixer a Santarcangelo di Romagna el 1705 com a segon fill de Lorenzo Ganganelli, metge, i Angela Serafina Maria Mazza. Va rebre el sagrament del baptisme el 2 de novembre de 1705 a la parròquia de Sant'Agata. Els altres fills van ser Tommaso, Alessandra i Vittioria (Porzia).[2]
Va cursar els seus primers estudis en col·legis modestos de Rímini. El 15 de maig de 1723 va ingressar a la Ordre de Frares Menors Conventuals, canviant el seu nom pel de Lorenzo, en honor al seu pare. Conclòs l'any de noviciat, que va realitzar a Urbino, va fer els seus vots perpetus el 18 de maig de 1724. De 1724 a 1728 va cursar els seus estudis en els convents de Pesaro i Fano, i de 1728 a 1731 Roma, on va obtenir el doctorat a Sagrada Teologia (1731).[3][2] Poc després fou nomenat sacerdot.
Va ser un teòleg preponderant, a més de músic i poeta.
El 1759, Climent XIII el va nomenar cardenal i 10 anys després ell mateix va ser escollit papa. Com que no era bisbe va haver de ser ordenat ràpidament abans de la coronació.
Durant el seu pontificat va dissoldre l'ordre dels jesuïtes,[4] que eren odiats per la majoria de monarquies absolutes, cosa que els seus predecessors s'havien resisitit a fer. 24.000 membres de l'ordre van passar a formar part del clergat seglar. En compensació per aquest acte Lluís XV va tornar-li el domini de la ciutat d'Avinyó i el comtat de Venessino i Carles III d'Espanya li va donar les possessions italianes de Benevent i Pontercorvo.[1]
Va morir a Roma,[1] de forma tan misteriosa que es van escampar rumors de què els jesuïtes l'havien enverinat. Està enterrat a Sant Pere del Vaticà en un mausoleu tallat per Antonio Canova.
Referències
[modifica]- 1 2 3 «CATHOLIC ENCYCLOPEDIA: Clement XIV». [Consulta: 20 setembre 2024].
- 1 2 «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of September 24, 1759», 28-01-2018. [Consulta: 20 setembre 2024].
- ↑ Diccionario de los Papas y Concilios. Barcelona: Editorial Ariel, 1998.
- ↑ «19 May 1769 - Ganganelli elected Pope Clement XIV, suppressor of the Jesuits - Jesuit Restoration 1814», 08-01-2019. [Consulta: 20 setembre 2024].
