Innocenci VIII
.svg){kind=small}
Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser papa de Roma entre el 1484 i el 1492. De nom Giovanni Battista Cibo, era fill d'un senador romà[1], va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a Pàdua i Roma[2] on va entrar al servei del cardenal, i germanastre del papa Nicolau V, Calandrini.
Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II, i posteriorment el 1473, cardenal pel papa Sixt IV.
Al conclave de 1484, va ser elegit papa el 29 d'agost de 1484, essent coronat pel cardenal protodiaca amb la tiara papal com a Innocenci VIII. La seva candidatura va ser promoguda pels cardenals Giuliano della Rovere i Rodrigo Borja, que desitjaven un papa gran, de personalitat feble i moral relaxada.Escollit papa el 29 d'agost de 1484,[3] va intentar com a primera mesura l'organització d'una croada contra els turcs, però la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.
Preocupat per la bruixeria promulga, el 5 de desembre del 1484, la butlla Summis desiderantes affectibus en la qual reconeix la seva existència i envia Alemanya als inquisidors on realitzarà la que és considerada com la primera "cacera de bruixes" de la història. Aquesta butlla papal serà la base perquè els dominicans publiquin, el 1487, l'obra Malleus Maleficarum que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Església es convertirà en el text bàsic per a l'enjudiciament, condemna i càstig de la bruixeria. El mateix Malleus ens informa que, un any després de l'expedició de la butlla, només a la ciutat de Como, van ser cremades vives quaranta-una suposades bruixes, cosa que va provocar un èxode enorme de dones cap a zones més segures. El resultat final va ser un increment de la bruixeria per contagi a poblacions supersticioses i una persecució «horrible i sistemàtica».[4]
El 1486 va prohibir la lectura de les quatre-centes proposicions de Pico Della Mirandola per considerar-les herètiques
Gran impulsor de la Inquisició, nomenarà el 1487 Tomás de Torquemada com a gran inquisidor d'Espanya.
La conquesta de Granada a les mans de reis Isabel i de Ferran va fer que el papa els concedís el títol de "Catòlica majestat", amb el qual a partir de llavors van ser coneguts com els Reis Catòlics.
El seu pontificat va estar caracteritzat pel nepotisme, arribant a nomenar cardenal al seu propi net, quan aquest tenia tan sols 13 anys.[5]
Va morir el 25 de juliol de 1492. Segons el cronista romà Stefano Infessura (1440‑1500), qui seria font d'autors posteriors, el papa va morir després d'un intent fallit de transfusió de sang que el seu metge jueu, Giacomo di San Genesio, va dur a terme abocant a la boca del pontífex la sang de tres nens de deu anys d'edat, que van morir en l'operació.[6]
Tanmateix, l'apologista catòlic italià Vittorio Messori (n. 1941) va afirmar en el seu llibre Leyendas negras de la Iglesia (1992) que això no havia succeït, i que el relat de la transfusió no seria més que una llegenda negra contra l'Església.[7]
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Praecursor Siciliæ (El precursor de Sicília), citació que fa referència a què el seu nom de pila, Giovanni Battista, era el nom del precursor de Crist, i a què va estar vinculat a la Cort d'Alfons, Rei de Sicília.
Referències
[modifica]- ↑ Vito Antonio Vitale: Enciclopedia Italiana (1931).
- ↑ Diccionario de los Papas y los Concilios. Barcelona: Editorial Ariel, 1998.
- ↑ El embajador: vida de Guido Antonio, tío de Amerigo Vespucci: Florencia y Roma en tiempos de Colón, Vespucci, el Papa Sixto, Maquiavelo y Savonarola. 1. ed. Planeta, 1990. ISBN 978-958-614-316-5.
- ↑ Burckhardt, Jacob. La cultura del Renacimiento en Italia. II. Ediciones Orbis, 1985, p. 397-398. ISBN 84-7634-045-1.
- ↑ «El papado del Renacimiento». Capítulo xvi. [Consulta: 11 febrer 2010].
- ↑ Stefano Infessura: Diaria rerum romanarum (‘diaris dels assumptes romans’), págs. 275‑276; ho va repetir el cardenal italià Cesare Baronio (1538‑1607): Annales ecclesiastici, (‘anals de l'Església’), vol. XXX, pág. 186.
L'ambaixador Francesco Valori, qui va relatar la malaltia i mort del papa (en el Johannis Burchardi diarium (‘diari del [sacerdot] Johannes Burchard [1450‑1506]’), págs. 567 y ss.) no es mencionares d'això. - ↑ Messori, Vittorio (1992): [[enlace sospechoso eliminado] Leyendas negras de la iglesia] (pàgs. 158‑159). Barcelona (Espanya): Planeta, 1992.
Papes de l'Església Catòlica | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
|  | |||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
