Innocenci VIII

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaInnocenci VIII

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Innocentius PP. VIII Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementGiovanni Battista Cibo
1432 Modifica el valor a Wikidata
Gènova (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 juliol 1492 Modifica el valor a Wikidata (59/60 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Sant Pere del Vaticà Modifica el valor a Wikidata
213è Papa
7 setembre 1484 – 25 juliol 1492 (Gregorià)
← Sixt IVAlexandre VI →
Camarlenc del Col·legi Cardenalici
19 gener 1484 – 29 agost 1484
← Giovanni ArcimboldiGiovanni Michiel →
Cardenal prevere Santa Cecilia
gener 1474 – 29 agost 1484
← Niccolò ForteguerriGiovanni Giacomo Schiaffinati →
Cardenal prevere Santa Balbina
17 maig 1473 – gener 1474
← Amico AgnifiliGirolamo Basso della Rovere →
Cardenal
7 maig 1473 –
Bisbe de Molfetta
16 setembre 1472 – 29 agost 1484
← Leonardo PalmeroAngelo Lacerti →
Bisbe de Savona
5 novembre 1466 – 16 setembre 1472
← Valeriano CalderinaPietro Gara →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma
Estats Pontificis Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósacerdot catòlic, papa Modifica el valor a Wikidata
Participà en
26 agost 1484conclave de 1484 Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCybo Modifica el valor a Wikidata
FillsFranceschetto Cybo Modifica el valor a Wikidata
ParesAran Cibo Modifica el valor a Wikidata  i Teodorina de Mari Modifica el valor a Wikidata
GermansLorenzo Cybo de Mari Modifica el valor a Wikidata


Goodreads character: 1002944 Find a Grave: 6926289 Modifica el valor a Wikidata

Innocenci VIII (Gènova, 1434 - Roma, 25 de juliol de 1492) va ser Papa de Roma entre el 1484 i el 1492. De nom Giovanni Battista Cibo, era fill d'un senador romà, va passar la seva infantesa en la cort napolitana des d'on va passar a estudiar a Pàdua i Roma on va entrar al servei del cardenal, i germanastre del Papa Nicolau V, Calandrini.

Aquestes relacions li van permetre ser nomenat, el 1467, bisbe de Savona pel papa Pau II, i posteriorment el 1473, cardenal pel papa Sixt IV.

Escollit Papa el 29 d'agost de 1484, va intentar com a primera mesura l'organització d'una croada contra els turcs, però la seva crida als monarques cristians va resultar infructuosa en estar aquests embardissats en lluites entre ells.

Tomba d'Innocenci VIII a la Basílica de Sant Pere.

Preocupat per la bruixeria promulga, el 5 de desembre del 1484, la butlla Summis desiderantes affectibus en la qual reconeix la seva existència i envia Alemanya als inquisidors on realitzarà la que és considerada com la primera "cacera de bruixes" de la història. Aquesta butlla papal serà la base perquè els dominicans publiquin, el 1487, l'obra Malleus Maleficarum que encara que mai no ha estat reconeguda per l'Església es convertirà en el text bàsic per a l'enjudiciament, condemna i càstig de la bruixeria.

El 1486 va prohibir la lectura de les quatre-centes proposicions de Pico Della Mirandola per considerar-les herètiques

Gran impulsor de la Inquisició, nomenarà el 1487 Tomás de Torquemada com a gran inquisidor d'Espanya.

La conquesta de Granada a les mans de reis Isabel i de Ferran va fer que el Papa els concedís el títol de "Catòlica majestat", amb el qual a partir de llavors van ser coneguts com els Reis Catòlics.

El seu pontificat va estar caracteritzat pel nepotisme, arribant a nomenar cardenal al seu propi net, quan aquest tenia tan sols 13 anys.

Va morir el 25 de juliol de 1492.

Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Praecursor Siciliæ (El precursor de Sicília), citació que fa referència a què el seu nom de pila, Giovanni Battista, era el nom del precursor de Crist, i a què va estar vinculat a la Cort d'Alfons, Rei de Sicília.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Innocenci VIII