Papa Fabià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFabià
Saint Fabian1.jpg
Retrat imaginari de Fabià en un gravat de 1900 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementFabianus (llatí)
200 Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort20 gener 250 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortDecapitació Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSant Sebastià Extramurs 
Emblem of the Papacy SE.svg 20è Papa
10 gener 236 – 20 gener 250 (Gregorià)
← Anter ICorneli I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme i Església Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióClergue i sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Sant Fabià, Papa, màrtir
CelebracióEsglésia Catòlica
Esglésies ortodoxes orientals
Església Ortodoxa
Església Anglicana
CanonitzacióAntiga
Festivitat20 de gener, occidentals
18 de febrer, coptes
25 de juliol, ortodoxos
IconografiaApareix amb una espasa o una maça, amb tiara papal i un colom al costat, de genolls a punt de ser decapitat. També apareix a vegades amb san Sebastià.
Patró deTerrissaires, fonedors de plom[1]

Find a Grave: 13994120 Modifica els identificadors a Wikidata

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes. La seva festivitat se celebra el 20 de gener.

Biografia[modifica]

Es desconeixen les dades de naixement, probablement d'origen italià, Fabià era un pagès que es trobava a Roma en el moment de l'elecció del nou bisbe de Roma a la mort d'Anter. Després de l'examen de diverses persones, va aparèixer un colom sobtadament que es va col·locar al cap de Fabià i va recordar a l'assentament de l'Esperit Sant sobre Jesucrist, segons la Bíblia. Això va ser considerat un senyal i tot i que era un desconegut, la seva elecció a la votació va resoldre's per unanimitat.[1] Afirma Eusebi que era un laic i un complet desconegut en els assumptes de l'Església i, tanmateix, Cebrià va dedicar-li un elogi: «un home incomparable, la glòria de la seva mort correspon a la santedat de la seva vida».[2]

Els catorze anys de pontificat se situen una època de pau amb una treva amb l'emperador Felip l'Àrab,[1] que permet el creixement de la comunitat cristiana. El Liber Pontificalis[2] li atribueix la divisió de Roma en set districtes, cadascun dirigit per un diaca, donant una major unitat a l'estructura de l'església romana, a més va nomenar set subdiaques per recollir els Actes dels màrtirs cristians, és a dir, les seves actuacions, igual que havia fet el predecessor de Fabià.[1] També degué tenir influència a la cort romana, car va ser responsable de la construcció de més cementiris, la millora de la Catacumba de Sant Calixt, on va enterrar les restes de Poncià, portat des de Sardenya, i d'Hipòlit de Roma, que havien mort a l'exili.[2][1]

Se li atribueix també l'enviament de sant Dionís, part dels set apòstols de la Gàl·lia, a la dita regió per dur-ne a terme llur evangelització, encara que aquest fet es considera incert.[1]

La treva va acabar amb la re-promulgació de la persecució amb l'ascens al tron de Deci. L'emperador volgué obligar els cristians a renegar de Crist i va ordenar que realitzessin algun ritual pagà, tot aquell que no ho fes moriria.[1] Fabià va ser una de les primeres víctimes de la persecució.[2] Llavors, es va decidir escollir a Corneli I per a substituir a Fabià en el bisbat de Roma, però la persecució va retardar l'elecció del nou papa durant catorze mesos, fins al març de 251.[3]

Fabià va ser enterrat a la Cripta dels Papes a la Catacumba de Sant Calixt i més tard les seves relíquies es van traslladar a l'església de Sant Sebastià Extramurs.[2][1] La llosa de la seva primera tomba va sobreviure i va ser descoberta per Giovanni Battista de Rossi el 1850 amb un epitafi grec,[4] el seu cos va ser descobert el 1915.[2]

Iconografia[modifica]

Se l'acostuma a representar vestit com a Papa, amb tiara, guants i i capa. També porta un bordó amb el remat en forma de creu i, a vegades, el rasclet amb el que va ser martiritzat. En la devoció popular es presenta molt sovint associat amb Sant Sebastià.

Obres

  • Sant Fabià i Sant Sebastià, de Benedetto Bonfigli. S. XV. (Museu de Montserrat)
  • Retaule de la Marededéu, sant Fabià i sant Sebastià, de finals del segle XV, procedent de Portaspana (Graus) i atribuït a Pere Garcia de Benavarri (Museu de Lleida)
  • Imatge al peu del reliquier de Sant Fabià i Sant Sebastià, obra de Felip Ros. S. XVII (MUHBA)

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Fabià

Bibliografia[modifica]

  • Farmer, David Hugh. The Oxford Dictionary of Saints (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-860949-31. 
  • Guiley, Rosemary. The Encyclopedia of Saints (en anglès). Nova York: Visionary Living, 2001. 
  • Meier, P. Gabriel. «Pope St. Fabian». A: Catholic Encyclopedia (Wikisource) (en anglès), 1913. 
  • Juan FERRANDO ROIG: Iconografía de los santos. Barcelona: Omega, 1950.



Precedit per:
Anter I
Papa
236 - 250
Succeït per:
Corneli I