Bisbat de Versalles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Versalles
Dioecesis Versaliensis
Cathedrale saint louis versailles face.jpg
La catedral de Versalles

Localització
Yvelines-Position.svg
 48° 47′ 55″ N, 2° 07′ 30″ E / 48.7985°N,2.12487°E / 48.7985; 2.12487
França França
Flag of Île-de-France.svg Illa de França
Parròquies 287
Població
Total 1.441.147 hab. (2006)
• Densitat 630,98 hab/km²
Idioma oficial francès
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de París
Superfície 2.284 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 29 de novembre de 1801
Patrocini Lluís de França
Catedral San Lluís
Organització política
• Cap d'estat papa
• Bisbe Éric Marie Pierre Henri Aumonier
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 78000
Altres

Lloc web catholique-yvelines.cef.fr
Modifica les dades a Wikidata
L'església de Nostra Senyora és la més antiga de Versalles, consagrada el 1686. Era la parròquia del palau reial; i als arxius parroquials s'han conservat les actes de bateig, matrimoni i de decés dels membres de la família reial.

El bisbat de Versalles (francès: Diocèse de Versailles, llatí: Dioecesis Versaliensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de París. Al 2014 tenia 935.000 batejats sobre una població de 1.441.147 habitants. Actualment està regida pel bisbe Éric Marie Pierre Henri Aumonier.

Territori[modifica]

La diòcesi inclou el territori del departament francès dels Yvelines.

La seu episcopal és la ciutat de Versalles, on es troba la catedral de sant Lluís.

El territori s'estén sobre 2.270 km² i està subdividit en 287 parròquies, agrupades en 12 vicariats.

Història[modifica]

La diòcesi va ser erigida el 29 de novembre de 1801, després del concordat, amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII; sufragània de l'arxidiòcesi de París, va incloure inicialment dos departaments francesos, els de la Seine-et-Oise i de l'Eure-et-Loir, per l'annexió del territori de la diòcesi de Chartres, va suprimir de forma simultània.

El 6 d'octubre de 1822 es va restablir la diòcesi de Chartres, obtenint el seu territori des de la diòcesi de Versalles. El territori diocesà es va reduir així a només el departament de Seine-et-Oise, que consistia en porcions considerables de les antigues diòcesis de París, Chartres, Rouen i Sens i alguns cantons presos a les diòcesis de Beauvais, de Senlis i d'Évreux.

L'església de Sant Lluís es va erigir com a catedral diocesana, construïda a partir de 1743 i consagrada l'agost de 1754. En aquesta església el primer bisbe de Versalles, Louis Charrier de la Roche, va rebre en 1805 el Papa Pius VII, en arribar a Versalles per coronar emperador Napoleó.

El bisbe Étienne-Jean-François Borderies va dotar la diòcesi d'un catecisme i va uniformar la litúrgia a la romana. El seu successor, Louis-Marie-Edmont Blanquart de Bailleul, va establir el seminari i va tornar a consagrar la catedral el 1843. Jean-Nicaise Gros va anunciar el primer sínode diocesà i va establir cursos de formació per als sacerdots, les anomenades conferències eclesiàstiques; va crear una casa de jubilació per als sacerdots ancians i va obligar la litúrgia romana a tota la diòcesi; també va establir l'adoració perpètua i l'obra de propagació de la fe.

Després de la reorganització administrativa de la regió de París, el 9 d'octubre de 1966 Versalles va cedir grans parts del seu territori perquè s'erigissin les diòcesis de Corbeil, de Créteil, de Nanterre, de Pontoise i de Saint-Denis; al mateix temps, el territori diocesà es va reduir al del nou departament d'Yvelines.

Cronologia episcopal[modifica]

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 935.000 batejats sobre una població de 1.441.147 persones, equivalent al 64,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 1.000.000 1.500.000 66,7 926 805 121 1.079 1.000 2.500 587
1970 600.000 853.386 70,3 465 370 95 1.290 95 1.100 256
1980 1.039.000 1.094.000 95,0 406 315 91 2.559 5 96 900 269
1990 1.210.000 1.212.539 99,8 334 246 88 3.622 18 95 745 268
1999 906.000 1.342.000 67,5 295 234 61 3.071 40 61 637 269
2000 850.000 1.351.000 62,9 278 218 60 3.057 46 60 637 269
2001 800.000 1.351.000 59,2 277 217 60 2.888 44 60 637 269
2002 800.000 1.352.141 59,2 276 216 60 2.898 49 61 420 269
2003 800.000 1.352.141 59,2 267 212 55 2.996 50 56 410 269
2004 800.000 1.352.141 59,2 242 204 38 3.305 52 39 320 288
2010 700.000 1.394.266 50,2 229 193 36 3.056 60 36 275 287
2014 935.000 1.441.147 64,9 228 202 26 4.100 48 26 145 287

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]