Bisbat de Saint-Étienne

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBisbat de Saint-Étienne
Dioecesis Sancti Stephani
Escut de Bisbat de Saint-Étienne
Saint-etienne cathedrale.JPG
La catedral de Saint-Étienne

Localització
Diocesi di St-Étienne.png
 45° 24′ 47″ N, 4° 23′ 56″ E / 45.41305556°N,4.39888889°E / 45.41305556; 4.39888889
França França
Flag of the region Auvergne-Rhône-Alpes.svg Alvèrnia-Roine-Alps
Parròquies 31
Població
Total 591.628 hab.
• Densitat 197,21 hab/km²
Religió romà
Geografia
Part de arquebisbat de Lió
Superfície 3.000 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació 26 de desembre de1970
Patrocini Sant Esteve
Catedral Sant Carles Borromeu
Organització política
• Bisbe Sylvain Bataille
Altres

Lloc web diocese-saintetienne.fr
Modifica les dades a Wikidata


El bisbat de Saint-Étienne (francès: Diocèse de Saint-Étienne, llatí: Dioecesis Sancti Stephani) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió. Al 2014 tenia 464.000 batejats sobre una població de 591.628 habitants. Actualment està regida pel bisbe Sylvain Bataille.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès de Loira, llevat del districte de Roanne, que pertany a l'arquebisbat de Lió.

La seu episcopal és la ciutat de Saint-Étienne, on es troba la catedral de Sant Carles Borromeu.

El territori s'estén sobre 3.000 km², i està dividit en 31 parròquies.

Història[modifica]

La idea de crear una diòcesi a Saint-Etienne, separada de l'arxidiòcesi de Lió, ja sorgí al segle XIX quan, per la major importància de la ciutat, el 25 de juliol de 1855 va esdevenir la capital del departament de Loire, en lloc de la ciutat de Montbrison. El 27 d'octubre de 1856, el consell municipal de Saint-Étienne va demanar a les autoritats civils que la seva ciutat fos la seu d'una diòcesi; la sol·licitud es repetí l'any 1869 a la prefectura.

Al setembre de 1873 l'arquebisbe de Lió Jacques-Marie-Achille Ginoulhiac va convocar un sínode diocesà, on estava prevista una discussió sobre la possible creació d'una nova diòcesi. Però en l'últim moment, aquest tema de l'ordre del dia es va retirar. No obstant això, a petició del propi Ginoulhiac, el 1875 la Santa Seu va nomenar bisbe auxiliar Odon Thibaudier amb residència a Saint-Étienne. Però ja l'any següent, Thibaudier va ser nomenat a la seu de Soissons. A partir d'aquest moment, Saint-Étienne només tenia un pro-vicari representant de l'arquebisbe de Lió.

El 1917 la Santa Seu va nomenar, després de més de quaranta anys, un bisbe auxiliar en la persona de Jean-Hyacinthe Chassagnon, amb l'obligació de residència a Saint-Etienne Étienne (cum onere residentiae in oppido St. Etienne). Va ser succeït per altres bisbes auxiliars residents: Etienne Irenée Faugier (1922-1928), Jean Delay (1928-1937), Etienne Bornet (1937-1958).

Mentrestant, continuaren les peticions de creació d'una diòcesi. El 1958, l'arquebisbe de Lió, cardenal Pierre-Marie Gerlier, va crear una comissió especial per a l'estudi de la qüestió. Després de la mort de Pius XII, que s'oposava a la creació d'una nova diòcesi, a Lió van ser designats en el mateix dia (17 de desembre de 1959), un bisbe coadjutor amb dret a successió, Jean-Marie Villot, i un bisbe auxiliar, Marius-Félix-Antoine Maziers. A aquest darrer se li assignaren els següents càrrecs a la ciutat i el departament de Saint-Étienne: nomenament de rectors i vicaris parroquials; nomenament de tots els altres càrrecs eclesiàstics; autorització per a la construcció de noves esglésies; direcció de l'Acció catòlica. En el seu treball Maziers va ser assistit pel seu propi consell episcopal, diferent del de Lió. Traslladat a Bordeus, va ser substituït el 1968 per Paul-Marie François Rousset.

El 22 d'octubre de 1968, el nunci apostòlic Paolo Bertoli va instal·lar una comissió especial interdisocesana a Lió per a l'estudi de diversos temes, incloent l'erecció de la diòcesi de Saint-Étienne. Després del treball de la comissió, el consell presbiteral de Lió, a l'abril de 1970, va donar el seu dictamen favorable a l'erecció de la diòcesi; el següent mes de juny, els bisbes implicats en els canvis, van demanar expressament a Roma el naixement de la nova seu episcopal.

Així que, finalment, després d'un llarg viatge va durar més d'un segle, el 26 de desembre de 1970, dia de la festa de sant Esteve protomàrtir, la butlla Signa temporum del Papa Pau VI va erigir la diòcesi de Sant-Etienne, amb el territori procedint de la de l'arxidiòcesi de Lió. El 23 de febrer següent va ser nomenat el primer bisbe, Paul-Marie François Rousset, últim bisbe auxiliar de Sant-Etienne.

En 1988 i en 1999 el Papa Joan Pau II va canonitzar dos sacerdots originaris de la diòcesi: el missioner Jean-Louis Bonnard, que va morir a Vietnam i és celebrat juntament amb els màrtirs vietnamites, i Marcel·lí Champagnat , fundador dels Germans Maristes de les Escoles.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Paul-Marie François Rousset, Ist. del Prado † (23 de febrer de 1971 - 28 de setembre de 1987 renuncià)
  • Pierre Jacques Joatton, Ist. del Prado † (20 d'abril de 1988 - 28 de juny de 2006 jubilat)
  • Dominique Lebrun (28 de juny de 2006 - 10 de juliol de 2015 nomenat arquebisbe de Rouen)
  • Sylvain Bataille, des del 18 de maig de 2016

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 464.000 batejats sobre una població de 591.628 persones, equivalent al 78,4% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1980 500.000 587.333 85,1 384 325 59 1.302 163 548 263
1990 515.000 598.000 86,1 309 261 48 1.666 3 161 367 268
1999 450.000 578.843 77,7 249 207 42 1.807 16 123 264 142
2000 445.000 588.903 75,6 244 206 38 1.823 17 112 298 45
2001 442.000 575.540 76,8 236 201 35 1.872 18 104 295 45
2002 442.000 575.540 76,8 223 194 29 1.982 20 95 263 45
2003 442.000 575.540 76,8 216 180 36 2.046 20 90 257 45
2004 442.000 575.540 76,8 187 153 34 2.363 22 88 233 32
2010 455.000 591.000 77,0 184 163 21 2.472 30 54 157 31
2014 464.000 591.628 78,4 162 137 25 2.864 34 59 122 31

Notes[modifica]

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]