Bisbat de Laval

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de bisbat Bisbat de Laval
Dioecesis Valleguidonensis
Diocèse de Laval
La catedral de Laval
Localització
País França França
Territori Flag of Pays-de-la-Loire.svg País del Loira
Metropolitana arquebisbat de Rennes
Coordenades 48° 04′ N, 0° 46′ O / 48.067°N,0.767°O / 48.067; -0.767Coord.: 48° 04′ N, 0° 46′ O / 48.067°N,0.767°O / 48.067; -0.767
Geografia
Àrea 5,175 km²
Població
- Total
- Catòlics
(any 2017)
307.587
282.783 (91,9%)
Parròquies 31
Altres dades
Ritus romà
Establiment 30 de juny de 1855
Catedral Santíssima Trinitat
Sacerdots diocesans 139
Lideratge actual
Papa Francesc
Bisbe Thierry Scherrer
Mapa

En vermell apareix el territori de l'arquebisbat
Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El bisbat de Laval (francès: Diocèse de Laval, llatí: Dioecesis Valleguidonensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Rennes. Al 2016 tenia 282.783 batejats sobre una població de 307.587 habitants. Actualment està regida pel bisbe Thierry Scherrer.

Territori[modifica]

La diòcesi comprèn el departament francès de Mayenne.

La seu episcopal és la ciutat de Laval, on es troba la catedral de la Santíssima Trinitat. A més, a Pontmain es troba la basílica de Nostra Senyora de la Pregària.

El territori s'estén sobre 5.175 km², i està dividit en 31 parròquies, agrupades en 8 vicariats.

Història[modifica]

El territori diocesà actual pertanyia durant l'Antic règim a les diòcesis de Le Mans i d'Angers. Durant l'època revolucionària, com a conseqüència de la constitució civil del clergat (1790), s'erigí una diòcesi constitucional, que incloïa el departament de Mayenne, que no va ser reconeguda per la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801.

La diòcesi es va erigir el 30 de juny de 1855, obtenint el seu territori des de la diòcesi de Le Mans. Originalment era sufragània de l'arxidiòcesi de Tours.

El 17 de gener de 1871, la Verge va aparèixer a quatre nens, prometent-los que Laval quedaria fora de la guerra que aleshores tenia lloc entre França i Prússia. Al lloc es va erigir la basílica de Pontmain, lloc de peregrinació.

Als anys seixanta del segle XX, la diòcesi va experimentar un període de crisi, en el qual uns trenta sacerdots van abandonar el ministeri.

Amb les ordenances episcopals de maig de 1997 i d'agost de 1998 , el territori diocesà va ser completament revisat, amb la supressió de nombroses parròquies i la seva reducció des de gairebé 300 en 1990 fins a les actuals 31.

El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització de les circumscripcions diocesanes franceses, va passar a formar part de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Rennes.

Cronologia episcopal[modifica]

  • Casimir-Alexis-Joseph Wicart † (28 de setembre de 1855 - 3 de maig de 1876 jubilat)
  • Jules-Denis-Marie-Dieudonné Le Hardy du Marais † (26 de juny de 1876 - 20 de juny de 1886 mort)
  • Victor Maréchal † (26 de maig de 1887 - 21 de setembre de 1887 mort)
  • Louis-Victor-Emile Bougaud † (25 de novembre de 1887 - 7 de novembre de 1888 mort)
  • Jules Cléret † (30 de desembre de 1889 - 23 de gener de 1895 mort)
  • Pierre-Joseph Geay † (25 de juny de 1896 - 30 d'agost de 1904 renuncià)
  • Eugène-Jacques Grellier † (21 de febrer de 1906 - 15 de juny de 1936 jubilat)
  • Joseph-Jean-Yves Marcadé † (20 d'agost de 1936 - 10 de juliol de 1938 renuncià)
  • Paul-Marie-André Richaud † (27 de juliol de 1938 - 10 de febrer de 1950 nomenat arquebisbe de Bordeus)
  • Maurice-Paul-Jules Rousseau † (14 de juny de 1950 - 28 de febrer de 1962 renuncià)
  • Charles-Marie-Jacques Guilhem † (28 de febrer de 1962 - 31 de desembre de 1969 renuncià)
  • Paul-Louis Carrière † (31 de desembre de 1969 - 10 de març de 1984 jubilat)
  • Louis-Marie Billé † (10 de març de 1984 - 5 de maig de 1995 nomenat arquebisbe d'Ais)
  • Armand Maillard (2 d'agost de 1996 - 11 de setembre de 2007 nomenat arquebisbe de Bourges)
  • Thierry Scherrer, des del 21 de maig de 2008

Estadístiques[modifica]

A finals del 2016, la diòcesi tenia 282.783 batejats sobre una població de 307.587 persones, equivalent al 91,9% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 253.500 254.479 99,6 614 538 76 412 125 1.500 297
1970 ? 252.762 ? 427 382 45 ? 56 995 295
1980 220.000 262.025 84,0 374 341 33 588 61 965 295
1990 233.000 276.000 84,4 312 275 37 746 86 785 289
1999 278.000 293.000 94,9 257 220 37 1.081 6 80 544 31
2000 270.000 285.310 94,6 252 213 39 1.071 6 79 572 31
2001 280.000 285.338 98,1 239 202 37 1.171 8 111 547 31
2002 280.000 285.338 98,1 200 193 7 1.400 7 46 649 31
2003 275.000 285.338 96,4 219 180 39 1.255 83 492 31
2004 275.000 285.338 96,4 231 191 40 1.190 11 84 522 31
2013 279.500 305.147 91,6 157 112 45 1.780 21 75 343 31
2016 282.783 307.587 91,9 139 89 50 2.034 22 74 287 31

Notes[modifica]


Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]