Arquebisbat de Rennes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaArquebisbat de Rennes
Archidioecesis Rhedonensis
Cathedral Rennes.jpg
La catedral de Rennes

Localització
Ille-et-Vilaine-Position.png
 48° 06′ 41″ N, 1° 41′ 00″ O / 48.1114°N,1.68333°O / 48.1114; -1.68333
EstatFrança
RegióBretanya
DepartamentIlle i Vilaine

Parròquies 79
Conté la subdivisió
Població
Total 1.024.246
• Densitat 151,18 hab/km²
Religió romà
Geografia
Superfície 6.775 km²
Limita amb
Història i celebracions
Creació segle III
Catedral Sant Pere
Organització política
• Arquebisbe metropolità Pierre d'Ornellas
Altres

Lloc web catholique-rennes.cef.fr
Twitter: DioceseRennes
Modifica les dades a Wikidata
Les diòcesis històriques de la Bretanya abans de la revolució francesa: la de Rennes està indicada amb el nom bretó de Roazhon.
La basílica Saint-Aubin de Rennes.
La basílica Notre-Dame de La Guerche-de-Bretagne del segle XIII.
L'església de Notre-Dame-en-Saint-Melaine, que del 1803 al 1844 fou la procatedral diocesana.
L'abadia de Notre-Dame du Bec, fundada el segle XI, des del 1801 forma part de la bisbat d'Évreux.

L'arquebisbat de Rennes (francès: Archidiocèse de Rennes, llatí: Archidioecesis Rhedonensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a França. Al 2014 tenia 842.000 batejats sobre una població de 1.024.246 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Pierre d'Ornellas.

Territori[modifica]

L'arxidiòcesi està situada a la part oriental de la Bretanya i comprèn el departament francès d'Ille-et-Vilaine.

La seu episcopal és la ciutat de Rennes, on es troba la catedral de Sant Pere. Al territori diocesà es troben també les dues excatedrals de Dol i de Saint-Malo, dedicades respectivament a Sant Samsó i Sant Vicenç. A més hi ha tres basíliques menors: Notre-Dame de l'Assomption a La Guerche-de-Bretagne, Saint-Aubin i Saint-Sauveur et Notre-Dame des Miracles et des Vertus a Rennes.

El territori s'estén sobre 6.775 km², i està dividit en 79 parròquies, agrupades en 32 vicariats.

La província eclesiàstica[modifica]

La província eclesiàstica de Rennes, creada el 1859, actualment està formada per les següents diòcesis sufragànies:

Història[modifica]

Els orígens de l'evangelització de Bretanya i de la regió de Rennes són obscurs. La tradició atribueix a sant Maximià, deixeble de Jesús i company de sant Llatzar i de santa Maria Magdalena a Provença, la difusió de l'evangeli i la fundació d'una comunitat cristiana a la capital bretona.[1]

La diòcesi es testifica històricament del segle V. Un dels seus bisbes va participar en el concili d'Angers el 453, mentre que Attio assistí al de Tours en 461.

Condate, capital del poble celta dels rèdons, era una civitas de la província romana de la Gàl·lia Celta tercera, com ho demostra el Notitia Galliarum a principis del segle V.[2] Des del punt de vista religiós, com a civil, Rennes va dependre de la província eclesiàstica de l'arxidiòcesi de Tours, la seu metropolitana provincial.

Cap al segle IX, la regió ja estava completament cristianitzada i la diòcesi tenia una àmplia xarxa de parròquies.

Al segle XI, Erluino va fundar l'abadia de Notre-Dame du Bec, que es va convertir en un dels centres culturals medievals més importants. A la seva escola es van formar Lanfranc de Canterbury, Anselm d'Aosta, Teobaldo di Bec, que tots es van convertir en arquebisbes de Canterbury. Molts bisbes, a més del futur papa Alexandre II, van formar-se a l'escola de Bec.

A l'edat Mitjana, els bisbes de Rennes tenien els privilegis de coronar els ducs de Bretanya i de ser portats a l'espatlla de quatre barons amb motiu de la seva entrada a la diòcesi.

El seminari major de la diòcesi va ser establert el 1670 pel bisbe Charles François de la Vieuville i confiat a l'ensenyament dels pares Eudistes, que van mantenir la direcció fins a la revolució. En 1708, Monsenyor de Lavardin va fundar el seminari menor.

El 1790 la diòcesi estava formada per 224 parròquies dividides en 2 ardiaconats, de Rennes i del Désert, i 8 vicariats.

Després del concordat, amb la butlla Qui Christi Domini del Papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, la diòcesi va ser ampliada, incorporant la major part del territori de les diòcesis de Dol i de Saint-Malo, que van ser suprimits, i algunes parròquies de les diòcesis de Nantes i Vannes. Alhora es van cedir tres parròquies de la diòcesi de Nantes.

L'antiga catedral gòtica del segle XII amenaçava amb ruïna al segle XVIII i es va determinar la seva reconstrucció, a excepció de la façana, que ja havia estat reconstruït i es va acabar en el segle XVII. També a causa de la revolució, les obres van durar diverses dècades, durant les quals l'antiga església abacial de Saint-Melaine. actuava com a procatedral. La nova catedral va ser consagrada el dia de Pasqua de 1844.

El 3 de gener de 1859 va ser elevat al rang d'arxidiòcesi metropolitana en força de la butlla Ubi primum del papa Pius IX.[3] La província eclesiàstica estava constituïda per les diòcesis de Vannes, de Quimper i de Saint-Brieuc.

El 13 de febrer de 1880 es concedí als arquebisbes de Rennes d'afegir als seus títols els de les seus suprimides de Dol i Saint-Malo.

Entre 1995 i 2002, l'estructura administrativa de l'arxidiòcesi es va reorganitzar mitjançant la fusió de parròquies històriques en noves parròquies compostes per diverses comunitats locals.

Cronologia episcopal[modifica]

  •  ? † (citat el 453)[4]
  • Atenio † (abans del 461 - després del 465 aproximadament)
  • Sant'Amando †[5]
  • San Melanio † (abans del 511 - després del 515/520)
  • Febediolo † (citat el 549)[6]
  • Vittorio † (citat el 567)
  • Aimoaldo † (abans del 614 - després del 616)
  • Duriotoro † (citat el 650)[7]
  • Desiderio ? † (citat el 687 aproximadament)[8]
  • San Moderano † (en època del rei Khilperic II, renuncià)
    • Agateo † (usurpatore)
    • Amitto † (usurpatore)[9]
  • Wernario † (abans del 843 - després del 859)[10]
  • Electramno † (abans del 12 d'agost de 866[11] - després del 871)
  • Nordoardo † (citat el 954 aproximadament)
  • Teobaldo † (citat el 990)
  • Gautier † (abans del 1014 - després del 1032)
  • Guérin † (citat el 1037)[12]
  • Triscan †
  • Mainon † (abans del 1049 - 20 d'agost de 1076 mort)
  • Sylvestre de la Guerche † (1076 - 18 de gener de 1096[13] mort)
  • Marbode, O.S.B. † (1096 - 11 de setembre de 1123 mort)
  • Rouaud † (1123 - 21 de novembre de 1126 mort)
  • Hamelin † (15 de maig de 1127 - 2 de febrer de 1141 mort)
  • Alain I † (1141 - 1 de maig de 1156[14] mort)
  • Etienne de la Rochefoucaud † (1156[15] - 4 de setembre de 1166 mort)
  • Robert I † (1166 - 9 de desembre de 1167 mort)
  • Etienne de Fougères † (1168 - 23 de desembre de 1178 mort)
  • Philippe, O.Cist. † (1179 - 8 d'abril de 1181 mort)
  • Jacques I † (citat el 1182 o 1183)[16]
  • Herbert † (vers 1184 - 10 de desembre de 1198 mort)
  • Pierre de Dinan † (abans d'agost de 1199 - 24 de gener de 1210 mort)
  • Pierre de Fougères † (abans de juliol de 1210 - 10 de juliol de 1222 mort)
  • Josselin de Montauban † (abans de maig de 1223 - 31 d'octubre de 1235 mort)
  • Alain II † (abans del 1237 - abans de juny de 1239 mort)
  • Jean Gicquel † (1239 - 15 de gener de 1258 mort)
  • Gilles I † (abans d'octubre de 1258 - 26 de setembre de 1259 mort)
  • Maurice de Trésiguidy (o de Trelidi) † (1260 - 18 de setembre de 1282 mort)
  • Guillaume de la Roche-Tanguy † (1282 - 20 de setembre de 1297 mort)
  • Jean de Samois, O.F.M. † (28 de març de 1298 - 3 de febrer de 1299 nomenat bisbe de Lisieux)
  • Gilles II † (11 de febrer de 1299 - ?)[17]
  • Yves I † (citat el 1304)
  • Gilles III † (abans de març de 1306 - 27 de setembre de 1306 mort)
  • Guillaume † (citat el 1310)
  • Alain de Châteaugiron I † (vers 1311 - 12 d'abril de 1327 mort)
  • Alain de Châteaugiron II † (de juny de 1327 - 21 de novembre de 1328 mort)
  • Guillaume Ouvrouin † (18 de maig de 1329 - 1345 mort)
  • Yves de Rosmadec † (1345 - 14 d'octubre de 1347 mort)
  • Arcand o Artaud, O.S.B. † (24 d'octubre de 1347 - 1354 mort)[18]
  • Pierre de Laval † (15 d'abril de 1354 - 11 de gener de 1357 mort)
  • Guillaume Poulart (o Gibon) † (5 de juny de 1357 - 14 de gener de 1359 nomenat bisbe de Saint-Malo)
  • Pierre Benoît (o de Guémené) † (14 de gener de 1359 - 1362 o 1363 mort)
  • Raoul de Tréal † (16 de gener de 1363[19] - 13 de febrer de 1383 mort)
  • Guillaume Briz o de Brie † (27 d'abril de 1384 - 27 d'agost de 1386 nomenat bisbe de Dol)
  • Antoine de Lovier † (27 d'agost de 1386 - 19 d'octubre de 1389 nomenat bisbe de Maguelonne)
  • Anselme de Chantemerle † (8 de novembre de 1389 - 1 de setembre de 1427 mort)
  • Guillaume Brillet † (26 de setembre de 1427 - 26 de maig de 1447 nomenat arquebisbe titular de Cesarea)
  • Robert de la Rivière † (26 de maig de 1447 - 18 de març de 1450 mort)
  • Jacques d'Espinay-Durestal † (25 d'abril de 1450 - de gener de 1482 mort)
  • Michel Guibé † (29 de març de 1482 - de febrer de 1502 mort)
  • Robert Guibé † (24 de març de 1502 - 29 de gener de 1507 nomenat bisbe de Nantes)
  • Yves Mahyeuc o Mayeu, O.P. † (29 de gener de 1507 - 20 de setembre de 1541 mort)
  • Claude Dodieu † (20 de setembre de 1541 - 4 d'abril de 1558 mort)
  • Bernardin de Bochetel (Bouchelet) † (15 de gener de 1561 - 1565 renuncià)
  • Bertrand de Marillac, O.F.M. † (26 d'octubre de 1565 - 29 de maig de 1573 mort)
  • Aymar Hennequin † (3 de juliol de 1573 - 13 de gener de 1596 mort)
  • Arnaud d'Ossat † (9 de setembre de 1596 - 26 de juny de 1600 nomenat bisbe de Bayeux)
  • François L'Archiver † (17 de juny de 1602 - 22 de febrer de 1619 mort)
  • Pierre Cornulier † (29 de juliol de 1619 - 21 de juliol de 1639 mort)
  • Henri de La Mothe-Houdancourt † (7 de desembre de 1640 - 1660 renuncià)
  • Charles François de la Vieuville † (16 de febrer de 1660 - 29 de gener de 1676 mort)
  • François de Bouthilier-Chavigny † (22 de juny de 1676 - 1676 renuncià)
  • Jean-Baptiste de Beaumanoir de Lavardin † (8 de novembre de 1676 - 23 de maig de 1711 mort)
  • Christophe-Louis Turpin de Crissé de Sanzay † (1 de juny de 1712 - 27 de setembre de 1724 nomenat bisbe de Nantes)
  • Charles-Louis-Auguste Le Tonnelier de Breteuil † (11 de juny de 1725 - 24 d'abril de 1732 mort)
  • Louis-Guy de Guérapin de Vauréal † (21 de juliol de 1732 - 3 de març de 1759 renuncià)
  • Jean-Antoine de Toucheboeuf de Beaumont des Junies † (9 d'abril de 1759 - 30 de maig de 1761 renuncià)
  • Henri-Louis-René Des Nos † (13 de juliol de 1761 - 25 de gener de 1770 renuncià)
  • François Bareau de Girac † (12 de març de 1770 - 1801 renuncià)
  • Jean-Baptiste-Marie de Maillé de la Tour-Landry † (24 d'abril de 1802 - 25 de novembre de 1804 mort)
  • Etienne-Célestin Enoch † (22 de març de 1805 - 12 de novembre de 1819 jubilat)
  • Charles Mannay † (21 de febrer de 1820 - 5 de desembre de 1824 mort)
  • Claude-Louis de Lesquen † (21 de març de 1825 - 21 de gener de 1841 renuncià)
  • Godefroy Brossais-Saint-Marc † (12 de juliol de 1841 - 26 de febrer de 1878 mort)
  • Charles-Philippe Place † (15 de juliol de 1878 - 5 de març de 1893 mort)
  • Jean-Natalis-François Gonindard † (5 de març de 1893 - 17 de maig de 1893 mort)
  • Guillaume-Marie-Joseph Labouré † (15 de juny de 1893 - 21 d'abril de 1906 mort)
  • Auguste-René-Marie Dubourg † (6 d'agost de 1906 - 22 de setembre de 1921 mort)
  • Alexis-Armand Charost † (22 de setembre de 1921 - 7 de novembre de 1930 mort)
  • René-Pierre Mignen † (21 de juliol de 1931 - 1 de novembre de 1939 mort)
  • Clément-Emile Roques † (11 de maig de 1940 - 4 de setembre de 1964 mort)
  • Paul Joseph Marie Gouyon † (4 de setembre de 1964 - 15 d'octubre de 1985 jubilat)
  • Jacques André Marie Jullien † (15 d'octubre de 1985 - 1 de setembre de 1998 renuncià)
  • François de Sales Marie Adrien Saint-Macary † (1 de setembre de 1998 - 26 de març de 2007 mort)
  • Pierre d'Ornellas, de del 26 de març de 2007

Estadístiques[modifica]

A finals del 2014, la diòcesi tenia 842.000 batejats sobre una població de 1.024.246 persones, equivalent al 82,0% del total.

any població sacerdots diaques religiosos parròquies
batejats total % total clergat
secular
clergat
regular
batejats por
sacerdot
homes dones
1950 555.000 578.300 96,0 1.310 1.160 150 423 300 3.600 390
1970 640.000 660.000 97,0 1.091 981 110 586 359 3.500 401
1980 677.600 711.000 95,3 872 790 82 777 291 2.500 404
1990 700.000 749.764 93,4 648 563 85 1.080 8 178 2.261 402
1999 784.000 865.000 90,6 527 505 22 1.487 15 120 1.517 402
2000 785.000 867.533 90,5 581 506 75 1.351 17 97 1.549 402
2001 785.000 867.533 90,5 595 500 95 1.319 18 95 1.445 402
2002 785.000 881.000 89,1 500 468 32 1.570 20 93 1.405 402
2003 786.000 894.000 87,9 537 505 32 1.463 21 123 1.326 84
2004 794.264 903.400 87,9 524 496 28 1.515 26 116 1.305 84
2010 824.000 945.000 87,2 430 340 90 1.916 35 140 1.190 82
2014 840.000 1.024.246 82,0 331 298 33 2.537 39 101 1.005 79

Referències[modifica]

  1. San Massimino è ritenuto da storici locali del Seicento protovescovo della diocesi; a lui sarebbero succeduti i vescovi Sufrenio (o Sincronio), Ramberto, Servio, San Giusto, Onorato, Placido, San Leonorio (o Lunario), Moderano I, San Riotimo, Sant'Ellerano (o Electrano), San Giovanni l'abate. Cfr. Guillotin de Corson, op. cit., pp. 24 e seguenti, in particolare da p. 30.
  2. Monumenta Germaniae Historica, Chronica minora, I, p. 555.
  3. Text en francès de la butlla a: Guillotin de Corson, op. cit., pp. 755 e seguenti.
  4. Al concili d'Angers del 453 van prendre part 8 bisbes de la provincia eclesiástica de l'arquebisbat de Tours; de la resta se sap el nom, però no a quina seu episcopal pertanyia. Gràcies a d'altres fonts se sap on pertanyien quatre: Tours (Eustochius), Le Mans (Victurius), Angers (Thalassius) e Nantes (Desiderius). Pels altres quatre noms (Sarmatio, Chariato, Rumoridus i Viventius) és impossible saber a quina diòcesi pertanyien; segons Duchesne, un d'aquests era el bisbe de Rennes (els altres eren bisbes de Vannes, Quimper e Saint-Pol).
  5. In una tardiva vita di san Melanio, Amando è dato come suo predecessore; Duchesne, in Les anciens catalogues (p. 84 e nota 2), lo ammette ma con il beneficio del dubbio; in Fastes épiscopaux invece lo esclude, anche perché potrebbe essere identico all'omonimo santo di Rodez.
  6. Alcune cronotassi (cfr. Guillotin de Corson e Tresvaux) hanno inserito un Febediolo I nel 439; questo vescovo è escluso sia da Gallia christiana che da Duchesne.
  7. Dopo Duriotoro, alcune cronotassi tradizionali, documentate da Gams, inseriscono un vescovo di nome Guglielmo, citat el 680 (689 segons Gallia christiana); questo presunto vescovo è escluso dalla fonti bibliografiche citate, perché il documento che lo menziona è un falso.
  8. Vescovo ammesso dalle fonti bibliografiche citate, ma sul quale Duchesne esprime molti dubbi.
  9. Nel più antico catalogo episcopale di Nantes, Agatheus e Amito sono indicati con i termini: vocatus sed non episcopus. Agateo fu certamente un usurpatore, come probabilmente anche il suo successore. Questi due conti-vescovi occuparono abusivamente le sedi di Nantes e di Rennes.
    Dopo Moderano, cronotassi tradizionali, documentate da Gams, inseriscono senza alcuna fonte a sostegno i nomi di Auriscando I (720), Rotando (725), Stefano (752) e Auriscando II (987); tutti questi presunti vescovi sono esclusi dalle fonti bibliografiche citate.
  10. el 849 és mencionat amb el nom de Gernobrius. Gams i d'altres cronologies tradicionals distingeixen dos bisbes diversos.
  11. Consagrat el 29 de setembre de del mateix any.
  12. Guérin era figlio di Gautier e nipote di Teobaldo, entrambi dimissionari e ancora viventi quando Guérin divenne vescovo. Nelle carte dell'epoca spesso due o tutti e tre i vescovi sono menzionati contemporaneamente.
  13. Segons Guillotin de Corson, morì nel 1093.
  14. Segons Guillotin de Corson, morì nel 1157.
  15. Menzionato per la prima volta il 26 de setembre de 1157; cfr. Gallia christiana.
  16. Bisbe admès per Guillotin de Corson i per Tresvaux, però posat en dubte per Gallia christiana.
  17. La cronologia dei vescovi del XIV secolo è abbastanza confusa e le fonti bibliografiche citate non sono unanimi nel catalogo episcopale e nell'assegnazione delle date d'inizio e di fine episcopato.
  18. Segons Guillotin de Corson, la cronologia di questi ultimi tre vescovi è diversa da quella riportata da Eubel e Gams: Guillaume Ouvrouin sarebbe morto il 12 de juny de 1347; Yves de Rosmadec gli sarebbe succeduto nel 1347 e sarebbe morto il 14 d'octubre de 1349, anno in cui sarebbe stato eletto vescovo Arcand.
  19. 1364 segons Guillotin de Corson.

Fonts[modifica]

Vegeu també[modifica]