Arquebisbat Castrense d'Espanya

Arquebisbat Castrense d'Espanya

Arzobispado Castrense de España (es)
Tipus	ordinariat militar, vicariat militar i arxidiòcesi catòlica romana
Lloc
40° 24′ 53″ N, 3° 42′ 44″ O
Població humana
Llengua utilitzada	castellà
Religió	Església catòlica llatina
Geografia
Part de	Església catòlica a Espanya
Superfície	504.645 km²
Dades històriques
Cronologia 1705 5 agost 1950
Patrocini	Immaculada Concepció i Joan de Capistrano
Catedral	Catedral del Sagrament
Lloc web	arzobispadocastrense.com

L'arquebisbat castrense d'Espanya o ordinariat militar d'Espanya (llatí: Ordinariatus Militaris Hispaniae) és una circumscripció eclesiàstica de l'Església catòlica a Espanya. Es tracta d'un ordinariat militar llatí, immediatament subjecte a la Santa Seu. Des del 15 de novembre de 2021 el seu ordinari militar és l'arquebisbe Juan Antonio Aznárez.

Territori i organització

L'ordinariat militar té jurisdicció personal peculiar ordinària i pròpia sobre els fidels catòlics militars de rit llatí (i altres fidels definits en els estatuts), fins i tot si es troben fora de les fronteres del país, però els fidels continuen sent feligresos també de la diòcesi i parròquia de la qual formen part per raó del domicili o del rit, ja que la jurisdicció és cumulativa amb el bisbe del lloc. Les casernes i els llocs reservats als militars estan sotmesos primera i principalment a la jurisdicció de l'ordinari militar, i subsidiàriament a la jurisdicció del bisbe diocesà quan falta l'ordinari militar o els seus capellans. L'ordinariat té el seu propi clergat, però els bisbes diocesans li cedeixen sacerdots per portar endavant la tasca de capellans militars de forma exclusiva o compartida amb les diòcesis. L'ordinariat militar està al servei dels fidels (i les seves famílies) de les Forces Armades, així com també a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Segons l'Estatut de l'ordinariat militar l'ordinari militar ha de ser un arquebisbe.

La seu de l'ordinariat militar es troba a la ciutat de Madrid, on hi ha la Catedral del Sagrament.

El 2023 a l'ordinariat militar existien 238 parròquies. L'arquebisbat castrense està organitzat en sis vicaries, corresponents a les tres branques de les Forces Armades: Exèrcit de Terra, Armada i Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, així com també a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat: Guàrdia Civil, Policia Nacional i Ministeri de Defensa.

Algunes esglésies relacionades

Església parroquial castrense de Santa María de la Dehesa, a Madrid;

Església de San Fernando, a Saragossa;

Església de Santo Domingo, a Cartagena;

Parroquia castrense de Barcelona;

Església castrense de San Francisco, a Ferrol;

Convent de Santo Domingo, a València;

Església castrense de Santa Margarita, a Palma;

Capella La Pastora, a Sevilla;

Parròquia castrense Nuestra Señora de Loreto, al barri Ciudad del Aire (Alcalá de Henares), a Madrid;

Església de la Base Aérea de Torrejón de Ardoz, a Madrid;

Parròquia de l'Armada, a Madrid;

Parròquia vaticana i castrense de San Francisco de Asís, a San Fernando.

Des de l'erecció de l'arquebisbat castrense, els sacerdots que superin l'oposició, passen a ser capellans castrenses formant part del Servei d'Assistència Religiosa les Forces Armades (SARFAS). Els capellans, no són militars com a tal, sinó que tenen consideració de militars, concretament associats i amb equivalència a l'escala d'oficials. Però tenint els mateixos drets que els oficials.

Col·legi Sacerdotal Castrense «San Juan Pablo II»

Escut oficial del seminari castrense d'Espanya

Dos seminaristes castrenses a l'Academia de Infantería de Toledo per fer maniobres amb els alumnes d'aquesta. Al mig el páter de l'Acadèmia

L'arquebisbat castrense d'Espanya compta amb un seminari per formar els seus futurs sacerdots/capellans: el Colegio Sacerdotal Castrense San Juan Pablo II. Localitzat a Madrid, comptava durant el curs 2017-2018 amb 17 seminaristes. El seminari compta amb 7 cursos: el propedèutic (afegit al pla d'estudis a partir del curs 2024/2025) consisteix en un any de discerniment i formació bàsica eclesiàstica i militar, i 5 cursos universitaris, dos de filosofia i tres de teologia, que és el batxiller en teologia (amb equivalència a un grau universitari civil), rebuts a la Universidad Eclesiástica San Dámaso, a Madrid. El setè curs consisteix a fer pastoral en alguna de les parròquies castrenses o acadèmies de les FFAA. La llicenciatura eclesiàstica «màster» (obligatòria per a capellà permanent) compta amb dos o tres cursos extra, depenent de l'especialitat, més la tesina, de sis mesos a un any. Que generalment s'estudia sent ja capellà temporal i compaginant-ho amb la feina.

Història

El fur militar ja existia a Espanya en el primer terç del segle xvi i va ser progressivament regulat durant els segles segle xvi i segle xvii. Hereu dels sacerdots, bisbes i altres religiosos que assistien al personal militar dels regnes espanyols, en els primers anys del 1700 es va unificar sota un vicariat general, sent nomenat primer vicari general Carlos de Borja y Centellas, qui posteriorment també va ser nomenat patriarca de les Índies Occidentals. Aquestes concessions pontifícies estaven limitades per la territorialitat i la temporalitat, per la qual cosa la primera circumscripció militar catòlica específicament castrense, permanent i exempta va ser concedida «per a l'atenció ara i en el futur dels soldats i altres persones dels exèrcits de Felip IV, rei de les Espanyes» pel papa Inocenci X el 26 de setembre de 1645 mitjançant el breu Cum Sicut Maiestatis Tuae. El papa Inocenci X va ampliar les concessions mitjançant el breu Quoniam in exercitibus del 4 de febrer de 1736, creant la figura de capellà major amb jurisdicció sobre els exèrcits de Terra i de l'Armada, amb el dret de subdelegar les facultats concedides a un vicari investit de la dignitat episcopal.

A petició del rei Carles III, mitjançant el breu Apostolicae benignitatis del 14 de març de 1764, el papa Clement XIII va unir el títol de patriarca de les Índies Occidentals al de vicari general de l'Exèrcit i capellà major de l'Armada, alhora que estenia la jurisdicció a més dels militars a aquelles persones que per causa legítima els acompanyessin o seguissin en les campanyes. A partir d'aquell moment, tots els ordinaris militars van tenir el títol de «patriarques» fins a la supressió de l'ordinariat militar espanyol el 1933. Un altre breu sobre la jurisdicció eclesiàstica militar espanyola va ser emès pel papa Clement XIII el 14 de març de 1764.

Un altre breu sobre la jurisdicció eclesiàstica militar espanyola va ser emès pel papa Pius VII el 12 de juny de 1807, valedor per set anys i que va anar prorrogant-se ininterrompudament fins al 1926.

El concordat entre Espanya i la Santa Seu de 1851 va mantenir la figura del vicariat castrense.

Vacant des del 1930, durant els darrers anys de la Segona República es va anul·ar la jurisdicció religiosa en l'àmbit militar, cessant el llavors bisbe castrense i patriarca Ramón Pérez Rodríguez. El vicariat militar va ser suprimit per la Santa Seu el 30 de març de 1933. No va ser restituït plenament fins al 5 d'agost de 1950, sent confirmat en el concordat entre Espanya i la Santa Seu de 1953, sobre la base d'un acord estipulat a Roma entre la Santa Seu i el Govern espanyol.

Ja en plena transició democràtica, es va acordar un nou concordat el 1979 que va mantenir la figura i el 1990 es va crear el Servei d'Assistència Religiosa en les Forces Armades, recollint legalment la denominació d'arquebisbat castrense, ja que des del 1951 el seu titular posseïa categoria d'arquebisbe.

Mitjançant la promulgació de la bula Spirituali Militum Curae pel papa Joan Pau II el 21 d'abril de 1986 els vicariats militars van ser reanomenats com a ordinariats militars o castrenses i equiparats jurídicament a les diòcesis. Cada ordinariat militar es regeix per un estatut propi emanat de la Santa Seu i té al capdavant un bisbe ordinari nomenat pel papa tenint en compte els acords amb els diversos Estats.

Els estatuts de l'arquebisbat castrense d'Espanya van ser aprovats per la Congregació per als Bisbes el 14 de novembre de 1987.

Estadístiques

Segons l'Anuari Pontifici 2024 l'ordinariat militar tenia a finals de 2023 un total de 117 sacerdots i 5 religiosos.

Episcopologi

Vicaris castrenses, com a annex al seu càrrec de patriarques de les Índies Occidentals

• Seu suprimida (1933-1950)

Vicaris castrenses

Luis Alonso Muñoyerro † (12 de desembre de 1950-23 de setembre de 1968 va morir)

José López Ortiz, O.S.A. † (18 de febrer de 1969-28 de maig de 1977 retirat)

Emilio Benavent Escuín † (25 de maig de 1977-27 d'octubre de 1982 va renunciar)

José Manuel Estepa Llaurens (30 de juliol de 1983-21 d'abril de 1986 elevat a arquebisbe castrense)

Arquebisbes castrenses d'Espanya

Juan Antonio Aznárez Cobo, actual ordinari militar (arquebisbe) de l'Arquebisbat Castrense d'Espanya des del 2021

José Manuel Estepa Llaurens (21 d'abril de 1986-30 d'octubre de 2003 retirat)

Francisco Pérez González (30 d'octubre de 2003-31 de juliol de 2007 nomenat arquebisbe de l'arxidiòcesi de Pamplona i Tudela)

Juan del Río Martín † (30 de juny de 2008-28 de gener de 2021 va morir)

Juan Antonio Aznárez Cobo, des del 15 de novembre de 2021

Carrera militar

Per ser capellà a les FFAA i ingressar al SARFAS cal aprovar una oposició, dirigida per un tribunal eclesiàstic-militar. Existeixen dues oposicions, per a capellà temporal i per a capellà permanent.

Al lloc de capellà temporal s'hi podrà romandre com a màxim 8 anys, després d'aquest període, el sacerdot, si no oposita a capellà permanent, torna a la seva diòcesi original o en cas d'haver-se format al Seminari Castrense/Escola de capellans «San Juan Pablo II» pot incardinar-se a la diòcesi que vulgui, previ acord amb el respectiu bisbe. Encara que es pot renovar el contracte de capellà permanent altres 8 anys més (repetint l'oposició a temporal).

L'estructura jeràrquica dels capellans està composta de la següent manera:

Els capellans temporals tenen consideració de capità.

Els capellans permanents tenen consideració de comandant.

Els capellans permanents amb més de 15 anys de servei (des que van ingressar com a temporals) tenen consideració de tinent coronel.

Els capellans permanents con més de 25 anys de servei (des que van ingressar com a temporals) tenen consideració de coronel.

L'estructura jeràrquica dels seminaristes i diaques castrenses està composta de la següent manera:

Aspirant a seminarista, del propedèutic, amb consideració d'aspirant a oficial.

Seminarista del primer curs universitari, té consideració de cadet de 1r curs.

Seminarista del segon curs universitari, té consideració de cadet de 2n curs.

Seminarista del tercer, quart i cinquè curs universitari o d'excedències per ampliar pla d'estudis (llicenciatura, pastoral parroquial, etc.) té consideració d'alférez.

Seminarista que s'ordena diaca, durant aquest període transitori fins a ser capellà, té consideració de tinent.

Divises usades pels capellans i seminaristes castrenses

Tots portaran l'emblema distintiu del Servei d'Assistència Religiosa a les Forces Armades (SARFAS), que es compon per la creu llatina, les fulles de roure i la corona reial. La divisa de l'ordinari militar o arquebisbe castrense en funcions estarà constituïda per la divisa pròpia del general de divisió. Les divises dels capellans temporals (capitans), diaques (tinents) o seminaristes (alférez) estaran constituïdes per estrelles eclesiàstiques, que seran representades per un cercle amb tres línies diametrals a l'interior, una vertical i dues diagonals, els extrems de les quals estan dividits en parts iguals (sis puntes). Sent tres estrelles eclesiàstiques les del capità, posades en col·locació de triangle, dues les del tinent i una sola la de l'alférez. A les estrelles eclesiàstiques dels capellans permanents (comandants, tinents coronels i coronels) se'ls afegirà una quarta línia diametral horitzontal (vuit puntes). Sent col·locades en línia, tres per al coronel, dues per al tinent coronel i una sola per al comandant. Les divises dels seminaristes cadets estaran constituïdes per un o dos angles rectes, els vèrtexs dels quals estan apuntant cap avall, com els cadets oficials de les acadèmies d'oficials de les Forces Armades. Els aspirants a seminaristes, del propedèutic, igual que la resta d'aspirants de les FFAA (aspirant MPTM), aniran sense divisa. Les imatges corresponen als maneguins col·locats a les muscleres i a les tires de pit o «galletas».

Codi OTAN	OF-7	OF-5	OF-4	OF-3	OF-2	OF-1	Seminaristes Alféreces	Seminaristes Cadets		Aspirants a Seminarista
Espanya
	Arquebisbe castrense d'Espanya en funcions amb consideració de general de divisió	Capellà permanent (+ 25 anys de servei) amb consideració de coronel	Capellà permanent (+ 15 anys de servicio) amb consideració de tinent coronel	Capellà permanent amb consideració de comandant	Capellà temporal amb consideració de capità	Seminarista diaca transitori amb consideració de tinent (2a etapa del setè curs)	Seminarista de 3r, 4t i 5è curs universitari (Teologia) + etapa pastoral (7è curs) amb consideració d'alferes (4t, 5è, 6è i 7è any)	Seminarista de 2n curs universitari (Filosofia) amb consideració de cadet de 2n (3r any)	Seminarista de 1r curs universitari (Filosofia) amb consideració de cadet de 1r (2n any)	Aspirant a seminarista, del propedèutic, amb consideració d'aspirant a oficial (1r any)
Nota: les ocupacions acadèmiques dels alumnes del Seminari Castrense/Escola de Capellans «San Juan Pablo II» no posseeixen assignacions de codis OTAN inclòs el seminarista alférez.

Enllaços externs

• Arquebisbat Castrense d'Espanya (Web oficial)
• Military Ordinariate of Spain (Catholic-Hierarchy)
• Arzobispado Castrense de España (Giga-Catholic)
• Documentació sobre ordinariats militars