Arquebisbat de Burgos
Archidiœcesis Burgensis | |||||
Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Espanya | |||||
província de Burgos, província de Palència, província de Sòria, Àlaba, Biscaia | |||||
Parròquies | 1003 | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 358.171 (2018) (25,54 hab./km²) | ||||
Llengua utilitzada | castellà | ||||
Religió | romà | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 14.022 km² | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 1075 (diòcesi) 22 d'octubre de 1575 (arxidiòcesi) | ||||
Catedral | Catedral de Santa Maria de Burgos | ||||
Organització política | |||||
• arquebisbe metropolità i primat | Fidel Herráez Vegas | ||||
Lloc web | www.archiburgos.org |
L' arquebisbat de Burgos (en llatí: Archidioecesis Burgensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Espanya, i presideix la província eclesiàstica de Burgos, amb quatre diòcesi sufragànies: Bilbao, Osma-Sòria, Palencia i Vitòria.
La diòcesi va ser establerta pel rei Alfons VI de Lleó en 1075, i elevada a seu metropolitana per Gregori XIII el 22 d'octubre de 1574.
Història
[modifica]Bisbat de Burgos (1075-1574)
[modifica]La diòcesi d'Auca va existir en aquesta zona durant els segles III-VII, fins que la ciutat de Auca (Oca) va ser destruïda durant la invasió musulmana del segle viii. A partir de llavors i durant els segles IX al XI hi haurà bisbes residint a Amaya, Valpuesta, Muñó, Sasamón i Oña.
Totes aquestes seus són suprimides l'any 1075, quan el rei Alfons VI de Lleó restaura de manera definitiva i oficial l'antiga seu d'Oca primer al poble de Gamonal i més tard a la ciutat de Burgos, de manera que la diòcesi de Burgos és continuació canònica d'aquest bisbat. El papa Urbà II va confirmar la restauració en 1095.
Segons Alfons VI, l'Església de Burgos havia de ser tinguda com a mare i cap de totes les esglésies de Castella. La seu burgalesa comença a cobrar una creixent importància que s'anirà acreixent fins ben entrat el segle xvi.
En 1075 Alfons VI cedeix el seu palau de Burgos al bisbe Simó per construir-hi la primera catedral romànica. Per aquest motiu inicialment el bisbat s'establís al proper poble de Gamonal, ja que la ciutat mancava d'un lloc adequat per a tal fi.
L'any 1081 se celebra a Burgos un concili nacional que, influït pels monjos benedictins procedents del monestir de Cluny, confirma l'abolició del ritu mossàrab i l'adopció del ritu romà.
Burgos depenia originàriament de l'arxidiòcesi de Tarragona, però a causa de les pressions de l'arquebisbe de Toledo, el papa Urbà II concedeix a la seu burgalesa l'exempció, quedant sotmesa directament a Roma en 1097.
Durant el bisbat de Maurici (1213-1238) s'organitza el cabildo, promulgant els estatuts coneguts com a Concòrdia Mauriciana. Aquest cabildo pot jutjar en civils i criminals en segona instància, i gaudeix d'exempció fins al segle xviii, estant sotmès directament al papa.
Amb el suport de Ferran III el Sant comencen en 1221 les obres per substituir la catedral romànica per l'actual obra gòtica. La construcció va tenir un impuls decisiu amb els bisbes Alonso de Cartagena (1435-1456) Luis de Acuña y Osorio (1456-1495), Fra Pascual de Ampudia (1496-1512 i Juan Álvarez de Toledo (1537-1550). La catedral de Burgos és Patrimoni de la Humanitat des de 1984.
Durant l'edat mitjana i fins a la fi del segle xvi la ciutat de Burgos és un punt clau en el camí de Sant Jaume i important centre cultural.
Aquí trobem sants com Énnec d'Oña, sant Domènec de Silos, sant Sisebut de Cardeña, sant Lesmes, sant Amaro, sant García, sant Julián, sant Juan d'Ortega, santa Casilda, sant Fernando, santa Trigidia, el beat Diego Luis de San Vitores.
A Burgos van treballar grans artistes com el Maestro Enrique, Juan Pérez, Joan de Colònia, Simó de Colònia, Juan de Vallejo, Gil de Siloé, Diego de Siloé, Felipe Vigarny, Simón de Bueras, Alonso de Sedano, Juan de Arfe, Pedro Colindres, el Mestre de Silos, entre molts altres.
D'entre els bisbes destaquen:
- Juan Cabeza de Vaca (1407-1413), autor d'unes constitucions sinodals que sentin les bases d'una profunda reforma eclesiàstica.
- Pablo de Santa María (1415-1435).
- Francisco de Mendoza y Bobadilla (1550-1566), qui, aplicant la doctrina de Trento, va fundar el primer seminari conciliar d'Espanya, va organitzar la cúria diocesana i va ordenar una labor d'estadística amb criteris moderns.
Cap a 1560 hi havia no menys de 12.000 clergues burgalesos.
Arquebisbat de Burgos (des de 1574)
[modifica]Per petició de Felip II, en 1574 Gregori XIII va elevar la diòcesi de Burgos a seu metropolitana, sent el seu primer arquebisbe Francisco Pacheco de Toledo (1567-1579).
En prendre possessió com a arquebisbe de Burgos, Fernando de la Puente y Primo de Rivera va fundar el Boletín Oficial del Arzobispado de Burgos el gener de 1858.
Jurisdicció d'Abadengo
[modifica]L'arquebisbat tenia jurisdicció d'abadengo sobre les vila de Arcos en el Partit de Burgos i Villasur de Herreros en el de Juarros.[1] L'Arquebisbe nomenava el seu Alcalde Ordinari.
Territori de la diòcesi
[modifica]Està situada al nord d'Espanya, en la província de Burgos, part de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, dividida en tres rectories i 15 arxiprestats:
Diòcesis sufragànies
[modifica]De l'arxidiòcesi de Burgos depenen quatre diòcesis:
Episcopologi
[modifica]Sants i beats
[modifica]Sants i beats vinculats a l'arxidiòcesi de Burgos per naixement o per haver-hi viscut:[2]
- Sant Sisebut
- Sant Énnec
- Santa Casilda
- San Lesmes
- Sant Domènec de Guzmán
- Sant Julià
- Sant Pere Regalado
- Sant Domènec de Silos
- Sant Cirilo Beltrán
- Sant Rafael Arnaiz Barón
- Beat Manés de Guzmán
- Beat Diego Luis de San Vitores
Notes
[modifica]- ↑ Partits compresos entre els catorze que formaven la Intendència de Burgos, durant el període comprès entre 1785 i 1833, tal com consta en el Cens de Floridablanca de 1787
- ↑ http://www.diariodeburgos.es/noticia.cfm/local/20090628/veintiun/santos/iconostasio/burgales/23ba6852-1a64-968d-59a685b507ae48e2
Bibliografia
[modifica]- Arxidiòcesi de Burgos: Breu història de la diòcesi.
- Arxidiòcesi de Burgos: Els Arquebisbes de Burgos als segles xx i xxi.
- Arxidiòcesi de Burgos: Santoral. Arxivat 2016-01-07 a Wayback Machine.
- Bisbat i Arquebisbat de Burgos.
Enllaços externs
[modifica]- Arxidiòcesi de Burgos (web oficial)
- (anglès) Enciclopèdia Catòlica, 1908: Burgos