Casilda de Toledo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personasanta Casilda
Francisco de Zurbarán - Santa Casilda.jpg
Pintura de Francisco de Zurbarán
Biografia
Naixement (es) Casilda de Toledo
ca. 950
Toledo (al-Andalus)
Mort ca. 1050
Prop de Salinillas de Bureba, partit de Briviesca (Burgos, Regne de Castella)
Lloc d'enterrament Santuari de Santa Casilda (Salinillas de Bureba, prop de Briviesca, Burgos) 
verge
Celebració Església Catòlica Romana
Festivitat 9 d'abril
Iconografia Com a noble, portant roses a la falda
Modifica les dades a Wikidata

Casilda de Toledo (Toledo?, al-Andalus, segle XI), va ésser una dama islàmica, convertida al cristianisme. És venerada com a santa per l'Església catòlica.

Biografia[modifica]

El nom de Casilda consta en registres antics dels sants de les diòcesis de Toledo i Burgos; no obstant això, no consta el temps que va viure i les fonts que citen són orals, i amb detalls d'origen llegendari.

Santuari de Santa Casilda, a Salinillas de Bureba (Burgos).

Casilda era una jove musulmana, filla de l'emir de Toledo al-Mamun (segons altres fonts, filla del governador de Conca Ben Cannon). La noia era coneguda per tothom per la seva generositat, especialment amb els presoners cristians, als que portava ajut i menjar. Un dia va ésser sorpresa mentre portava pa als presoners; quan li van demanar què hi portava, el pa que duia es va transformar miraculosament en roses.[1]

La noia va emmalaltir i els metges no van saber trobar-li el remei. Alguns cristians li recomanaren anar a Briviesca (província de Burgos) on hi havia una font, anomenada de Sant Vicenç, amb aigües tingudes com a medicinals. Hi va anar i guarí, per la qual cosa Casilda va convertir-se al cristianisme: fou batejada i es retirà a fer vida eremítica a una ermita propera a la font, que en honor seu s'anomenà de Santa Casilda.

Es diu que hi va morir centenària i que fou enterrada a l'església de San Vicente, prop de Briviesca. El 21 d'agost de 1750 les relíquies es van traslladar al nou santuari, que va convertir-se en comptes de pelegrinatge.

Obres literàries sobre l'assumpte[modifica]

Diversos autors han escrit obres literàries sobre el personatge:

  • Lope de Vega. El milagro de las rosas, comèdia.
  • Tirso de Molina. Los lagos de San Vicente, comèdia.
  • Concha Espina. Casilda de Toledo, novel·la.
  • Rafael Alberti. Santa Casilda (misterio en tres actos y un epílogo), obra de teatre.
  • Domiciano Sáez Estefanía, Vida de Santa Casilda y San Vicente Mártir, obra narrativa, 1959.
  • Nicolás López Martínez. Santa Casilda, 1992.
  • Juan Arroyo Conde. Casilda, la princesa mora, 2004.

Notes[modifica]

  1. Aquesta llegenda és habitual i s'explica d'altres sants en situació similar: Dorotea de Cesarea, Elisabet d'Hongria, Rosalia de Palerm, santa Elisabet d'Aragó, Dídac d'Alcalà, etc.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casilda de Toledo Modifica l'enllaç a Wikidata