Lluís de Sanç i Manegat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 desembre 1547  Puigcerdà |
| Mort | 23 febrer 1620 (72 anys) |
| Sepultura | Catedral de Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 20 agost 1612 – 23 febrer 1620 ← Joan de Montcada i Gralla – Joan Sentís i Sunyer → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| 1r Bisbe de Solsona | |
| 3 octubre 1594 – 20 agost 1612 ← cap valor – Juan Álvaro Zapata → Diòcesi: bisbat de Solsona | |
| Abat de Santa Maria de Gerri | |
| té el rol: abat comendatari | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1595–1620), prevere catòlic de ritu romà (1575–) |
| Consagració | Joan Dimes Lloris |
Lluís de Sanç i Manegat (Puigcerdà, 1547 – Barcelona, 1620) fou fill de Francesc Sanç i Caterina Manegat i Comelles, primer bisbe de Solsona
Desenvolupà la seva tasca religiosa com a capellà a Puigcerdà i a Ur (Cerdanya). Més tard fou nomenat canonge i vicari General d'Urgell, canonge de Barcelona, substituint al seu oncle Rafael Manegat, comissari de la Santa Croada, prior del Castell de Centelles, visitador general dels Tribunals Reials al Regne de Mallorca i bisbe d'Elna. El 1594 fou consagrat com a primer bisbe de Solsona tanmateix com a comandatari de Gerri. L'any 1612 fou nomenat bisbe de Barcelona on morí el 1620 i fou enterrat a la catedral.
La seva obra literària es redueix a Ordinarium seu rituale ecclesiae barcinonensis i la biografia inacabada de Margarida Serafina de Manresa. Cal destacar que, segons la Gran Enciclopèdia Catalana, a la seva làpida de mort hi figura erròniament com a segon cognom Còdol i no pas Manegat.
El mes de gener de 1614 decretà el primer reglament del Seminari Conciliar de Barcelona, les Ordinacions del Col·legi o Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona, fetas per ordre y manament del molt Iltre. Rm. Señor Don Lluis Sans Bisbe de Barcelona.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Subirà i Blasi, Enric. El Seminari de Barcelona: 1593-1917: aportació per a una anàlisi de la influència de la formació del clergat en el desenvolupament del pensament catòlic a Catalunya. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, octubre de 1993, p. 115 (Scripta et Documenta ; 49). ISBN 9788478264704. OCLC 803511442.
Bibliografia[modifica]
- Sebastià Bosom i Isern; Martí Solé i Irla; Manuel Calvo. Carrers i places de Puigcerdà : una passejada per la seva història. Puigcerdà : l'Ajuntament, 1998.
- Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona : Enciclopèdia Catalana, 1986-2012.