Godelleta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGodelleta
Escut de Godelleta.svg
Plaza de España de Godelleta.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Godelleta respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 25′ 30″ N, 0° 41′ 10″ O / 39.425°N,0.68611111111111°O / 39.425; -0.68611111111111Coord.: 39° 25′ 30″ N, 0° 41′ 10″ O / 39.425°N,0.68611111111111°O / 39.425; -0.68611111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesFoia de Bunyol Modifica el valor a Wikidata

CapitalGodelleta Modifica el valor a Wikidata
Població
Total3.584 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat95,57 hab/km²
GentiliciGodelletà, godelletana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície37,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud266 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialRequena
Dades històriques
Patrocinisant Pere i Mare de Déu del Roser Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSalvador Enrique Marín Clemente Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46388 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46136 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46136 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webgodelleta.es Modifica el valor a Wikidata

Godelleta és un municipi de la Comunitat Valenciana situada a la comarca de la Foia de Bunyol.

Limita amb Alboraig, Bunyol i Xiva (a la mateixa comarca); i amb Torís i Torrent (a les comarques de la Ribera Alta i l'Horta Oest respectivament).

Geografia[modifica]

Presa del Poio, al Barranc del Murtal.

Situada en el sector sud-est de la comarca. La superfície del terme comprén muntanya i pla, encara que la seua orografia no és complicada. Pel nord-est penetren els contraforts de la Serra Perenxisa; seguits d'una zona més baixa i plana que s'eleva conforme avança cap a l'oest, per on penetren les muntanyes de Xiva, l'altura de les quals, en el vèrtex geodèsic de Miravelencia, arriba als 442 msnm, mentre que el pla es manté a una altura mitjana de 200 msnm. De sud-oest a nord-est corren els barrancs de Villamalata, del Murtal i de Fuentecica.

Hi ha diverses fonts, com ara les de Calicanto, Murtal, Fuentecica, Carrasca, la Pieza, la Rulla i el Vizco.

La zona muntanyosa està ocupada per pins i forest baixa, i pastures a l'hivern.

Història[modifica]

La primitiva Godayla fou una alqueria musulmana que depenia de Xiva i de la qual encara es conserva la torre. Després de la conquista, Jaume I (1208-1276) va donar-la a Ximén Sanc de Gorràiz l'any 1238, a més d'atorgar terres als germans Garcia i Sanz Peris d'Osa. En 1563, any del desarmament dels moriscs valencians, comptava amb unes 25 cases. Va ser convertida en rectoria de moriscs amb parròquia pròpia en separar-se de Xiva l'any 1574. La seua població estava integrada en aquells moments per 18 cases de moriscs i unes poques de cristians vells. A partir del 1609 la vila va quedar quasi deshabitada, per la qual cosa el marqués d'Aitona, qui llavors era propietari del senyoriu, hagué d'estendre una nova carta de repoblament, a fur d'Aragó, un any després a diverses famílies vingudes de Les Alcubles; tot i això, en 1640 a poques penes arribava als 9 veïns. En 1690 arribaren nous pobladors de Mislata, zona de parla valenciana, però prompte foren lingüísticament absorbits pels alcublans, no sense haver introduït alguns modismes valencians que encara perduren en la parla local. L'any 1874 Godelleta fou ocupada per les tropes carlines, capitanejades per José Santés.

Demografia[modifica]

Fruiters i vinyes a la part oriental del terme.
Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
1.975 1.972 2.030 2.095 2.144 2.242 2.342 2.597 2.911 3.038

Economia[modifica]

L'economia local es basa fonamentalment en l'agricultura, especialment el sector vinater, representat per la Cooperativa Vinícola, on el producte estrella és el Moscatell de Godelleta amb denominació d'origen i reconeguda anomenada. L'augment del terreny regat ha donat pas als fruiters, tarongers i bresquilleres. El sector servicis abasta una certa importància, ja que des de la dècada dels setanta del segle xx, Godelleta s'ha farcit d'urbanitzacions de segona residència.

Política i Govern[modifica]

Composició de la Corporació Municipal[modifica]

El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Popular (PP), 3 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 d'Esquerra Unida-Compromís por Godelleta (EUPV-Compromís), 1 de la Plataforma d'Urbanitzacions de Godelleta (PUG) i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs).

Escut de Godelleta.svg
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Godelleta

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular PP icono 2019.svg Silvia López López 550 30,62% 4 (Red Arrow Down.svg-1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE PSPV-PSOE.svg Rafael Fora Ibáñez 519 28,90% 3 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Esquerra Unida-Compromís por Godelleta Esquerra Unida-Compromis.png Pablo Rodríguez Cortés 282 15,70% 2 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Plataforma d'Urbanitzacions de Godelleta PUG-Godelleta.png Máximo Juan Prades Castelló 257 14,31% 1 (OOjs UI-like equal progressive.svg)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania Ciudadanos icono 2017.svg Juan Carlos Fayos Palop 172 9,58% 1 (Green Arrow Up.svg+1)
Vots en blanc Transparent.gif 16 0,89%
Total vots vàlids i regidors 1.796 100 % 11
Vots nuls 41 2,23%
Participació (vots vàlids més nuls) 1.837 68,83%**
Abstenció 832* 31,17%**
Total cens electoral 2.669* 100 %**
Alcaldessa: Silvia López López (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots: 4 de PP, 1 de PUG i 1 de Cs[1])
Fonts: JEC,[2] JEZ Requena,[3] M. Interior,[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes[modifica]

Des de 2019 l'alcaldessa de Godelleta és Silvia López López (PP).[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Fernando Soldado García PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Rafael Carrascosa Ruiz PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Fernando Zanón Salvador PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Fernando Zanón Salvador PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Bautista Gil Gil PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Bautista Gil Gil PP 03/07/1999 --
2003–2007 Miguel Tarín Arnau PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Salvador Enrique Marín Clemente PP 16/06/2007 --
2011–2015 Salvador Enrique Marín Clemente PP 11/06/2011 --
2015–2019 Rafael Fora Ibáñez
Pablo Rodríguez Cortés
PSPV-PSOE
EUPV-PUG[a]
13/06/2015
28/09/2017
Pacte de govern
--
Des de 2019 Silvia López López PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Monuments d'interés[modifica]

Església de Sant Pere Apòstol (1830-84).

Monuments religiosos[modifica]

  • Església de Sant Pere Apòstol. De 1830-1884. La primitiva parròquia es va erigir en rectoria de moriscs en 1574. El temple actual va començar a construir-se entre 1830 i 1835 i es va acabar en 1884, conservant encara algunes parts corresponents al segle xviii. És un temple de factura senzilla, que ha estat recentment rehabilitat amb actuacions en la cúpula, façana, sagristia i capella de la Comunió (última estada a ser restaurada, fon inaugurada al desembre de 2006).

Monuments civils[modifica]

  • La Torre Moruna. Constituïx l'embrió del poble. Actualment és de propietat particular i es troba en estat de ruïna parcial. L'ajuntament pretén la seua adquisició per a restaurar-lo i convertir-lo en l'emblema de la localitat. Potser està comunicada amb l'església, bastida sobre l'antiga mesquita, per un passadís subterrani a hores d'ara afonat.
  • Ajuntament. De factura moderna va ser construït després de l'enderrocament de l'antic edifici. Record de l'anterior, és una ceràmica amb la imatge de Sant Pere en la façana, que fa al·lusió a les relíquies que Godelleta i Roma posseïxen d'eixe sant i de Sant Pau. Destaca la font, instal·lada a principis del segle XXI, en el centre de la plaça d'Espanya.
  • Celler Cooperatiu Sant Pere Apòstol. Edifici situat a l'entrada del poble i clar exemple de l'arquitectura dels anys del desarrollismo.
  • Torre de telegrafia òptica de Godelleta
  • Cases típiques. Malgrat la destrucció de molts edificis singulars, l'últim ha estat el Xalet Xirivella, encara es conserven, a les portes d'algunes cases, reixes, balconades o ceràmiques dignes de ser admirades i posades en valor, evitant la desaparició del ja molt minvat patrimoni de la població.

Llocs d'interés natural[modifica]

  • Font del Recreo, situada al final del passeig del mateix nom, compta amb un antic abeurador per a animals.
  • Font del Murtal, sense ús en l'actualitat i situada en el Passeig del Recreo. Va ser construïda després de ser canalitzades les aigües de la deu del mateix nom en 1926.

Festes i celebracions[modifica]

  • Sant Pere Apòstol. El 29 de juny se celebren les festes en honor del patró del poble amb bous al carrer i actes religiosos.
  • Festes d'estiu. Durant la segona quinzena d'agost, a Godelleta se celebren les festes en honor de l'Assumpció, Sant Roc, Verge del Carme, Crist del Perdó i de la Bona Mort. Amb actes religiosos, ofrenes de flors, focs d'artifici, revetles i una setmana taurina.
  • Verge del Rosari. El 7 d'octubre se celebra la festa en honor de la patrona de Godelleta amb una missa i processó.

Esport[modifica]

Godelleta ha sigut tradicionalment un poble de gran afició a la pilota valenciana, i més concretament a la modalitat de la galotxa. De fet, compta amb un club molt actiu que ha sigut prepulsor de campionats i trofeus importants per a la història d'este esport, com ara el Trofeu el Corte Inglés, on ha quedat campió en diverses ocasions (2004, 2002 i la primera edició de 1976). També ha guanyat el Campionat Autonòmic Interpobles en les edicions del 2007, 2004 i 2003.

Cal fer esment a la seua canxa de pilota, o "carrer artificial", de grans dimensions i que ha acollit diverses finals dels campionats susdits i que servix de recinte per al desenvolupament de l'Escola de Pilota que compta amb una gran pedrera de jugadors. Un dels grans events de l'any és la disputa del Trofeu Moscatell, tant per a aficionats com per a professionals.

Fills il·lustres[modifica]

Notes[modifica]

  1. PUG són les sigles de la Plataforma d'Urbanitzacions de Godelleta.

Referències[modifica]

  1. Redacció «La popular Silvia López, alcaldessa de Godelleta amb el suport de Ciutadans i de la Plataforma d'Urbanitzacions». www.tucomarca.com, 15-06-2019.
  2. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.479 [Consulta: 29 abril 2020].
  3. Junta Electoral de Zona de Requena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 29-30 [Consulta: 4 abril 2020].
  4. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultados provisionales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Godelleta», 27-05-2019. [Consulta: 26 juny 2019].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Godelleta. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Godelleta