Serra Perenxisa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaSerra Perenxisa
Vista SW desde Perenxisa.JPG
Vista des de la Serra Perenxisa cap al
sud-oest, cap a Godelleta i Torís
Tipus serra
Ubicació
Continent Europa
Localització País Valencià País Valencià: Torrent, Xiva i
 39° 25′ 41″ N, 0° 34′ 20″ O / 39.428056°N,0.572222°O / 39.428056; -0.572222
Serralada Sistema Ibèric
Qualitat
Altitud 329 m
IUCN categoria V: Paisatges terrestres/marins protegits
Modifica les dades a Wikidata

La serra Perenxisa, entre les comarques de l'Horta Oest i la Foia de Bunyol, al País Valencià, constitueix un dels darrers contraforts muntanyosos del Sistema Ibèric que més s'acosta a la costa per l'extrem sud-est. Entre les poblacions de Torrent, Xiva i Godelleta s'estira en direcció nord-oest-sud-est, amb una longitud d'uns 10 km aproximadament i amb una cota màxima de 329m.

Geografia[modifica]

Des del seu cim, del mateix nom que la serra, es pot observar una vista panoràmica de l'Horta de València amb l'Albufera com a fita més important.

Vista de València i l'Horta des de la Serra Perenxisa.

Aquesta serra divideix les conques mitjanes dels barrancs de Torrent en el costat septentrional i de l'Horteta, que recorre el terme de Torrent, en la seva part occidental.

Els seus cims superen els 200 metres d'altitud, i la zona més elevada es troba sobre el Pla de Toxar on es troben un vèrtex geodèsic de segon ordre i el punt d'altitud màxima de la serra. El mapa de l'Institut Geogràfic Nacional 721-II situa el vèrtex geodèsic en un cim de 326 m, mentre que marca altre cim tres-cents metres més a l'oest amb 329 m. Ambdós cims s'utilitzen com a emplaçament d'antenes repetidores i es troben al terme municipal de Xiva, si bé a poques desenes de metres del de Torrent.[1][2]

Geologia[2][3][modifica]

Pedra calcària a la serra, prop de la urbanització Cumbres de Calicanto

Durant l'era terciària els moviments orogènics alpins comportaren a l'elevació de les serralades ibèriques en sentit NW - SE. Posteriorment i després de l'enfonsament de la depressió valenciana, estos retalls ibèrics foren escalonats cap a la mar, quedant emergit dintre d'esta planura la Serra Perenxisa.

Relleu[2][3][modifica]

La Serra Perenxisa presenta un relleu muntanyenc molt modelat pels agents erosius, els cims del qual són arrodonits i inclús plans, com el Pla de Toxar. La roca més abundant és la roca calcària, una roca dura constituïda per carbonat càlcic que es dissol amb aigua de pluja. Es caracteritza a més per la seua porositat i capacitat de retenció d'aigua. Dintre i a prop de la Serra Perenxisa podem trobar formes primordials d'aquest tipus de relleu càrstic, com els lapiaz, avencs minúsculs i surgències o fonts sobre els peus de muntanya, com la font de Calicanto, de la Teula o la del Clot del Bailón.

Vegetació[4][modifica]

Pins i matolls a la Serra Perenxisa
El margalló es una especie vegetal característica de la Serra Perenxisa.

Fauna[4][modifica]

L'abellerol es veu durant l'estiu a la Serra Perenxisa

Valor paisatgístic[modifica]

La vista des de la Serra Perenxisa cap al sud-est, arribant a l'Albufera i Cullera

El seu valor paisatgístic en el context local és molt important, essent un element bàsic en la conformació del paisatge de Torrent, malgrat el seu elevat grau d'urbanització. Des del seu cim, es pot gaudir d'una magnífica panoràmica de la planura costanera valenciana, con l'Albufera com a fita més destacada; així com del Pla de Quart.

Patrimoni cultural[3][modifica]

Presència humana actual[modifica]

Pedrera utilitzada en la construcció del Pla Sud
Urbanització Cumbres de Calicanto, a l'oest de la serra

Des dels anys seixanta del segle XX s'ha anat desenvolupant la presència de població a la serra, localitzada en diverses urbanitzacions. Estes inclouen Cumbres de Calicanto (que s'estén pels termes de Godelleta -121 habitants en 2010-,[6] Xiva -1899 hab.-[6] i Torrent -784 habitants-[6]) i Serra Perenxisa -693 hab.-[6] (a Xiva).

La pedrera de Serra Perenxisa també inicià la seua activitat als anys seixanta com a font de material per a la construcció del Pla Sud. Esta pedrera, que arribà a ser una de les majors del País Valencià ocupant una superfície de 32 hectàrees, va cessar la seua activitat el 30 de juny de 2010, i a finals d'eixe any ja havia estat desmantellada.[7]

PR-V 162[modifica]

El PR-V 162 és un sender circular de Petit Recorregut que discorre per la Serra Perenxisa, al terme municipal de Torrent.

Panell informatiu del Paratge Natural Municipal Serra Perenxisa

A la falda de la Serra Perenxisa, al final del carrer Doctor Bartual de Torrent comença una senda en sentit ascendent porta al Camí de la Serra, pel que els granerers de Torrent anaven per recollir el margalló, i pel que es fa cim al vèrtex geodèsic, espai on hi ha unes antenes.[8]

Paratge Natural Municipal[modifica]

El Paratge Natural Municipal Serra Perenxisa fou declarat per Acord del Consell de la Generalitat Valenciana de data 10 de febrer de 2006, amb una superfície de 174.38 ha localitzant-se al terme municipal de Torrent.[4][9]

Incendis forestals[modifica]

El 22 d'abril de 2014 la Serra Perenxisa va sofrir un greu incendi forestal, que s'inicià a Torrent i Xiva, i que va afectar prop de 320 hectàrees, foc que s'inicià per un raig latent, i que va provocar el desallotjament de prop de 2.900 veïns de les urbanitzacions.[10]

Voluntariat ambiental[modifica]

Camí de la Serra

Diverses entitats venen realitzant activitats destinades a treballar la protecció i el respecte a la Serra Perenxisa, entre elles el Col·lectiu Soterranya, amb activitats de conscienciació, de respectr a la natura i a la resta d'éssers vius,[11] també en col·laboració amb la Xarxa JOVES.net porta diversos anys realitzant programes de voluntariat ambiental a través del seu programa Horta Neta, d'activitats per a joves de coneixement, millora i conservació del medi ambient.[12][13][14]

Igualment l'Ajuntament de Torrent ha promogut activitats de recuperació de la Serra Perenxisa després de l'incendi forestal de 2014.[15]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Serra Perenxisa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mapa Topográfico Nacional de España. Cheste 721-II (en castellà). Instituto Geográfico Nacional, 1983, pliego único. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Besó Ros, Adrià. Arquitectures rurals disperses en el paisatge agrari de Torrent. Fundación Caja del Mediterráneo. ISBN 84-7599-168-8. 
  3. 3,0 3,1 3,2 José Francisco Gozalvo Llácer; Tirso Ávila Aguilera; Rafael Jordà Pla; Javier Máñez Rodero; Salvador Císcar Juán i Xavier Salas Trejo «El regadío histórico de l’Horteta y la séquia de les Fonts de Torrent: proceso de recuperación y puesta en valor». Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick. Universitat Politècnica de València.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Torrent. Serra Perenxisa». Xarcia.org. [Consulta: abril 2015].
  5. Besó i Ros, Adrià «Torrent, que gran eres». Catàleg exposició El Granerer.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 http://www.ine.es/nomen2/index.do
  7. «Cantera Sierra Perenxisa, Masía del Juez, Torrent, Valencia». Mineralogía Topográfica Ibérica. [Consulta: abril 2015].
  8. «PR.V 162 La Serra Perenxisa-Torrent». València terra i mar. Diputació de València. [Consulta: 19 setembre 2013].
  9. «PNM Serra Perenxisa-Torrent». Citma.gva.es. [Consulta: abril 2015].
  10. «Controlado el incendio de Torrent y Chiva tras arrasar 320 hectáreas». Ccaa.elpais.com.
  11. «La asociación Soterranya conciencia a los más pequeños con su "Proyecte Rius"». Laopiniondetorrent.es. [Consulta: maig 2015].
  12. «FGV participa en la promoción de rutas y actividades medioambientales por distintas poblaciones de l’Horta». Elperiodic.com. [Consulta: maig 2015].
  13. «Caminant per la Serra Perenxisa. Horta Neta 2012». Onlineqdp.com. [Consulta: maig 2015].
  14. «Horta neta 2015». Joves.net. [Consulta: maig 2015].
  15. «Los ciudadanos de Torrent se involucran en las labores de restauración de la Serra Perenxisa». Hortainformacio.com. [Consulta: maig 2015].