Esparver comú

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Esparver)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «esparver (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuEsparver comú
Accipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Sperber (Accipiter nisus) male -20200308 (2).JPG
mascle Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida4 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes110 g
22,5 g (pes al naixement)
150 g (pes adult, mascle)
290 g (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,67 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,2 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22695624 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereAccipiter
EspècieAccipiter nisus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
AccipiterNisusIUCNver2018 2.png
Modifica el valor a Wikidata

L'esparver[1][2] o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és un ocell de l'ordre dels falconiformes.

Morfologia[modifica]

Esparver vulgar en vol.

És una au d'entre 28 i 38 cm de longitud i una envergadura entre els 60 i els 80 cm. Les femelles són molt més grosses que els mascles. L'ala d'una femella sol mesurar entre 20 i 25 cm i la d'un mascle entre 16 i 21 cm.

El seu pes oscil·la entre els 94 i 173 grams els mascles i entre 208 i 380 grams les femelles.

El mascle d'esparver té les parts superiors de color gris pissarra i que al cap li forma una caputxa uniforme que li arriba a la base dels ulls, ben separat de les galtes de color vermellós. Les parts inferiors tenen franges de color vermellós que tendeixen a difuminar-se als laterals en un color més homogeni. La cua té quatre o cinc bandes fosques (3 d'elles completament visibles) visibles tant per la part superior com la inferior.[3] Té les ales curtes i arrodonides i mentre vola, vista des de baix, les ales es veuen clarament barrades. Sol tenir l'iris de color taronja, tot i que pot anar de color groc fins al taronja vermellós. Ens els mascles tendeix a enfosquir-se amb l'edat.[4]

Les femelles presenten la part superior de color gris bru i les parts inferiors de color més blanquinós, amb franges de color marronós i a vegades vermellós. El dibuix de la cara destaca més que el del mascle degut a la presencia d'una cella clara i fina que contrasta amb la resta de la cara que és més fosca. L'iris normalment és groc o ataronjat.

Els joves sé solen assemblar més a la femella adulta. El plomatge adult s'assoleix a l'edat d'un any.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Ous d'Accipiter nisus

Aprofita un arbre (generalment, un pi) per fer-hi el niu, a base de branques que hi transporta. Realitza una sola posta anual, entre abril i juny. Habitualment pon entre 4 i 5 ous (en alguns casos fins a 7). La femella els cova entre 33 i 35 dies. L'eclosió dels ous és asíncrona i els joves emprenen el vol al cap d'uns 30 dies aproximadament.[4]

Alimentació[modifica]

És molt voraç i caça tant al descobert com a l'aguait, pardals, estornells, fringíl·lids, talps, ratolins, insectes, etc.[5]

Hàbitat[modifica]

Prefereix boscos més humits que els de l'astor. Se’l troba per tota Europa i s'expandeix per totes les regions temperades i subtropicals. Es comú en la majoria de zones boscoses de la distribució geogràfica i també en zones més obertes i amb arbres més dispersos.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a gairebé tot Euràsia. Nia i hiverna al Principat de Catalunya i al País Valencià, i a les Balears només hiverna.

Costums[modifica]

Només allà on existeix bosc demostra ésser un caçador hàbil, ràpid i que basa el seu èxit en el factor sorpresa. És migrador parcial a l'hivern i arriba fins al sud del Sàhara.

És una au solitària, com a molt viu en parella. Durant les migracions no forma grups. Normalment és silenciós excepte en període reproductiu. És una au migratòria regular i es desplaça normalment entre setembre i octubre.

Protecció[modifica]

És una espècie protegida. Les seves principals amenaces i causants del descens de la seva població són la caça, l'ús de plaguicides, l'explotació dels seus nius, la destrucció de l'hàbitat per mitjà de tales i incendis, la col·lisió amb els cables elèctrics i la molèstia de l'home durant la nidificació.[6]

Referències[modifica]

  1. «esparver». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Diccionari Normatiu Valencià
  3. Murray (F.S.A.L.), James A. The Avifauna of the Island of Ceylon: A Systematic Account with Descriptions of All the Known Species of Birds Inhabiting the Island, Also Observations on Their Habits, Nidification, &c, and Tables of Their Geographical Distribution Throughout India (en anglès). Asian Educational Services, 2005. ISBN 978-81-206-1974-6. 
  4. 4,0 4,1 Gianni Ravazzi, Gianni. El gran libro de las rapaces diurnas (en castellà). Barcelona: De Vecchi Ediciones, 2017, p. 36-37. ISBN 9781683254430. 
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 36-37. ISBN 84-315-0434-X
  6. International), BirdLife International (BirdLife. «IUCN Red List of Threatened Species: Accipiter nisus», 01-10-2016. [Consulta: 20 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]