Aligot comú

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuAligot comú
Buteo buteo Modifica el valor a Wikidata
Buteo buteo -Netherlands-8.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Esperança de vida10 anys Modifica el valor a Wikidata
Pes0,925 kg
60 g (pes al naixement)
790 g (pes d'adult, mascle)
966,5 g (pes d'adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,24 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2,8 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou34 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN61695117 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereButeo
EspècieButeo buteo Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Subespècies
Entre 7 a 10
Distribució
Buteo buteo distribution map.png
* Verd fosc: Present tot l'any
  • Verd clar/blau: Present a l'estiu/a l'hivern (de l'hemisferi nord)

L'aligot comú (Buteo buteo) mesura de 51 a 56 cm de llargària. Els adults generalment són de color marró fosc i tacats de blanc per sota. De vegades es veuen en petits grups. En ple vol, les ales són amples, i quan s'han desplegat, fan més d'un metre d'envergadura. Tal com fan els seus parents el falcó, el xoriguer, el milà negre, el milà reial i l'esparver vulgar, també aprofita els corrents d'aire per volar sense perdre altura. El seu nom científic prové del llatí buteo, que significa "aligot".[1] També es coneix com a aligany o falcó reial a les Balears[cal citació] i miseroca o bisaroca al gironès.


És present en gairebé tot Europa,[2] si bé al nord i nord-est només hi és present a l'estiu. Els joves de les poblacions centreeuropees hivernen al sud d'Europa, mentre que els adults passen tot l'any als territoris de cria; les poblacions d'Escandinàvia i Rússia, per contra, emigren senceres.[3] A Catalunya el trobem en gran part del territori,[4] on és relativament comú en hàbitats força variats (des de zones alpines a les planes de Lleida), sempre que tinguin bosc per a fer el niu i zones obertes per a caçar.[5]

Pel que fa a la dieta és molt adaptable, però les seves potes dèbils i urpes curtes el capaciten sobretot per caçar animals petits, com esquirols i, sobretot, rates i ratolins, que solen ser la seva principal presa, fins al punt que en castellà es coneix l'aligot com a ratonero. Quan convé, però, també captures llangardaixos, serps, ocells joves i insectes, i no dubta a menjar despulles si troba algun animal mort.[5][3]

Referències[modifica]

  1. Ortega i Gonzàlez, Enric. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans (en català). Primera edició. Barcelona: Institut d'Estudis - Secció de Ciències Biològiques, 2017. ISBN 9788499653624. 
  2. RODRÍGUEZ, F. Cuadernos de campo: rapaces del bosque. Barcelona, 1978. Ed. Marín
  3. 3,0 3,1 SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Munich, 1982)
  4. Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Aligot comú SCOC, - Mapes de distribució a Catalunya (català)
  5. 5,0 5,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)