Milà negre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaMilà negre
Milvus migrans
Milvus migrans front(ThKraft).jpg
Milà negre fotografiat a Alemanya.
Blac Kite I4- Kolkata IMG 1159.jpg
Milà negre fotografiat a Bengala Occidental (Índia).
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Accipitriformes
Família Accipitridae
Gènere Milvus
Espècie Milvus migrans
(Boddaert, 1783)
Nomenclatura
Sinònims
Distribució
Milvus migrans distr.png
Àrea de distribució del milà negre: verd (poblacions sedentàries), taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada).
Modifica dades a Wikidata
Ruta migratòria de la subespècie Milvus migrans migrans.
Milà negre fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia).

El milà negre (Milvus migrans) és un ocell de l'ordre dels falconiformes, més fosc i més petit que el milà reial.

Morfologia[modifica]

  • Fa entre 50 i 55 cm de llargària.
  • Envergadura alar entre 135 i 155 cm.
  • Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Milvus migrans

El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 o 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.

Alimentació[modifica]

Caça ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis. També menja carronya.

Hàbitat[modifica]

Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part del seu aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Euràsia, a tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d'Austràlia. És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes Balears.

Costums[modifica]

És més comú i és un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica són bons migradors, que van i vénen de l'Àfrica tropical.[2]

Referències[modifica]

  1. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 35. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]