Milà negre

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viumilà negre
Milvus migrans
Milvus migrans front(ThKraft).jpg
Milà negre fotografiat a Alemanya
Blac Kite I4- Kolkata IMG 1159.jpg
Milà negre fotografiat a Bengala Occidental (Índia)
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22734972
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereMilvus
EspècieMilvus migrans
(Boddaert, 1783)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Milvus migrans distr.png
Àrea de distribució del milà negre: verd (poblacions sedentàries), taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada)
Modifica les dades a Wikidata
Ruta migratòria de la subespècie Milvus migrans migrans
Milà negre fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia)

El milà negre (Milvus migrans) és un ocell de l'ordre dels falconiformes, més fosc i més petit que el milà reial.

Espècie característica pel seu vol àgil i elegant, d'ales amples i excel·lent planatge.[1]

Morfologia[modifica]

Rapinyaire de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues, en gran part de color marró fosc.[2]

  • Fa entre 50 i 55 cm de llargària.
  • Envergadura alar entre 135 i 155 cm.
  • Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Milvus migrans

El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 a 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.

Alimentació[modifica]

Caça ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis. També menja carronya.

Hàbitat[modifica]

Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part de l'aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.

Té especial predilecció per llocs com els abocadors, i tant a Àfrica com a Àsia és una au urbana en moltes àrees.[1]

Distribució geogràfica[modifica]

Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Euràsia, en tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d'Austràlia. És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes Balears.

A Catalunya és un ocell estival nidificant, migrant i hivernant rar. Nidifica en bona part de la conca de l'Ebre, pre-Pirineu i Pirineu de Lleida. Es pot observar arreu de Catalunya durant la migració i alguns exemplars aïllats durant l'hivern.[1]

És més comú i és un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica, són bons migradors, que van i venen de l'Àfrica tropical.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Trabalón, Fran; Ollé Torner, Àlex. Guia de rapinyaires de Catalunya (en ca). Valls: Cossetània, 2017, p. 41-44. ISBN 978-84-9034-525-2. 
  2. Forsman, Dick. Identificación en vuelo Aves rapaces de Europa, África del Norte y Oriente Medio (en es). Barcelona: Omega, 2016. ISBN 978-84-282-1644-9. 
  3. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 35. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]