Milà negre
Milvus migrans  | |
|---|---|
.jpg) Milvus migrans migrans | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Envergadura | 1,52 m |
| Pes | 56 g (pes en néixer) 828 g (pes adult) |
| Cries | 2,4 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Accipitriformes |
| Família | Accipitridae |
| Gènere | Milvus |
| Espècie | Milvus migrans (Boddaert, 1783) Milvus migrans |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 Àrea de distribució del milà negre: verd (poblacions sedentàries), taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada) | |
.svg){kind=icon}
El milà negre[1] (Milvus migrans) és un ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae).[2][3] Es troba en ambients aquàtics d'Euràsia, l'Àfrica subsahariana i Austràlia. El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[4]
És més fosc i més petit que el milà reial. Espècie característica pel seu vol àgil i elegant, d'ales amples i excel·lent planatge.[5]
Morfologia
[modifica]Rapinyaire de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues, en gran part de color marró fosc.[6]
- Fa entre 50 i 55 cm de llargària.
- Envergadura entre 135 i 155 cm.
- Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.
Subespècies
[modifica]- Milvus migrans migrans (Boddaert, 1783): viu a Europa i Orient Mitjà fins al Pakistan, i hiverna a l'Àfrica subsahariana.
- Milvus migrans aegyptius: viu a l'Àfrica del Nord.
- Milvus migrans parasitus: viu a l'Àfrica subsahariana.
- Milvus migrans lineatus (J. E. Gray, 1831): habita l'àrea compresa entre Sibèria, el nord de l'Índia i sud de la Xina. Hiverna al golf Pèrsic i a l'Àsia meridional.
- Milvus migrans govinda (Sykes, 1832): viu al subcontinent indi, Indoxina i Malàisia tot l'any.
- Milvus migrans affinis (Gould, 1838): present a Indonèsia des de les Illes Moluques fins al nord d'Austràlia i Nova Guinea.
- Milvus migrans formosanus (Kuroda, 1920): viu a Hainan i Taiwan tot l'any.
Amb les dues subespècies africanes fan alguns autors una espècie diferent: Milvus aegyptius[7]
Reproducció
[modifica]El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 a 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.
Alimentació
[modifica]Caça ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis. També menja carronya.
Hàbitat
[modifica]Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part de l'aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.
Té especial predilecció per llocs com els abocadors, i tant a Àfrica com a Àsia és una au urbana en moltes àrees.[5]
Distribució geogràfica
[modifica]Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Euràsia, en tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d'Austràlia. És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes Balears.
A Catalunya és un ocell estival nidificant, migrant i hivernant rar. Nidifica en bona part de la conca de l'Ebre, pre-Pirineu i Pirineu de Lleida. Es pot observar arreu de Catalunya durant la migració i alguns exemplars aïllats durant l'hivern.[5]
És més comú i és un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica, són bons migradors, que van i venen de l'Àfrica tropical.[8]
Ocell propagador del foc
[modifica]A les sabanes tropicals australianes està documentat que el milà negre i altres espècies de rapinyaires, com el milà xiulador i el falcó berigora, poden actuar com a propagadors intencionals del foc en època d'incendis forestals, per tal de facilitar la seva activitat cinegètica. Aquest comportament consistiria en traslladar troncs de fusta o flocs d'herba encesa, des d'àrees on s'està produint la ignició cap a àrees properes, cercant d'atrapar preses expulsades pels incendis. Els aborígens australians tenen coneixement ecològic tradicional d'aquest fet des de fa molt de temps, el qual està incorporat fins i tot en la seva mitologia.[9]
Referències
[modifica]- ↑ «Milà negre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 11 desembre 2022 (català)
- ↑ «Hoatzin, New World vultures, Secretarybird, raptors» (en anglès). IOC World Bird List Version 12.2. International Ornithologists' Union, 01-07-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 282. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ BirdLife International. «Black Kite. Milvus migrans» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2021. [Consulta: 7 novembre 2022].
- 1 2 3 Trabalón, Fran; Ollé Torner, Àlex. Guia de rapinyaires de Catalunya. Valls: Cossetània, 2017, p. 41-44. ISBN 978-84-9034-525-2.
- ↑ Forsman, Dick. Identificación en vuelo Aves rapaces de Europa, África del Norte y Oriente Medio (en castellà). Barcelona: Omega, 2016. ISBN 978-84-282-1644-9.
- ↑ Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 35. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ Bonta, Mark; Gosford, Robert; Eussen, Dick; Ferguson, Nathan; Loveless, Erana; Witwer, Maxwell «Intentional Fire-Spreading by "Firehawk" Raptors in Northern Australia». Journal of Ethnobiology, 37, 4, 2017, p. 700. DOI: 10.2993/0278-0771-37.4.700.
Enllaços externs
[modifica]
- El milà negre al Principat de Catalunya
- Fotografies del milà negre (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- Comportament social d'aquest ocell (francès)
- El milà negre a Portugal (portuguès)